Manifest 8 de març 2013:
CCOO de Catalunya, davant de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, reafirmem el nostre compromís amb l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones, en un any marcat per les conseqüències de la crisi i per les mesures que s’han pres com a forma de pal•liar-la, que no han fet més que agreujar les situacions de desigualtat estructural que ja pateixen les dones.
Enguany es compleix el cinquè any de la major crisi econòmica i financera, caracteritzada per una destrucció d’ocupació sense precedents al nostre país, amb greus conseqüències per a les dones, a qui afecta en primera persona: d’una banda, amb la pèrdua i la precarització del seu lloc de treball —unes 400.000 dones no troben feina en el nostre país— i, de l’altra, mitjançat les retallades pressupostàries en els serveis públics. Les polítiques de contenció salarial, la disminució de les rendes a les llars, l’augment de l’endeutament i l’aprimament del sector públic intensifiquen i aprofundeixen les desigualtats.
CCOO de Catalunya constata que la crisi ha comportat la destrucció massiva de l’ocupació, però a l’hora d’intentar establir mesures que intentin revertir la situació, s’ha posat l’èmfasi públic i polític, principalment, en l’ocupació que afecta la mà d’obra masculina, i se n’han ocultat els greus efectes en les dones.
En el mercat laboral, aquesta desigualtat és visible per la bretxa salarial i en les prestacions entre homes i dones, la segregació, la precarització dels sectors més feminitzats, la penalització de la maternitat a l’hora d’accedir al mercat i de mantenir-s’hi, la discriminació de les dones en l’accés a la formació contínua, la feminització del treball parcial i les polítiques de permisos, que assumeixen la conciliació de la vida laboral, la personal i la familiar com una qüestió de dones. Sense oblidar la doble discriminació que pateixen les dones joves que, a la discriminació de gènere, hi sumen la d’edat essent així un dels col•lectius amb una situació més crítica i vulnerable de la societat. La igualtat no pot quedar com una tendre declaració d’intencions, ha de ser una realitat palpable, i les noves generacions segueixen arrossegant les mateixes discriminacions laborals
CCOO de Catalunya denuncia que la crisi està augmentant l’empobriment de la població, amb més incidència en les dones, que s’enfronten amb molta freqüència a nombroses dificultats: famílies monoparentals femenines, traves per tenir un habitatge, assumpció de la responsabilitat de persones dependents, dones que a partir d’una certa edat són excloses del mercat de treball… En definitiva, situacions que les aboquen a acceptar feines informals i precàries per poder sobreviure.
Durant el període de creixement econòmic sostingut, les desigualtats registrades pel que fa a l’ocupació femenina respecte de la masculina s’han mantingut en uns valors clarament desfavorables per a les dones.
L’actual situació de crisi econòmica, agreujada per l’aplicació de la reforma laboral, ha fet que, a les desigualtats existents, s’hi sumin seriosos problemes d’estancament o de retrocés en relació amb la quantitat i la qualitat de l’ocupació de les dones. D’altra banda, es fa palès l’augment de l’atur femení a causa del descens de les dones ocupades i de l’increment de la taxa d’activitat.
Les polítiques de retallades que s’estan duent a terme sense tenir en compte la posició diferent en la qual es troben homes i dones en la nostra societat accentuen les desigualtats entre tots dos sexes i contribuiran a l’augment de l’empobriment de les dones i de la discriminació que suporten. Regulacions com la reforma laboral no només no ajuden a solucionar aquests problemes, sinó que empitjoren les condicions laborals i vitals de les persones treballadores. Les qüestions relatives a la igualtat, la conciliació, etc., han estat fortament atacades per una normativa que, lluny de resoldre els problemes del mercat de treball, aprofundeix les diferències i deixa en pitjors condicions tots aquells que ja patien una situació de feblesa en el món del treball.
CCOO de Catalunya reitera el seu compromís amb el desenvolupament de les polítiques d’igualtat per a les dones, que segueixen sent imprescindibles per actuar contra les discriminacions per raó de gènere, i denuncia la insuficiència de polítiques per avançar cap a una societat més justa, equitativa i democràtica que elimini les situacions de violència, pobresa i desigualtat que viuen les dones en el nostre país.
CCOO de Catalunya referma que ens trobem davant d’una situació econòmica molt complicada que està servint d’excusa per imposar una determinada ideologia sobre els drets de les dones i el seu rol en la societat. Entenem que la manca d’anàlisi de gènere de les mesures que es prenen no és neutre i que respon a una concepció política determinada que vol imposar el seu model aprofitant la feblesa d’alguns dels drets de les dones que encara no estan consolidats. Creiem que la reforma de la Llei de l’avortament és un clar exemple d’aquests passos enrere en matèria d’igualtat.
CCOO de Catalunya té alternatives que no es basen en retallades, sinó en una fiscalitat justa, en un canvi en el sistema productiu, en l’adopció de mesures com ara ampliar els serveis públics i generar un canvi que inclogui l’atenció a les noves necessitats socials, en l’activació de sistemes específics per corregir les desigualtats i en la posada en marxa de mesures estructurals que facilitin la incorporació de les dones a tots els sectors productius.
CCOO treballarà activament per:
DENUNCIAR atacs i retallades als drets de les dones, i utilitzarà tots els recursos legals i totes les vies de participació possibles per garantir la igualtat entre dones i homes així com per eliminar-ne totes les formes de discriminació.
CONTINUAR desenvolupant mesures i plans d’igualtat a les empreses per afavorir l’ocupació, la formació i la promoció de les dones, l’eliminació de la segregació laboral, la promoció de la salut laboral de les dones, l’eradicació de la violència de gènere, l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.
INCREMENTAR la representació i la presència de les dones en els àmbits sindical, econòmic i polític, en la presa de decisions, en la direcció de les empreses i en els consells d’administració, presència imprescindible per aconseguir la plena integració de les dones a la societat.
AVANÇAR en la consecució de més autonomia per a les dones i en el reforç de la inversió pública en infraestructures socials per a l’educació infantil i l’atenció a persones amb dependència.
ACONSEGUIR una societat més justa, equitativa i democràtica, lliure d’integrismes religiosos i/o culturals, que elimini les situacions de violència, discriminació i pobresa que pateixen les dones d’arreu del món.
