La trobada va incloure la presentació de Bones pràctiques en el periodisme i la comunicació de gènere com l’experiència de l’oficina de SEMlac a Cuba, la iniciativa inspiradors, el bloc Intimitats i Campanyes de be públic com “No és no” o “Diguem Prou a la violència masclista” implementades en municipis de les comarques de Barcelona, i Evoluciona, Proposta de Centre Oscar Arnulfo Romero a Cuba.
Urgeix despullar els textos periodístics del mite de l’amor romàntic, aquest que des del “tot el pot” o “tot l’aguanta” sosté imaginaris que perpetuen la violència masclista.
Van coincidir periodistes i professionals de la comunicació en la XIII Trobada Internacional de Gènere i Comunicació “Isabel Moya Richard” in memoriam, celebrat a l’Havana del 31 d’octubre al 2 de novembre.
Per a la colombiana Mónica Echevarría, al costat d’altres construccions des de la lògica hegemònica de dominació patriarcal, aquest és un mite recurrent en el tractament de la violència de gènere en els mitjans del seu país.
Així ho evidencia l’estudi que portés endavant al costat del seu col·lega Luis Ramiro Lenguizamo sobre el feminicidi de dones majors d’edat en la nació sud-americana. A partir del monitoratge dels casos de feminicidi i temptativa de feminicidi publicats entre març i desembre de 2017 en 20 diaris nacionals i locals, van analitzar la funció que compleixen els mitjans en la construcció del relat sobre aquest tema.
La periodista va referir que després d’estudiar 1.011 casos publicats, la macroestructura textual que s’esperaria trobar en productes noticiables sobre casos de feminicidi de dones majors d’edat distava molt de ser la del feminicidi tractat i analitzat com a problemàtica social, exposant les seves causes i conseqüències.
Dades de l’estudi mostren que, en un 62 per cent dels casos, el victimari va resultar ser la parella o exparella de la víctima i la motivació, segons el mitjà, va oscil·lar entre abandonament de la víctima al victimari (24,8%) i la gelosia (23,8%).
Els vocables més usats en les publicacions van ser, en major mesura, la combinació de les paraules abandonamnet, gelosia, amor i infidelitat, si bé en menor mesura n’apareixien uns altres com a crim passional i suïcidi.
“Estem en presència de la supressió i selecció de paraules que connoten significats molt diferents. És el que ocorre quan anomenem al feminicidi crim passional; tornem a emmarcar a aquesta dona en l’àmbit privat de mare, amant, filla, esposa, de la qual mai se sap la seva professió. Se suprimeix, no és important perquè sempre s’està relacionant el feminicidi amb la seva relació de parella i familiar”, va apuntar la periodista.
És freqüent l’ús de la imatge de la dona lligada a l’erotisme, la bellesa i la maternitat. Titulars a l’estil: “…una brusa que deixava al descobert els pits ferms d’una dona i el rostre perdut en la profunditat de la mort…” (Hsbnoticias.com, 2016) o “El seu marit li va disparar al cap… sense importar-li els dos fills que ella li va donar” (Hsb.noticias.com, 2017), evidencien idees preconcebudes com la de ser mares abans que éssers humans, va dir.
D’acord amb l’estudi, un 11 per cent dels victimaris de la mostra, després de cometre el feminicidi, van tractar de suïcidar-se o ho van fer. “Això comença a recrear un altre tipus d’estratègia d’amor romàntic a la premsa. A l’estil de Romeo i Julieta, ens morim, i el victimari és perdonat perquè el seu amor era tan gran que es lleva la vida. Llastimosament, els diaris més consumits continuen reproduint aquests estereotips”, va apuntar la periodista colombiana.
“Si no trenquem amb el mandat de masculinitat, això continuarà passant, i això significa que no podem continuar ensenyant als homes que són menys homes quan una dona acaba la relació o canvia de parella. A fi de compte, també ells són víctimes d’un ordre patriarcal”, va dir.
