Dora Saldarriaga, diputada electa colombiana
Entrevistem a Dora Saldarriaga Grisales, regidora electa per Medellin en el període 2020-2023, pel Moviment Polític Estamos Listas, promogut per una majoria de dones.
Es va presentar per signatures i sense aval de partits polítics que assoleix un curul (un escó) en la seva primera campanya electoral.
Saldarriaga és líder comunitària del Corregimiento Santa Elena, en defensa de la ruralitat. Advocada de la Universitat d’Antioquia, Magister en Drets Humans, Professora de Dret Constitucional i Investigadora. Líder del Grup de Recerca en Constitucionalisme Crític i Gènere. Fundadora de l’Observatori de Gènere de Universidad Autónoma Latinoaméricana. Docent de càtedra de pregrau i postgrau a la Universitat d’Antioquia, Universitat Pontifícia bolivariana, Universitat Medellín i Universitat Sabaneta. També ha treballat en la Corporació Dones que Creen. Va ser directora de la Corporació Recuperant Identitat i integrant de la Corporació Col·lectiva Justícia Dona. Ha treballat en el sector públic com a coordinadora de Foment Cultural en el Tecnològic d’Antioquia, A la Universitat Nacional a Benestar Universitari i Secretaria de les Dones de l’Ajuntament de Medellín.
Moltes dones heu accedit a les institucions colombianes en aquestes eleccions ¿com ho valores?
De fet la participació política de les dones no va augmentar, hi ha fins i tot una disminució en termes de bretxes de gènere. Hi ha una participació important però seguim sent minoritàries en la participació. Abans vam tenir uns escons menys al país. A Medellín es mantenen les 5 curules (escons) de dones, hi ha hagut renovació però no augmentem la quota. És molt important per a nosaltres arribar com a moviment polític de dones però quant a representació ens vam sostenir. Hi ha 130 dones alcaldesses a Colòmbia, encaraque segueix sent una quota molt baixa, atès que hi ha 1.122 municipis.
Has accedit sense avals de partits polítics, tu ets la regidora de les dones a Medellín?
Si, si quina responsabilitat!
¿Com ha estat la campanya en aquestes condicions?
Va ser una campanya interessant. Ens vam guanyar la confiança de la ciutadania per què som independents, sense donar suport a altres candidats a l’alcaldia i no teníem patrocini empresarial. Vam fer un mètode de cercles de confiança i vam començar a fer la campanya. Va ser molt positiu, totes fèiem campanya, no estàvem competint entre les 12 candidates perquè la nostra proposta era una candidatura col·lectiva, que hem de començar a construir perquè només jo he obtingut curul (escó) i hem de treballar les dotze companyes.
L’equip de Estamos Listas
Heu reivindicat durant la campanya la política des de la quotidianitat, ¿com ho vas a traslladar a la institució?
Volem tenir una via virtual de treball que ens serà útil. Utilitzar-la quan tinguem discussions sectorials o territorials, som 2.039 dones, saber qui hi està vinculada i quin coneixement pot aportar i com vincular-les. També poder generar una plataforma quan estiguem en discussions de ciutat i fer que la ciutadania participi per aquesta via. Això pot anar acostant i fent pedagogía política. Els partits tradicionals l’han anat allunyant i que la gent no es torni apàtica. Jo mateixa era una apàtica!
Trobes una ciutat, un país. En reconstrucció i construcció de la pau Quines són les propostes?
La nostra iniciativa sorgeix quan vam perdre el plebiscit de la pau, quan va guanyar el no. Medellín és una de les ciutats que va votar més pel no i es va generar aquesta sensació i aquesta inconformitat que també és la nostre fita fundacional. Si ho mirem en termes jurídics, en la implementació del procés de pau no està prioritzat Medellín. Hi ha uns sectors que es contemplen en els plans de desenvolupament amb enfocament territorial, només hi ha uns municipis prioritaris a Antioquia i Medellín per ser urbà, per tenir altres condicions no està prioritzada. Hi ha altres temes d’envergadura nacional on no tindríem competències. Hi ha un col·lectiu d’advocades feministes de la ciutat que va interposar una acció de tutela, i per aquesta via es va aconseguir la creació d’una subcomissió de gènere per a víctimes del conflicte armat, específicament per a la violència sexual, és un antecedent, la primera comissió a Colòmbia i per a nosaltres serà una garantia per treballar el tema, fer seguiment del restabliment de drets per a les víctimes i la reparació. Des del consell tindrem competència per fer seguiment de la comissió i podem donar-li molta força, ja que al consell no li interessa especialment. Des del manifest nosaltres plantegem el tema de la construcció de pau des d’altres àmbits, no necessàriament en l’àmbit jurídic o el desplegament dels acords de pau sinó en altres accions a partir de l’economia de la cura, posar les altres violències a l’agenda que també aporta a la construcció de pau.
Quin és el major repte de el moviment de dones de Medellín ara que tenen representació en el consell?
El major repte és posar a l’agenda pública dels temes que no es toquen i no s’han tocat a la ciutat, és un dels majors reptes. Però un altre és sostenir-nos i ampliar-nos a nivell de Colòmbia. Aquest és un primer exercici, vam guanyar la curul en el consell i dos regidors en un Corregimiento (zona rural), la idea és poder ampliar la proposta per a altres zones. Aquests són els dos grans reptes, tot i que arribarem amb minoria significativa, quantitativa i qualitativa al consell i això comporta més dificultats per posicionar l’agenda però és la gran oportunitat de portar altres temes al consell de la ciutat i fer control polític amb perspectiva de gènere.
