MisofoniaG

Compartir

Catalunya: El confinament va afectar negativament les persones amb misofonia, sobretot les dones

Les investigadores Antonia Ferrer-Torres i Lydia Giménez-Llort, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han realitzat un estudi clínic en què mostren com el confinament estricte,  forçat per la Covid-19,  de l’any passat va empitjorar el benestar i els símptomes psicològics de les persones amb misofonia, i especialment en les dones. 

uab.cat

La misofonia és un desordre neuropsicològic que provoca un fort malestar emocional i físic davant determinats sons quotidians que segueixen un patró, produïts per persones o objectes (mastegar, tossir, sonar-se, grinyolar, colpejar, etc.).  En cada persona amb misofonia es poden identificar els registres auditius i visuals davant els quals respon negativament. Aquests registres li poden generar odi, ràbia, hostilitat o ansietat i portar-la a canviar els seus hàbits per evitar-los.

Ambdues expertesreclamen major comprensió familiar i social cap a les persones que mostren malestar davant determinats estímuls auditius o visuals, així com més suport i perspectiva de gènere en l’àmbit clínic.

En destaquen l’augment de conflictes interpersonals, dins de la família i de les comunitats de veïns a causa de determinats sons.

L’Estudi Confinement and the hatred of sound in times of COVID-19: a Molotov cocktail for people with misophonia

Tal i com informen des del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal, UAB i l’Institut de Neurociències (INc-UAB), la recerca, publicada a Frontiers in Psychiatry, en una edició especial dedicada a l’avaluació dels efectes de la Covid-19 en grups de risc, es va realitzar en una mostra de 325 pacients habituals d’un centre mèdic-psicològic de Barcelona, un 35% dels quals (114 persones, 37% dones i 31% homes) amb misofonia.

 Antonia Ferrer-Torres i Lydia Giménez-Llort  són la investigadora predoctoral i psicòloga clínica i catedràtica en Psiquiatria, respectivament, de la Unitat de Psicologia Mèdica del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i de l’Institut de Neurociències (INc-UAB). Van avaluar els símptomes psicològics i psiquiàtrics en les persones amb misofonia i analitzar el nombre i els motius de consulta, actituds i símptomes de les i dels  pacients en dos períodes (març-juny de 2020 i setembre-desembre de 2019). 

Els resultats mostren que el nombre de consultes en les persones amb misofonia va augmentar en un 140%, passant de 137 a 2.373, mentre que en la resta dels pacients l’increment va ser del 2,9%, (de 141 a 411). També va augmentar el nombre de motius de consultes: entre les persones afectades l’increment va ser del 7,1%, (de 838 a 5.744), i del 1,8%, (de 990 a 1.817) en la resta de pacients.

Entre els pacients amb misofonia els resultats van mostrar una major referència a l’augment de conflictes interpersonals, dins de la família i de les comunitats de veïns a causa de determinats sons. I van augmentar també les consultes per problemes psicològics davant la falta de comprensió del trastorn entre els familiars, el veïnat i l’entorn laboral.

Les dones van presentar un pitjor estat en vuit dels nou símptomes psicològics estudiats. Els trastorns de somni van ser els que van tenir un major augment en elles, mentre que en els homes l’augment més significatiu va ser el de l’hostilitat.

La hipervigilància i la hipersensibilitat als estímuls, junt amb la necessitat de realitzar activitats físiques i viure amb “normalitat” en una situació atípica, va ser referida per algunes de les persones estudiades com un autèntic “còctel molotov” per al seu benestar emocional.

“Els trastorns del somni i l’hostilitat, la depressió i la somatització es van agreujar en aquestes persones en comparació amb les avaluacions anteriors”, assenyala Antonia Ferrer-Torres, primera autora de la recerca, que forma part de la seva tesi doctoral. Altres símptomes que es van veure augmentats també van ser la psicoactivitat, l’ansietat i l’impuls obsessiu compulsiu.

Les persones amb misofonia també van mostrar més preocupació cap a la seva salut i  “es van autoconfinar un cop va acabar el període de reclusió estricta, en un intent d’autoprotegir-se dels riscos relacionats amb la Covid-19, per la qual cosa la necessitat d’ajuda per aconseguir una millor gestió psicològica d’aquests escenaris clínics va ser encara més notòria”, assenyala Lydia Giménez-Llort, que ha dirigit l’estudi.

Per a les investigadores, l’estudi mostra “com de complexa és la interrelació dels aspectes socials, físics i psicològics implicats en la misofonia. És un desordre neurofisiològic i de comportament d’origen multifactorial, que està infradiagnosticat.

D’aquí la necessitat de divulgar-lo més perquè els individus siguin capaços d’identificar i comprendre allò que els succeeix, i d’un millor abordatge clínic i amb perspectiva de gènere, per entendre els impactes secundaris de la Covid-19 sobre la població afectada”.

*Referència: Antonia Ferrer-Torres, Lydia Giménez-Llort. Confinement and the hatred of sound in times of COVID-19: a Molotov cocktail for people with misophonia. Front. Psychiatry. DOI: 10.3389/fpsyt.2021.627044

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.

També et pot interessar