Sèrie dones esportistes
Carmen Cervera va estudiar el grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a INEFC, i durant molts anys s’ha dedicat al món del fitness.
Els darrers anys s’ha dedicat a la gestió i disseny de clubs de fitness, i, per una altra banda, a la marxa nòrdica que considera la seva passió. Es va formar com a instructora de marxa nòrdica, més tard va combinar la marxa nòrdica amb el Pilates. Darrerament ha fet el curs de Tècnic en Marxa Nòrdica a L’Escola Catalana de l’Esport i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Explica’ns bé que és i d’on sorgeix la marxa nòrdica
La marxa nòrdica és una activitat física que consisteix en afegir l’ús actiu d’uns bastons específics a la forma natural de caminar, amb la finalitat que els bastons ens ajudin en l’impuls cap endavant durant la marxa. Integra l’activitat de la part inferior i superior del cos però respecta en tot moment les característiques biomecàniques de la marxa humana i una correcta alineació articular. Per aquesta raó és tan important tenir bons professionals que ensenyin la tècnica correctament i així evitar vicis o males posicions a l’hora d’executar el moviment.
La marxa nòrdica té l’orígen als anys trenta del segle XX, aproximadament, i se situa la seva arrencada a Finlàndia de la mà de l’equip nacional finlandès d’esquí nòrdic que va començar a entrenar a l’estiu simulant el més semblant possible, les activitats d’esquí nòrdic de l’hivern, caminant i corrent amb bastons d’esquí perquè l’adaptació a la tècnica dels bastons i la preparació física aeròbica general no es perdessin. També en aquestes dates hi ha dades històriques que fan referència a esquiadors polonesos utilitzant el mateix sistema d’entrenament.
Des de quan et dediques a la marxa nòrdica?
Fa aproximadament 8 anys que vaig descobrir la marxa nòrdica. Per aquella època estava buscant un canvi a la meva vida: tènia la sensació d’estar sempre treballant, que no tenia temps per a estar amb els meus amic i éssers estimats, llavors vaig conèixer la marxa nòrdica a través d’un grup que s’acabava d’iniciar en aquesta disciplina. Quan la vaig provar em va semblar una activitat molt adequada per aconseguir aquest equilibri entre la part física, social i emocional. Em va agradar tant, que vaig començar a formar-me. Volia que altres persones sentissin i experimentessin els canvis que havia suposat a la meva vida.
La marxa nòrdica ha estat un esport que ha eclosionat en els darrers anys, especialment durant la pandèmia?
Per a la majoria de les persones, l’esport ha estat clau a l’hora d’afrontar millor la situació excepcional provocada per la pandèmia. Aquest s’ha convertit en un remei per mitigar sensacions com l’estrès o l’avorriment. Hi ha estudis que mostren que per moltes persones estar actius durant el confinament els ha fet sentir més saludables físicament i, sobretot, mentalment, ja que els ha ajudat a controlar les seves emocions i a mantenir la ment buidada. Això ha anat més enllà del confinament i la marxa nòrdica s’ha convertit en una activitat que dóna resposta a aquestes persones que es volen continuar mantenint actives i saludables.
És un esport popular i molt femení?
L’esport va ser creat per a homes, les dones no tenien dret a practicar-lo. A mesura que han anat passant els anys, les cultures, la religió i els costums han dificultat el camí a les dones per introduir-se en la pràctica esportiva. Recordem que no va ser fins l’any 1900 que una dona no va poder participar en unes olimpíades. La introducció de les dones en l’esport competitiu ha estat molt lenta: no va ser fins el 2012 que tots els països van portar alguna dona en els seus equips als Jocs Olímpics. També es pot comprovar a traves de les llicències federatives que les dones prefereixen la pràctica d’esports no competitius, a diferència dels homes, que practiquen esports on puguin competir. Per això la marxa nòrdica no competitiva és més practicada per dones i a les competicions de marxa nòrdica, la majoria de participants són homes.
Les dones no solament tenen poca presència en l’esport, sinó que a les directives i juntes de les organitzacions esportives gairebé no hi figurem. El camí cap a l’esport professional, les dones es troben molts entrebancs en forma d’estereotips. Aquests entrebancs no són només les paraules o les opinions de la gent, sinó també la poca visibilitat als mitjans de comunicació, els titulars poc encertats sobre les seves fites esportives, les diferències salarials entre els dos gèneres, la rigidesa de costums i religió en alguns països, les estrictes normes sobre els vestuaris femenins.
Creus que la popularitat de la marxa nòrdica pot ajudar a promoure més presència de dones en l’esport?
En els meus anys practicant marxa nòrdica, impartint classes i organitzant sortides me n’he adonat que cada vegada són més les dones que s’animen a practicar aquest esport, i és que els beneficis de l’activitat física i l’exercici en la salut de la dona són indiscutibles. Crec que és important definir i diferenciar aquests tres conceptes: activitat física, exercici físic i esport. La majoria de les persones quan parlen de realitzar activitat física, exercici i esport, pensen que és el mateix. No obstant això, és important fer notar les diferències entre cada àrea per a tenir una idea més clara del que estem practicant o volem practicar en el seu moment.
Malgrat els beneficis demostrats, els indicadors d’inactivitat física i les seves conseqüències continuen sent alarmants en les dones. Ha de ser un objectiu clar per als professionals de la salut i els planificadors de polítiques de salut pública, també en la formació de professional, concretament amb la marxa nòrdica que fa que el beneficis s’aconsegueixin de una forma més ràpida i segura.