“És summament preocupant que molts mitjans de comunicació estan replicant la pedagogia de la crueltat de la violència masclista i li estan donant la veu als victimaris”, va expressar Echevarría, en referir-se a més a com els mitjans descriuen els detalls dels fets.
Sobre aquest tema, la periodista cubana Ivet González va considerar que si bé “és nociu mostrar de manera espectacular els feminicidis, també ho és i desprotegeix a les dones no parlar d’ells”.
De la dimensió ètica de la violència simbòlica en els mitjans va parlar Anayfer Milagros Murgar, a partir d’una anàlisi de la programació informativa a Ràdio Jaruco, una emissora de la província de Mayabeque, a 54 quilòmetres de l’Havana.
Els materials analitzats li van permetre comprovar que s’encasellen en els conceptes patriarcals de l’amor romàntic entès com a “mitja taronja”, aquesta persona que només està completa si té una parella, va dir.
Al seu judici, el periodista té un Codi d’Ètica que respectar, i en el cas del qual promou la Unió de Periodistes de Cuba (UPEC) en el seu article 3, sentència: “Ha d’informar amb veracitat, precisió i immediatesa, i expressar oportunament els seus criteris, sense violar els drets constitucionals d’altres persones. A més, ha de contribuir a promoure els millors valors nacionals, el coneixement de les lleis i el perfeccionament de la societat socialista”.
“Quan es descura el correcte llenguatge i enfocament de gènere, quan cau en violència simbòlica, per omissió, exclusió, o qualsevol tipus de discriminació, s’infringeix no sols el Codi d’Ètica de la UPEC, sinó la Constitució de la República aprovada el passat 24 de febrer”, va insistir.
Trencar imaginaris de la violència
En el panell es van presentar a més bones pràctiques en el periodisme i la comunicació de gènere, com les campanyes de be públic “No és no”, “Per unes Festes lliures de violències masclistes”, “Diguem Prou a la violència masclista”, “L’amor no fa mal” o “Talla el mal rotllo”, implementades en municipis de les comarques de Barcelona implementada en municipis de la demarcació de Barcelona i enfocades, entre altres objectius, a prevenir l’assetjament sexual. El seguiment d’aquestes campanyes fou presentat per la periodista Tona Gusi, de la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere de Catalunya i Coordinadora de La Independent.
La periodista catalana afirmà, que si bé moltes campanyes institucionals no tenen després un seguiment social, aquests casos han estat existosos per comptar amb els ajuntaments i amb els col·lectius de dones, que hi han participat des de l’elaboració fins a l’execució. Una mostra han estat els Punts Liles (punts d’informació i atenció a les dones víctimes d’assetjament sexual) que s’han multiplicat extenent-se a moltes de les festes populars arreu del pais i fins i tot a les manifestacions ciutadanes, com ha estat la darrera manifestació de l’11 de Setembre d’aquest 2019 per a la independència.
També la campanya cubana “Evoluciona”, coordinada pel Centre Oscar Arnulfo Romero i dirigida a les joventuts com a grup vulnerable davant la violència, especialment al segment comprès entre 18 i 24 anys d’edat. Després d’un any d’aplicació, Evoluciona ja ofereix alguns resultats i no poques resistències. Entre les expressions d’aquestes últimes, la periodista Mayra García va esmentar l’ús del terme feminazi, per a ridiculitzar i minimitzar l’impacte ideològic del feminisme i desqualificar a aquelles dones que es declarin obertament feministes o són fervents activistes per la igualtat de gènere. També el qüestionament a la capacitat intel·lectual de les dones i la defensa de forts preceptes fonamentalistes, això últim moltes vegades emparat per les tendències religioses més conservadores, que amenacen drets com l’avortament i el matrimoni igualitari. Són postures de resistència, així mateix, la revictimización dels qui han patit la violència de gènere, qüestionar constantment la credibilitat de la víctima, les seves postures, vestimentes… i exigir proves contundents sobre els fets, va dir García.
