Periodista y escritora

Bruixa, feminazi, terfa, transfoba

OPINIÓ

Les paraules s’encunyen, s’utilitzen, es devaluen i se’n van per l’embornal de la història quan de tant utilitzar-les ja no tenen valor, ni ningú els fa cas, ni a ningú no l’importen, ni remeten a res tret de la inanitat més absoluta.

Hi ha gent que creu que canviant el llenguatge es canviarà la realitat, i així s’inventen eufemismes o resignificacions estoiques, que diria Celia Amorós; es creu que anomenant “treballadora sexual” a la prostituta se suposa que es desestigmatitza la seva activitat, tot i que, segons ens diu Rachel Moran, “dignificar el sistema opressiu no dignifica les víctimes”. Moltes dones posen com a exemple de treball ingrat fregar terres, però mai he sentit que a cap dona se l’insulti amb el substantiu “netejadora de terres, que ets una netejadora”; tampoc com a “cambrera, que ets una cambrera”. Cap dels dos oficis són utilitzats a manera d’insult. Tampoc quan es vol insultar una dona es diu “treballadora sexual”, sinó directament puta.
Bruixa es va utilitzar per referir-se a les dones fortes, audaces, ambicioses; era una manera de desqualificar-les perquè una dona que vol ocupar càrrecs, ascendir a l’escala social o tenir un paper preponderant en qualsevol àmbit se suposa que hi accedeix només per les seves males arts, no pels seus talents.

Després va arribar el torn a feminazi, una forma de relacionar les feministes amb el nazisme, posant de relleu el seu extremisme i la seva intransigència, com si les feministes haguessin enviat a la cambra de gas algú. Encara no s’ha demostrat que el feminisme hagi recorregut a la violència, més enllà de les bombes que van posar les sufragistes angleses cap al 1913, que no van causar víctimes mortals. Per cert, com seguim així haurem de recórrer als mètodes de les nostres avantpassades. Feminazi va passar sense pena ni glòria perquè les dones mai no es van donar per al·ludides per aquest insult.

I ara arriba el torn a Terfa, Terf o trànsfoba, encunyacions de moda que pretenen callar la boca a qualsevol que dissenti dels postulats queer o del transgenerisme. Si durant alguns anys ha resultat eficaç, creant un pànic insuperable a qüestionar conceptes que no fa més que uns pocs anys que s’han popularitzat, i davant dels quals la gent calla i atorga amb un temor reverencial, cada cop està deixant més impassibles a les feministes a les quals es desqualifica amb aquest pretès anatema.

Ja no tenim por perquè l’ús i l’abús del terme, emprat per a tot i per tot, sigui dir que el sexe biològic importa, sigui parlar de la menstruació, sigui per referir-se a la vagina, a la maternitat o a la definició del que és ser dona, en definitiva, transfoba té tan poca consistència que ens ha fet veure que qui l’utilitza no té més argument que l’insult o la desqualificació. Darrere la paraula no hi ha res. Ni idees, ni raons, ni solidesa, només intransigència i ànim d’intimidació. Per tant, remenant Rhett Butler al final del que el vent s’endugué, quan ens anomenen trànsfobes aquesta és la nostra resposta: “Francament, estimats, m’importa un pebrot”.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar