WhatsApp Image 24/03/2022 at 12.36.17 5-1

Compartir

La nova Constitució cubana, un paraigua molt ampli per als drets de les dones

La periodista Dixie Edith Trinquete es va reunir a Barcelona amb periodistes i comunicadores per informar sobre l’actualitat de les polítiques de gènere al seu país, Cuba.

La periodista catalana Teresa Carreras va moderar el debat i va presentar Dixie Edith Trinquete com a professora de la Facultat de Comunicació de la Universitat de l’Havana, també del Centre d’estudis Demogràfics del mateix centre universitari i membre de l’Institut Internacional de Periodisme José Martí.

WhatsApp CPC 3 Image 2022-03-18 at 13.13.58 2
WhatsApp Image 24/03/2022 at 12.36.17 4

Segons Trinquete el 2019 va ser un any important per als avenços en matèria de gènere a través de la nova Constitució, que representa un paraigua molt ampli per als drets de les dones. És un canvi molt important que es manifesta a través de tres línies: drets en igualtat; creació d’infraestructura econòmica de país amb la diversificació de les formes de propietat a les micro, petites i mitjanes empreses privades; i finalment canvis en la comunicació.

Aquesta periodista va explicar l’enorme feina que s’ha realitzat per al Programa legislatiu que continuarà fins al 2028 amb el Codi de Famílies, el Projecte de Llei del qual ja es va publicar el 12 de gener de 2022 a la Gaseta Oficial del Govern de Cubai la Llei de Empreses.

Per a Dixie Edith Trinquet, el primer trimestre del 2019 hi va haver més de 200 mesures de noves restriccions per a Cuba per part del govern Trump. Això va portar al trast a importants mesures proposades com la reunificació monetària. Al setembre de 2019 hi va haver problemes de combustible, no podent arribar a port 3 o 4 tanquers de petroli que es veien des del Malecón. Es va tancar l’Ambaixada, el Consolat, a causa dels suposats atacs sònics, que va ser un muntatge groller, tal com va quedar demostrat, va explicar Trinquete. També els vols comercials i turístics van patir una aturada.

“Vam començar el 2020 amb pandèmia, sense reunificació monetària, se’n va anar el turisme, la reforma salarial massiva es va quedar en el no res. Aleshores la prioritat va ser atendre la pandèmia. Teníem el mes de març només dos laboratoris de biologia molecular, a l’Havana i a Santiago, i al juliol de 2021 n’hi havia ja 27 per tota l’illa. Es van fer 14 milions de PCR, que a Cuba són gratis!”.

WhatsApp Image 24/03/2022 at 12.36.17 1
WhatsApp_Image_2022-03-24_at_12.36.17_3.jpg
WhatsApp Image 24/03/2022 at 12.36.17 2 1
WhatsApp_CPC_2_Image_2022-03-18_at_13.13.58-1.jpg

La periodista va explicar la feina feta per a l’increment d’indicadors de violència de gènere i com els Psico grups de WhatsApp van incidir molt positivament a la societat cubana per ajudar en situacions de violència. Es va activar la Línia 103 treballada des del Servei de Notícies de la Dona de Llatinoamèrica i Carib a Cuba (SEMLac Cuba), capacitant professionals d’emergències, fiscalia… Així es va visualitzar la situació de violència de gènere i la penetració a les xarxes va ser molt intensa.

En aquest context, el treball legislatiu sobre temes de gènere va ser molt interessant segons aquesta  periodista convidada al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) per la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores amb Visió de gènere de Catalunya- Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT.XIPVG). Exposà que el Programa Nacional de Cuba compta amb 6 àrees que poden ajudar a lluitar contra el patriarcat: empoderament econòmic, empoderament polític, lluita contra la discriminació, comunicació, legislatiu i estadística. Va destacar aquest darrer apartat per la inclusió d’índexs de gènere i índex de pobresa multirelacional. Va explicar com la pandèmia ha generat casos de desigualtat i ha augmentat la necessitat de conèixer l’aportació a l’economia delTreball domèstic, i les estadístiques de violència i igualtat. És a través d’enquestes, que es va constatar que hi va haver menys violència física que no pas psicològica i econòmica.

La Constitució del 2019 aconseguí que el matrimoni igualitari  fou debatut i aprovat amb molta discussió i resistències per part d’Esglésies fonamentalistes i de la gent gran de més de 60 anys. L’oposició més estructural va fer que a la Constitució el matrimoni entre iguals es consignés com el matrimoni entre dues persones, a seques, sense parlar de sexe o gènere. Aquesta discussió resta per al Codi de Famílies, en el debat i el referèndum públic. Com a aportació de SEMlac, hi ha un àudio llibre a la seva pàgina web que recull el posicionament a favor d’artistes i intel·lectuals.

Un altre tema important és la substitució de la pàtria potestat per la responsabilitat parental, la dels pares com a amos per la dels pares com a responsables, etc…. són avenços que porten a una responsabilitat parental que posa fre a la paternitat autoritària i al maltractament i deixa opinar a filles i fills en cas de divorci. També hi ha la possibilitat de canviar l’ordre dels cognoms, el respecte a la gent gran… Un altre tema derivat i vinculat a la violència de gènere és el de la tutela “si hi va haver violència de gènere no hi ha tutela” expressà Trinquete. També recull la coresponsabilitat de les cures, i les feines en cures tant estatals com d’empreses. 

Referent a l’emigració hi ha grans canvis pel que fa al reconeixement de línies de comunicació, herències per a descendents, etc.

El Referèndum està previst per al desembre i el debat s’acaba aquest mes d’abril. Quatre són les maneres de participar-hi i opinar: manifestar allò que no s’entén, fer propostes, presentar modificacions i demanar eliminacions.

Auto CPC sentadas
WhatsApp Image 24/03/2022 at 12.36.17 6
WhatsApp Image 24/03/2022 at 12.36.17 7
WhatsApp Image 24/03/2022 at 12.36.17 9
WhatsApp CPC 3 Image 2022-03-18 at 16.27.02

El debat

Entre el grup de periodistes a la trobada, hi havia comunicadores i professionals de ràdio i tv i periodistes de la XIDPIC.CAT, GAMAG Europe, REMP i ADPC.

Passada una mitja hora de començar l’acte es van incorporar tres dones cubanes, no acreditades i que viuen a Barcelona, que van intervenir en alguns casos per demanar explicacions i en altres per denunciar com a falsedats algunes de les afirmacions de Dixie Edith Trinquet. Ho van fer sobretot en temes referents a l’educació, assenyalant que l’alumnat cubà és molt poc respectuós amb les mestres i els mestres i denunciant, segons el seu parer, que el Codi de Famílies dóna tot el poder a les institucions estatals i “els roba els nens i nenes als seus progenitors”. Trinquete els va respondre amb l’articulat, que desconeixien. A la meitat del debat, després de no respectar els torns de paraules, se’n van anar de l’acte no sense abans cridar consignes contra el règim cubà.

Les preguntes de les i els periodistes van ser sobre:

Qui són a Cuba els fonamentalistes religiosos?

La periodista cubana va destacar les Esglésies Evangelistes, per sobre de la mateixa Església catòlica, així com la seva forta oposició als drets sexuals i reproductius, a l’avortament i als matrimonis igualitaris.

Influències del nou govern d’EEUU

Un altre tema, preguntat per la periodista Lídia Vilalta i que va aixecar molt d’interès, va ser si hi ha hagut canvis significatius amb l’arribada de Baiden a la presidència dels Estats Units. La periodista cubana va respondre que tenen l’esperança posada en tres mesures: les remeses a través d’un banc canadenc, el cronograma per reobrir l’Ambaixada o Consolat, i un increment del turisme.

D’altra banda el bloqueig continuaria existint per damunt de les dues lleis marc, la Llei d’Ajust Cubà (1966) i la Llei Helms Burton (1996), ja que hi ha parts de bloqueig a moltes altres legislacions en diversos àmbits.

Cuba i Amèrica Llatina

Sobre com afectaria el creixement actual de l’esquerra a Amèrica Llatina, pregunta realitzada per la periodista catalana boliviana Drina Ergueta, va respondre que sempre és positiu que s’obrin canals de comunicació, que poden arribar a projectes conjunts, com quan la CELAC, i/o contribuir a polítiques de desenvolupament. Trinquete es manifesta com a una bona seguidora del treball d’Ergueta.

