Des de fa 20 dies, Alessandra Napoleone*, 57 anys, metgessa anestesista de Càller, treballa a la sala operatòria de l’hospital Sarthe construït a Haití per “Metges sense Fronteres” on abans s’alçava un vella fàbrica de Coca Cola ensorrada. Davant del centre de rehabilitació de Handicap Internacional, on a moltes víctimes del terratrèmol amputades s’els-hi posen pròtesis i comencen la rehabilitació i des d’on es veu un campament (estan disminuint visiblement, diu). La doctora Napoleone passa gairebé tot el seu dia tancada en un lloc que, “malgrat els esforços de “MsF”, encara és difícil nomenar hospital”. Sarthe va ser aixecat perquè els altres dos hospitals de” MsF” no donaven l’abast per a tots els pacients.
La cirurgia que s’hi fa és exclusivament ortopèdica i la majoria de les operacions són degudes a accidents de trànsit “que aquí es produeixen en una quantitat sorprenent”. Actualment hi ha dos cirurgianes ortopèdiques, una danesa i una nord-americana “però el personal local, tot i que se’ls imparteixi molta formació, no està en absolut capacitat per actuar per si sol”. Encara que la sala operatòria tingui gairebé tot el que es necessita, “l’edifici està tan en ruïnes que és molt difícil mantenir l’esterilitat”. Però això no és res comparat amb les condicions higièniques que existeixen fora d’allà, especialment en la part central de la ciutat, la més colpejada pel sisme, on “la situació és esfereïdora” i en la qual els cúmuls d’escombraries constitueixen l’única certesa del paisatge.
Com que no està permès que cap persona estrangera camini pel carrer, Napoleone veu la vida fora de l’hospital des de la camioneta de “MSF” on passa dues hores cada dia. Des d’allà ” a més dels locals, només si veuen les furgonetes de les “Nacions Unides” en peu de guerra”. Tota la resta del que està passant a la ciutat, la doctora ho coneix en solitari a través de les històries de les infermeres i dels pacients que s’acosten al Sarthe. Li expliquen els disturbis fomentats oficialment per raons polítiques però sovint deguts a una realitat sobre lluites entre bandes rivals per tal d’ aconseguir el control de la droga.
Sobre les dones violades, fet sobre el que ha informat “Amnistia Internacional”, diu a La Independent la metgessa Alessandra Napoleone: “ni s’hi acosten a l’hospital, però el que em diuen és que és molt difícil de trobar una dona que no ho hagi estat, fins i tot les jovenetes ho han estat. D’altra banda, viuen en total promiscuïtat “. Pel que fa a les nenes i als nens, “almenys els que estan a l’hospital no em semblen molt diferents a tots els que pateixen aquests desastres en altres països i les mares en ténen cura com sempre”.
Sobre l’augment de les malalties de transmissió sexual, de les violacions i dels abusos sexuals, “no en puc dir res perquè a l’hospital on treballo no hi ha ni un laboratori d’anàlisi !”. En realitat li posa tres punts exclamatius a la frase enviada pel sistema de missatges de Facebook, la seva única connexió, quan n’hi ha, amb la resta del món.
*Per Napoleone, la doctora, és la seva primera experiència a una missió amb “MSF” i a Haití. En canvi, ha fet un llarg recorregut amb Emergency de l’italià Gino Strada, qui al Sudan va fer construir l’hospital. “Va ser fantàstic (construïr l’hospital )en un context totalment diferent” per practicar cardiocirurgia, àmbit en que ella es va especialitzar com a anestesista .
