La periodista cubana Dixie Edith Trinquete Díaz torna a Cuba exultant després d’una gira d’un mes llarg per diverses CC.AA de l’Estat espanyol convidada pel Moviment Estatal de solidaritat amb Cuba (MESC).
A Catalunya la XIDPIC.CAT-XIPVG l’ha convidat a fer una xerrada a la seu, del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Dixie Edith Trinquete ha parlat sobre “El bloqueig i la situació de les dones a Cuba”. En una entrevista que li ha fet el “Cruïlla d’Europa”, de Mataró Ràdio, en col·laboració amb La Independent que s’emetrà dimarts 5 d’abril de 18 a 19pm parla de les millores amb la Nova Constitució.
Dixie Edith ha dit que “la modernització de la legislació ens permet afirmar que si alguna cosa sabem avui és que a Cuba hi ha violència de gènere en totes les seves manifestacions”. L’entrevista es va fer conjuntament amb la directora del “Cruïlla d’Europa”, Teresa Carreras, la co-coordinadora de “La Independent”, Tona Gusi, el professor de periodisme polític a la UAB i activista per la pau, Xavier Giró i José Manuel Manzaneda, coordinador de “Cuba Información” que coneixen bé l’illa Caribenya. Dixie Edith es doctora en demografia, periodista especialitzada en gènere, professora de la Facultat de Comunicació de la Universitat de l’Habana i de l’Institut Internacional de Periodisme José Martí i, a més, assessora de la Federació de les Dones Cubanes”.
P. Cruïlla d’Europa. Què és el que més l’ha sorprès de la reacció del públic en les diverses CCAA que ha visitat?
R. Dixie Edith Trinquete. La solidaritat amb Cuba que jo he pogut polsar pels llocs on he passat en aquest viatge per l’Estat espanyol, m’ha enfortit com a cubana. Cuba està vivint moments molt intensos en termes d’actualització legislativa i econòmicament ha hagut de fer importants reajustaments com a conseqüència de la pandèmica just després de l’aprovació d’una nova Constitució que estem desplegant.
Aquí, han estat uns dies molt interessants perquè tenim molts punts en comú amb vosaltres en les reivindicacions per la igualtat de gènere. I el més curiós ha estat haver constatat, una vegada més, la desinformació que hi ha sobre Cuba, a nivell global i també aquí, a causa de la mala premsa que tenim. Una mala premsa molt intencionada i dirigida des de l’exterior que impedeix entendre els processos que estem vivint a Cuba, l’actualització de les lluites feministes i els processos socials que volem viure.
P. Cruïlla d’Europa. Com es va organitzar el seu viatge?
R. Dixie Edith Trinquete. He recorregut dotze de les disset CCAA que, si no m’equivoco, composen l’Estat espanyol. Per fer aquesta gira he estat convidada pel Moviment Estatal de Solidaritat amb Cuba (MESC). Estic molt agraïda perquè l’oportunitat d’estar un mes llarg amb companys de la solidaritat, que s’han esforçat molt perquè tot quadrés i jo pogués donar informació de primera mà, ajuda una mica a desmuntar aquesta bastida creada entorn de la desinformació.
A Cuba no se la pot llegir des del blanc o des del negre sinó des d’aquesta paleta de colors que ens ofereix diferents tonalitats. El MESC està format per més de quaranta associacions i col·lectius de l’Estat espanyol i va ser creat amb la idea de fer accions globals de solidaritat amb Cuba i la seva Revolució. Una de les seves activitats és aquest Pla d’Acció de Trobades Estatals de Solidaritat amb Cuba. La seva feina ha estat magnífica.
P. Tona Gusi. Saludo a la Dixie perquè forma part de (SEMlac), el Sevei de Noticies sobre la Dona a Llatinoamèrica i el Carib. I és un treball que s’assembla a la nostra “La Independent”, amb elles tenim un conveni. Fa molts anys que vaig regularment a Cuba però des del 2005 estic seguint els temes de gènere a l’Illa. Amb la pandèmia el turisme s’ha esfondrat. Voldtia saber si el fet de tenir menys turisme ha estat o no una oportunitat per reconvertir recursos i prioritats?
R. Dixie Edith Trinquete. Quan es va declarar la pandèmia pel març del 2020, Cuba feia un any just que havia aprovat una nova Constitució. El confinament a nivell global va tallar la font fonamental d’ingressos financers que és el turisme pel país i ens va posar en una situació econòmica molt tensa.
Hem de tenir en compte a més que abans de la pandèmia, a finals del 2019, Trump havia dictat les mesures més dràstiques que van empitjorar duríssimament el bloqueig econòmic contra l’Illa que ja venim patint en els darrers trenta o quaranta anys.
Des de dintre es va intentar que no es paralitzés el país però la pandèmia, agreujada per aquesta situació política, ens ha deixat en una situació difícil. Si ho mirem des del punt de vista de gènere la renovació legislativa amb l’atenció a les víctimes de la violència està essent de les propostes més interessants que, amb molts problemes, però s’està portant a terme.