La post-pandèmia

A una crítica sobre com la societat europea havia après tan poc de les experiències de la pandèmia, l’economia de les cures i els valors socials, i si això seria diferent a l’illa, a càrrec de Tona Gusi, per part de La Independent, la periodista cubana va assenyalar que la manca total d’ingressos via turisme ha significat el desproveïment general, i especialment per a hospitals, residències i farmàcies. I va respondre que hi ha, per exemple, un retrocés educatiu en molts aspectes, ja que la gran majoria de l’alumnat no ha tingut accés a internet i l’aprenentatge ha estat molt divers i desnivellat. En resum, que es troben en un periode molt precari i de recuperació. 

El Patriarcat no és suficient explicació de la desigualtat entre homes i dones

El periodista Gómez Mompart va manifestar que el Patriarcat no li semblava prou explicació per a les desigualtats de gènere donada la trajectòria històrica de Cuba, la seva revolució i el seu partit. I que, òbviament, l’educació és responsabilitat del govern. La periodista va respondre que, per descomptat que hi ha aquesta culpa, però que és més fàcil canviar lleis que la mentalitat de les persones. Va exposar que els i les mestres arriben amb una formació de gènere errònia, i que la comunicació tampoc ajuda, com són els videoclips i els productes culturals carregats de violència simbòlica. La dificultat es troba en no poder generar un programa general, i va posar com a exemple que ella mateixa imparteix Gènere i comunicació “com a assignatura optativa a la Facultat de Comunicació de la Universitat de l’Havana però és optativa i és possible que el professor que tens al costat no comparteixi els seus continguts”. “Hi ha un gran repte”, va concloure.

Drets i apertura

En respostes a les dones, que es van incorporar tard i van marxar abans, els va respondre que certament per al Codi de Família només poden votar els ciutadans i les ciutadanes residents a Cuba, tal com recull la Constitució. Sobre el deteriorament dels valors a Cuba “i a tot arreu”, va afegir, cal fer un esforç en educació i comunicació. Va assegurar que a Cuba l’edat penal és de 16 anys, i que entre els 16 i els 25 es compleixen les condemnes a camps i que no hi ha nens presos, com elles van denunciar.

Marga Solé, periodista de l’ADPC va recordar com en un viatge a Cuba a mitjans dels 90, en el període especial, la ciutadania no es podia relacionar amb turistes, i que les persones tenien por d’opinar. Trinquete va explicar que ja fa anys que ja no hi ha prohibicions per entrar en hotels de turisme o relacionarse.

Comunicació i gènere

Aquest, per la composició de la sala va ser el tema més abordat. Es va parlar de la Formació en Comunicació i Gènere, d’Isabel Moya, periodista inspiradora ja morta però vigent sempre. De la Catedra Mirta Aguirre i de la Violència de Gènere als mitjans, que segons la periodista convidada avui està definitivament a l’agenda, fa anys no hi era, encara que això no priva que en els mitjans se segueixin reproduint estereotips. A la pregunta de si hi ha algun tipus de curs obligat sobre aquest tema, va respondre que, obligat no, però que a l’Institut de Periodisme hi ha un postgrau gratis ia la Catedra una optativa. La periodista Dolors Viñas, des de la seva experiència a les administracions locals de la demarcació de Barcelona, va apuntar la possibilitat d’implementar transversalment l’obligació de temes de gènere als diversos departaments i pressupostos corresponents de les institucions i entitats.

Matrimonis igualitaris, Drets fonamentals

Lourdes Roselló, editora i filòsofa, va reflexionar sobre si els Drets Fonamentals com és aquest s’hauria de deixar al resultat d’una votació. Trinquete va respondre que la Constitució ja ho recull i que en el Codi de Família s’intenta avançar.

També va assenyalar que l’edat legal per casar-se és de 18 anys, quan fins ara existia un permís familiar excepcional, que permetia casar-se amb 14 anys les dones i 16 els homes. Aquesta excepció queda suprimida.

Pinzellada de sindicalisme al món laboral

El 70% d’ocupació estatal és femení. Per compte propia, la majoria a càrrec dels negocis eren homes, sent la majoria de les dones contractades. En canvi, en el camp científic hi ha moltes dones, com a la Universitat. Per contra, a les tecnologies la majoria són homes.

Dret de les dones. Dones assetjades

En educació s’avança, però hi ha dificultats econòmiques a la implementació. La conciliació i la feina familiar continua sent un problema i també la culpabilització que senten moltes dones en patir violència domèstica.

