Dimarts 28 maig 2024

Dimarts 28 maig 2024

Compartir

Conciliació vida laboral i familiar: debat obert a Europa

Aquest dimarts 17 va tenir lloc a la seu de CC.OO a Barcelona, organitzat per la Fundació Catalunya Europa   , un debat sota el títol “Conciliació laboral i familiar a la UE: la utopia de la integració femenina al mercat laboral” on van participar Cinzia Sechi, coordinadora del Comité de Dones de la Confederació Europea de Sindicats,Conchita Gassó, Presidenta del Comité d’Igualtat de l’empresa GARS , moderades per Beatriz Quintanilla, Doctora en Ciències Polítiques per la UCM.

El debat sobre la conciliació de la vida laboral y privada segueix estant obert a Europa.

Només cal veure la polèmica causada a Alemanya per la proposta del seu govern d’introduir un permís pels avis, similar al que es concedeix per paternitat, per tal d’interrompre la seva activitat laboral durant uns mesos per a atendre els seus nets.

Alemanya té una de les taxes de natalitat més baixes de la UE, amb 8,3 naixements per cada 1000 habitants al 2011 (a Espanya 10,6) i l’imminent descens demogràfic i l’envelliment de la seva població està constrenyent a dirigents de la política i a expertes i experts a cercar-hi solucions.  En aquest marc, s’està produint un debat al país germànic sobre quines mesures, referents a la conciliació cal endagar i, mentre el govern de la CDU pretén introduir un nou subsidi per als pares i mares que cuidin les seves criatures a casa, l’oposició d’esquerres advoca per subvencionar més llars d’infants públiques.

Segons dades a nivell europeu, a més nivell d’ocupació de dones, més natalitat. Així ho demostren les dades d’un país pioner en les mesures d’igualtat i de conciliació, Noruega, que te un dels índex de natalitat més alts d’Europa, 1,95 per dona, i un dels d’ocupació femenina també més alts, amb un 80% de les dones treballant amb remuneració.

Això amb les mesures de conciliació més avançades; per exemple, les mares tenen dret a 46 setmanes de baixa amb un 100% del sou i 10 setmanes només pel pare, que s’ampliarà a 12 a partir del juliol. Mentrestant, a la UE, la directiva per fixar un permís de maternitat mínim obligatori per a tots els països de 20 setmanes, està bloquejada. Precisament, Noruega és el país d’on procedeixen els fons de més de 10 milions d’euros que es destinaran a programes de conciliació de la vida familiar i laboral que es desenvoluparan a partir de l’octubre fins al 2014  a l’Estat Espanyol, on la conciliació és un conflicte encara molt lluny de ser resolt.

 nota_Elena_Tarifa

Debat sindical sobre conciliació a Barcelona

Esther Boixaderas, Secretària de Relacions Externes de CC.OO a Catalunya va presentar l’acte tot ressaltant que precisament és en “aquests moments on la reforma laboral recentment aprovada a Espanya està amenaçant els drets laborals aconseguits amb anys de lluita, cal no oblidar el tema de la igualtat, ja que aquest retrocés afectarà molt les dones”.

Cinzia Sechi va començar la seva intervenció descrivint la seva organització, ETUC (Confederació Europea de Sindicats), que representa a 84 confederacions de sindicats a 36 països europeus i 60 milions d’afiliats/des, 44% dones i que exerceix com a lobby de pressió a nivell de la UE. Sechi, que coordina el Comitè de Dones de la organització sindical, va remarcar la poc homogènia situació dels països de la UE quant a l’ocupació de les dones i les mesures de conciliació; per exemple, hi han països amb un molt baix índex d’ocupació femenina, com Hongria, amb un 49% i els salaris més baixos de la UE, i on també tenen les taxes de fecunditat més baixes. El que si que és comú, segons la sindicalista és la problemàtica que representa la conciliació de la vida laboral i privada per a la majoria de les dones treballadores europees, que consideren que la maternitat les limita molt la seva progressió professional, per no parlar del repte de fer de la conciliació un tema que interessi a homes i dones per iguals i que sigui assumit com una prioritat pels governs.

 

Diferents solucions a un mateix problema

Front a aquest conflicte no resolt, Sechi va descriure dos models diferents de politiques de conciliació, un és el més generalitzat i el que porta a la dona la entorn laboral masculí tradicional, demanant-li disponibilitat total, desenvolupant carreres lineals, sense interrupcions, on els fills i filles són una qüestió privada, on el treball domèstic està invisibilitzat (tot i que recaigui sobre les mateixes dones) i on les solucions de conciliació són individuals: temps parcial, permisos no retribuïts, excedències, etc…”El resultat d’aquest model, que te un baix cost a curt termini queda palès en la majoria de les societats europees: perpetuació de la divisió sexual del treball i de la segregació vertical i horitzontal de l’ocupació, pensions inferiors per a les dones, menys salari i menys dones als llocs de responsabilitat”, va remarcar Sechi.