P. Xavier Giró. Vaig participar en el curs de comunicació i gènere de l’Institut José Martí ja fa anys. Aleshores no hi havia estadístiques sobre violència de gènere. N’hi ha ara?
R. Dixie Edith Trinquete. Estem començant a construir estadístiques sobre aquest particular. L’any 2016 es va fer una enquesta nacional sobre igualtat de gènere. Estem fent un gran esforç i ara la Constitució ens dona més possibilitats. L’enquesta es va fer amb la Federació de Dones Cubanes amb qui hi col·laboro.
Hi va haver un mòdul sobre percepcions de la igualtat i un altre de la sobrecàrrega femenina en les cures. Aleshores vam saber que més d’un 32% de dones reconeixien haver estat víctimes de violència de gènere en algun moment de les seves vides. La violència que es declarava era més psicològica que física. Estem perfeccionant les estadístiques però les que tenim mostren ja aquesta tendència.
Per això si alguna cosa sabem avui és que a Cuba hi ha violència de gènere en totes les seves manifestacions. També hem pogut comprovar els primers indicadors de feminicidis en l’Informe Internacional de l’Agenda 2030. Molt aviat tindrem un altre tipus de mirada numèrica sobre la violència
P. Cruïlla d’Europa. Què és i perquè existeix “Cuba Información”?
R. José Manuel Manzaneda, coordinador de “Cuba INFORMACIÓ”. El nostre és un mitjà global. Des de la nostra web; www.cubainformacion.tv intentem fer un seguiment i una anàlisi molt critica del que publiquen els mitjans corporatius públics espanyols perquè considerem que d’allà surten les matrius de la poca informació o informació deformada entorn a la realitat cubana.
Volem ser útils al MESC i sobre tot intentem desmuntar la desinformació sobre Cuba. I també procurem apropar la realitat cubana diària, positiva que contrasti amb realitats d’altres informacions negatives que són les que s’acostumen a donar de l’Illa. Un dels temes importants és la igualtat que hi ha a Cuba que pel nivell de complexitat no es manifesta als mitjans. Hi ha hagut darrerament avançaments legislatius i socials que es important reflectir-los.
P. Cruïlla d’Europa. Us va perjudicar molt la pandèmia en ple desplegament de la Constitució?
R. Dixie Edith Trinquete. Cuba feia 43 anys que es regia pel mateix text Constitucional que es va acceptar pel 97% de cubans i cubanes. El 2019 es va aprovar un nou text, en aquest cas pel 84%, que va ratificar el caràcter irrevocable del socialisme amb molts avenços socials.
També va obrir l’economia de l’Illa al mercat, a la propietat privada i a la inversió estrangera sota el control de l’Estat. S’ha instaurat una llei d’empreses micro, petites i mitjanes que eren models que no teníem. El nou text va incorporar molts temes de desenvolupament legislatiu i social específicament per a la prevenció de la violència de gènere.
Quan estàvem començant un cronograma d’actualització legislativa ens van confinar. Però l’actualització no es va aturar en cap moment. Tot es va fer amb un enorme esforç econòmic, social i institucional per poder-lo compatibilitzar amb l’atenció a combatre la pandèmia i ajudar a la gent.
P. Tona Gusi. Ens pots explicar el nou “Codi de les Famílies” previst a la Constitució que es debat aquests dies?
R. Dixie Edith Trinquete. Deixa’m dir que hi ha quatre normes jurídiques o legislacions que es deriven del nou text Constitucional, essencials. El primer que ja va entrar en vigor pel gener del 2021 va ser el “Programa nacional pel progrés de les dones a Cuba”.
Hi havia un Pla d’acord amb Beijing 1995 que ja preveia la lluita per la igualtat de gènere. El nou és molt més concret i extens. Preveu set àrees fonamentals. Millores per a les dones que treballen en els mitjans de comunicació, apoderament polític i econòmic i, entre altres, un punt sobre l’atenció a totes les formes de discriminació de violència i de violència de gènere.
I d’aquest n’ha sortit una Estratègia Integral específica per la violència que es produeix en l’àmbit familiar. Hi ha moltes violències a la família que tenen a veure amb els esquemes paternalistes que hem patit durant molts anys i que moltes vegades arriben fins als maltractes a les nenes. Aquesta estratègia és interinstitucional i vinculant i està començant a caminar.
A partir d’ara hi haurà indicadors de compliment en totes les organitzacions, institucions i espais de l’administració central. El ministeri de treball haurà de crear un protocol per saber les xifres d’assetjament laboral, i a les escoles haurem de saber el bulling, per exemple. etc.
També hi hauria el Codi de les Famílies- que ara està en consulta popular- i que impacta directament les polítiques d’igualtat i la reivindicació d’importantíssims drets com, per exemple, els de les persones grans que la societat cubana està molt envellida demogràficament.
Com deia també el Codi dels Processos, interessantíssim, per a l’atenció de les víctimes que abans el codi processal cubà no tenia. I no oblidem que també s’inclou la formació a totes les persones d’aquests espais. És realment un canvi social molt profund.
