24 dones assassinades en els primers mesos de l’any 2012, i les xifres de dones maltractades, violades, abusades sexualment, segueixen sent les mateixes que fa deu, vint i trenta anys
La conferència sobre les Reformes a la Llei de Violència de Gènere, duta a terme el passat dijous 14 de juny al Col·legi de Periodistes de Catalunya i convocada pel Club Vindicación Feminista de Barcelona, va estar presidida per Lidia Falcon i Pilar Altarriba, presidenta i vicepresidenta del Club, i per Maria Antònia Huarte integrant de la Taula d’Igualtat d’oportunitats de Granollers.
Aquesta és la primera activitat que es fa per promoure la modificació de la Llei de Violència de Gènere, el fracàs és tan visible com ho indiquen les xifres: des de l’aprovació el desembre de 2004, 500 dones han estat assassinades, comptabilitzades 2.500.000 maltractades físicament i 15.000 violades cada any.
La xerrada valorà l’impacte de la reforma de la Llei i la necessitat de crear un pla de sensibilització i prevenció de la violència de gènere, la formació de jutges i jutgeses fiscals i del personal d’administració de justícia, la formació del personal sanitari: com metgeses i metges i forenses, psicòlegs, psiquiatres assistents i treballadores socials, estadístiques i difusió dels mitjans de comunicació.
També es van valorar els impediments i atacs que fa la pròpia judicatura i altres poders socials per desacreditar la Llei Integral de Violència de Gènere. Al·leguen que desmoralitzen a les víctimes per sol·licitar l’empara necessaria que les institucions han de brindar i que en canvi les deixa en una situació de major vulnerabilitat, ja que el precepte legal en si mateix, no té els mitjans suficients per protegir-les, fet que fa que sigui una eina ineficaç
El col·lectiu de dones denuncien la campanya de desprestigi que ha liderat la Degana dels Jutjats de Barcelona Maria Sanahuja. Diuen que ha aconseguit que tant els jutges i fiscals com la mateixa policia rebin de la Junta de Jutges, del fiscal en cap de Catalunya i de la Prefectura de Policia, la directriu d’advertir a les possibles denunciants sobre les conseqüències d’interposar denúncia per maltractament, amb el propòsit de desanimar a presentar la denúncia.
En la seva condició d’advocades en exercici evidencien que aquesta campanya perjudica greument l’honor dels i de les lletrades que defensen a les víctimes de la violència masclista i declaren que no són certes les acusacions de l’ex magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona afirmant que la Llei d’enjudiciament és la causa no només d’injustícies múltiples contra els homes, sinó també de col·lapsar el funcionament de la policia i de l’administració de justícia perquè s’inventen els fets i s’ensenyen proves falses en contra de l’agressor perquè les dones víctimes de violència aconsegueixin els seus propis fins.
Al·leguen, que ja és prou difícil convèncer-les que denunciïn els maltractaments, perquè en la majoria dels casos aquestes dones tenen baixa autoestima i molta por, i que s’oblida que la denúncia és l’única forma que evita que el delicte quedi impune i que es prenguin mesures legals en contra l’agressor. Les mesures legislatives, són fonamentals perquè els maltractadors ingressin a la presó quan la seva perillositat ho aconselli, especialment quan incompleixi l’ordre d’allunyament i s’hagi dictat sentència de presó contra ells, encara que no arribi als dos anys. Moltes morts s’haurien pogut evitar.
L’advocada, escriptora i feminista Lidia Falcón, va assenyalar que la Llei Orgànica de Mesures de protecció integral contra la violència de gènere resulta clarament insuficient per assegurar la protecció a les víctimes i assegura que “ens trobem davant un autèntic terrorisme sexista, que per desgràcia ha causat i continua causant un nombre més gran de víctimes que el fenomen que habitualment es coneix amb el nom de terrorisme “
Falcon, va fer una crida “a la participació en la desigual lluita contra el poder masclista esperant despertar la consciència de legisladors, governants, jutges, mitjans de comunicació i societat civil. I que es defineixin les prioritats de totes aquestes institucions i estaments i sincerament s’atreveixin a declarar que no els importa el maltractament i l’assassinat de dones i per això no estan disposats a modificar gens ni mica ni l’apatia amb que observen el que anomenen “fenomen “ni la legislació que hauria de protegir-les”