Auto CPC levantadas

Marxen les dones cubanes residents a Barcelona, no acreditades

Dames de blanc

Per a Dixie Edith Trinquete, aquest col·lectiu ha estat perdent credibilitat ja que per una banda, la majoria ja no són familiars de persones preses i per altra banda han sorgit noves veus de diferents actors, d’influencers, que viuen a Cuba, com Junior o Joanish de Medio 14 y medio. Per a aquesta periodista, els i les “influencers” encara que no cobren directament dels EUA, reben suficients “premis periodístics” en metàl·lic com a mitjà de subsistència. Va assenyalar que Joanish ha rebut 9 premis en un any, “per cert, algun del grup prisma” va afegir.

La virulència més gran en l’oposició està organitzada fora de Cuba, va concloure.

Fonamentalisme evangèlic

Aprofundint més en el tema, Trinquete va explicar que a Cuba hi ha llibertat de credo, que les esglésies evangelistes tenen més penetració que la mateixa Església catòlica. Una de les més esteses és l´Església del Crist científic. Totes es reuneixen al Consell Nacional d’Esglésies i entre les seves activitats hi ha la de manifestar-se davant dels Hospitals materns contra l’avortament. També són contràries a l’adopció per parelles del mateix sexe.

Violència de gènere. Violència masclista

Repassant les preguntes anteriors sobre formació en el tractament de la violència de gènere, va reconèixer que al partit no hi ha programes generals però que són moltes les que treballen en aquest sentit. En la policia sí que s’hi està treballant ja que són el pas a les denúncies a la Justícia. L’Estratègia contra la Violència de gènere està publicada a la Gaseta oficial i és Interinstitucional i vinculant en protocols de prevenció, acompanyats de capacitació.

L’Exèrcit té articulada la circulació per a denúncies d’assetjaments.

L’oposició interior

Per a Trinquet si que hi ha una oposició interior que no vol carregar-se la Revolució. Són dissidències per al canvi. Així va citar els nois i noies artistes i intel·lectuals que es van manifestar davant del Ministeri de cultura i van ser escoltats. “Teníen demandes legitimes sobre la Ley de Cine i la Muestra de Cine Joven”, va afirmar.

A parer seu, no hi ha una oposició organitzada seriosa: “les persones que es van manifestar el 15 de novembre no demanaven diàleg. Si hi hagués una oposició més seriosa, potser s’obririen altres vies”.

Com a motors de canvi a part del feminisme, que subscriu un grup de nois i noies anomenats “Pañuelos rojos” que van aconseguir canviar el 8 de març de jornada de celebració a jornada reivindicativa, amb lemes com “Al carjo con el Patriarcado”. També va destacar el grup La Tizza, de filosofia, que té una altra manera de pensar i fer socialisme. “Tenen una reflexió interessantíssima i proposen canvis des del dissentiment”, va afegir.

Hi ha també un fort moviment animalista.

Avaluació exterior dels protocols i del ritme

Dolors Viñas va recordar que a l’època que va anar a Cuba no va observar que es treballés amb transversalitat. A la seva feina a Catalunya, massa vegades va comprovar que no es treballa a totes les àrees municipals i que els pressupostos no són igualitaris.

Dixie Edith Trinquet va recordar que, a Cuba, quan la revolució va triomfar el feminisme era de dones blanques i petit burgès. Es va tornar a recuperar molt després.

Que el comptapropisme és un espai masculí, però que ara hi ha una major emprenedoria femenina, encara que la covid ha afectat molt les cooperatives que començaven a néixer i el panorama és ombrívol per a l’avenç de les dones en emprenedoria femenina, tot i així hi ha cooperatives de dones a: reparació de bicicletes, paladars, o tèxtils com “La Clandestina”, les peces de la qual estan super de moda. “Estem alertant perquè es vigilin les pimes no governades per dones, perquè es compleixi la regulació laboral”.

Por otro lado, la monitorización de estas políticas de género se realiza directamente desde la Oficina de la Viceprimera ministra de la República, con un corte en 2025 y otro en 2030. La Federación de Mujeres Cubanas está asesorando en estos temas . Y de hecho para la construcción de articulados y políticas se ha contado con especialista de España y Argentina, afirmó la periodista cubana. 

WhatsApp Image CPC 2022-03-18 at 17.57.38

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.

També et pot interessar