P. Xavier Giró. Quan vaig ser a Cuba es parlava de “cases d’acollida” per dones o dones amb fills o filles, sense recursos. I es parlava de la picaresca del fet que qui no les necessitava les tingués. Heu superat ja aquell estat d’opinió que jo vaig viure fa un temps?
R. Dixie Edith Trinquete. És un debat que no tenim resolt. A Cuba aquest tipus de cases són solucions temporals. L’Institut de l’Habitatge ha de crear el seu protocol i ara amb la Constitució pot fer-ho. A nosaltres ens preocupa precisament que són solucions temporals. I potser les dones que pateixin violència de gènere necessiten solucions més a llarg termini.
Per això ens hem de plantejar que potser cal legislar d’una altra manera, es a dir trobar espais de consens que protegeixin a les dones i que d’un dia per l’altre no hagin de deixar de gaudir d’uns bens que els tutela el seu maltractadors. Per això el Codi dels Processos ha introduït que en primera instància es tregui de casa primer al maltractador i no a la víctima com passava ara.
I que quan la investigació acabi es pugui operar amb altres recursos de la llei. També s’afegeix en aquest Codi la figura de l’advocat acompanyant perquè la víctima no sigui revictimitzada.
P. Cruïlla d’Europa. Pel juliol de l’any passat estaven en uns dels moments més difícils de la pandèmia i des d’aquí vam tenir notícia de greus protestes contra el règim cubà. Com està l’oposició al Govern després d’aquells aldarulls?
R. Dixie Edith Trinquete. Allò més difícil que té l’oposició cubana és que està construïda i amplificada des de l’exterior, entre altres llocs des de Miami, amb molts diners aportats des dels sectors més conservadors de la contrarevolució cubana als EE.UU. Això fa que els cubans ho haguem de dir quan se’ns pregunti. Per això també hem d’afirmar que no la considerem com una oposició del tot legítima.
El que tu en dius protestes va respondre al fet que aleshores es va trencar una central termoelèctrica y vam estar diversos dies sense llum – això no passava des dels noranta- i va causar situacions incòmodes a la població. I com en diem nosaltres es va aprofitar per “encender la candela“.
Diversa gent va sortir al carrer per fer actes vandàlics trencant vidres de botigues i colpejant a persones que no hi tenien res a veure. Però van ser fruit d’ una motivació puntual. I l’oposició internacional ho va reflectir com oposició al règim i no van ser actes d’oposició pública a la Revolució.
P. Cruïlla d’Europa. Com ho vareu explicar a Cuba Información?
R. José Manuel Manzaneda. Nosaltres a “Cuba Información” vam explicar que va ser una combinació explosiva; el Govern Trump havia imposat 243 noves sancions, que fins ara Biden només ha fet moviments tímids per aixecar-ne algunes, els EEUU impedien descarregar el combustible que arribava a Cuba de Venezuela, sancionant a les navilieres. Es van aplicar lleis internacionals que impedeixen noves inversions a l’Illa i els americans també persegueixen tots els acords de cooperació mèdica que serveixen per finançar el sistema de salut cubà. Aquesta situació provoca, com la Dixie ha dit, una situació explosiva i a més va anar acompanyada d’una gran campanya de comunicació del Govern dels EE.UU i de l’extrema dreta, a l’interior de l’Illa.
P. Xavier Giró. Quan vaig ser a Cuba vaig veure que el feminisme era una part d’aquesta oposició real al règim perquè dissentia i parlava malament del Govern. Hi ha oposició legítima a l’interior de l’Illa?
R. Tona Gusi. En Xavier té raó. Des del feminisme hi ha un treball molt fort a Cuba que implica a tota la societat i que pot ser una manera d’avançar per la millora de la societat. Això ho hem de fer coneixent-nos i treballant juntes. Per això estic molt preocupada perquè moltes dones estan caient en la pobresa.
R. Dixie Edith Trinquete. A Cuba hi ha canvis molt importants perquè són transversals, com totes les polítiques de gènere. En la llei de micro, petites i mitjanes empreses a través de resolucions es protegeix la maternitat que és una conquesta de les dones. Es parla d’economia feminista i s’hi està treballant molt per incorporar tots aquests concepte a la legislació.
En relació al que preguntava en Xavier li diria que, es cert, que a Cuba hi ha gent que no està d’acord amb les polítiques que aplica el Govern ni en la manera com s’està construint el procés social però a mi em costa molt parlar d’una oposició autèntica i organitzada a l’interior de l’Illa.
En acabar aquesta entrevista dir que el dia 8 d’abril a les 19:00pm al Centre Cívic Can Noé de Mataró hi ha convocat un dels Divendres Culturals a Rocafonda. Porta per títol “Comprendre Ucraïna, guanyar la pau”. Amb Victor Ligos, historiador, Carles Prats, enviat especial de TV3, Svitlana Yukhnenko, Sitlana Tsvelaya, dues acollidores de famílies refugiades del conflicte, Tica Font, investigadora del Centre Delàs per la Pau i Carlos Umaña, Premi Nobel de la Pau, 2017.