Per altra banda, la sindicalista italiana va presentar un altre model de politiques de conciliació, el que representa un canvi estructural en el treball de dones i homes i que implica que es tingui en compte la faceta de la vida privada de tots els treballadors i treballadores, que les carreres siguin més flexibles, no lineals, amb èpoques de treball més intensiu i menys i que sigui d’interès públic el combinar el treball de cura i el treball professional. Aquesta opció “té més costos a curt termini però més avantatges a llarg termini”, segons Sechi. Per a això, des de la Confederació que ella representa demanen “coherència política” per no dur a terme politiques d’austeritat que retallin aquestes polítiques, també que les politiques familiars i les d’ocupació estiguin coordinades, a més de demanar que s’acompleixi la directiva de temps de treball i que l’objectiu de Barcelona 2002 de crear places de llar d’infants per a totes les criatures de 0 a 3 anys s’acompleixi. “També estem lluitant per tal que els salaris als sectors més feminitzats pugin; “cal que a totes les propostes de recuperació econòmica es tingui en compte la dimensió de gènere”, va reclamar Sechi al final de la seva intervenció.

 

Bones pràctiques a les empreses

A continuació va intervenir Conchita Gassó, Directiva de l’empresa GAES Centros Auditivos i Presidenta del seu Comitè d’Igualtat. GAES és una empresa de 1600 treballadorsi treballadores, un 70% dones, present a 5 països, que ha estat guardonada en diverses ocasions per la seva bona gestió del capital humà i per les mesures que ha dut a terme per a afavorir la conciliació de la vida laboral i privada de la seva plantilla (havent rebut el premi Conciliació laboral i familiar FIDEM) així com per la promoció de la igualtat d’oportunitats en la seva organització. Gassó va explicar com des de la seva fundació pel seu pare, l’empresa ha estat sempre una gran família on el benestar de la plantilla és un tema primordial per l’empresa. Entre les mesures que han introduït hi ha els tickets-guardería, els ajuts escolars, els tickets-transport o l’ampliació de la durada de la baixa maternal. Una de les mesures més ben rebudes ha estat la possibilitat de fer teletreball, tot i que, de “les persones que s’hi acullen són un 90% dones, és molt difícil que els homes ho triïn, malgrat que l’empresa ho ofereix a homes i dones”, explica Gassó.

Un altre fita assolida ha estat el Pla d’Igualtat, que inclou un Manual de llenguatge no sexista, un Pla de comunicació interna sobre igualtat i un protocol contra l’assetjament sexual, entre d’altres mesures, a més de promoure les accions de discriminació positiva a l’hora de promocionar dones a llocs de direcció. “En la promoció a llocs executius, en igualtat de currículums, ara donem prioritat a una candidata dona, ja que estan sub-representades”, diu la directiva de GAES.

 

Reivindicacions sense resoldre

Al finalitzar l’acte van haver-hi diverses reflexions com les de Beatriz Quintanilla, experta en conciliació laboral i gènere, que va demanar “unes polítiques de conciliació no homogènies, sinó flexibles, atenent a la diversitat” i una “resposta estructural al problema, ja que afecta a tota la societat.” La doctora Quintanilla també es va preguntar “com pot ser que en un país que te una Llei integral d’Igualtat s’hagin promulgat lleis tan discriminatòries amb les dones com la reforma de pensions?”. Quintanilla també va demanar que es faci una avaluació de l’impacte de gènere de les recents legislacions laborals així com de l’impacte real que ha tingut la Llei d’Igualtat.

Per la seva banda, Cinzia Sechi va destacar la campanya que estan fent a nivell europeu per demanar una ampliació del permís de paternitat independent a tots els països europeus, tot i que estan una mica decebuts perquè ni tan sols la UE s’ha posat d’acord en la directiva del permís de maternitat, que obligaria a tots els països a un mínim de 20 setmanes obligatòries de permís maternal, però que està bloquejada per manca d’acord a les seves institucions (el Parlament Europeu en demana 24 i el Consell, 16). “Per la nostra banda, a nivell de la nostra Confederació, sobre tot volem que el tema de la conciliació de la vida laboral i privada sigui un tema de tota l’organització i no de la Comissió de Dones”, va finalitzar la sindicalista italiana.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Menjar ecològic en temps de crisi

OPINIÓ Sovint associem menjar ecològic amb menjar car. I en temps de retallades pensem que...

En la mort de la periodista catalana Pilar Casanova Seuma: Una gran pèrdua!

El passat 5 de juny, a les 18h, amb tan sols 59 anys va...

Internacional: Informe sobre defensors i defensores de DDHH d’Amnistia Internacional / La Independent Notícies Gènere

Amnistia Internacional acaba de publicar el seu informe “Defensar drets humans a les Amèriques:...