Bel Pozueta. Foto: EH Bildu Nafarroa.
“Han volgut jugar amb la sensibilitat social al voltant de la violència sexista per posar un plus més contra els nostres fills”. Bel Pozueta ha estat fins al mes de març passat la portaveu d’Altsasu Gurasoak, el grup de familiars de les persones repressaliades i empresonades a Altsasu.
Ja fa més de dos anys que el fill de Bel, i 2 joves més, són a la presó acusats de delictes de lesions i amenaces terroristes en la baralla en un bar durant les festes locals. Les 8 persones repressaliades van ser jutjades a l’Audiència Nacional i condemnades a presó amb penes d’entre 2 i 13 anys (la fiscalia demanava entre 12 i 62). El seu fill, Adur Ramírez, ha estat condemnat juntament amb Oihan Arnanz, Iñaki Abad, Jokin Unamuno, Ander Cob, Julen Goikoetxea , Aratz Urrizo i Ainara Urkijo.
Actualment Bel Pozueta és la cap de llista per Nafarroa de les llistes electorals al congrés de EH Bildu. La entrevistem per La Independent dies abans de les votacions de diumenge 28 d’abril.
Bel Pozueta. Foto: EH Bildu Nafarroa.
Como ha afectat a la teva vida l’empresonament del teu fill?
Ha canviat la meva vida totalment. He intentat mantenir el treball fins ara, però és una història present des que et lleves fins que te’n vas a dormir. És un activisme continu, faci el que faci, allà on vagi, allà on sigui, al meu cap està sempre amb el tema. Recordo quan vaig conèixer la mare de l’Alfon, de Madrid, que estava en una situació semblant i em comparava i pensava “no vull que em condicioni tant la vida” i aquí estic, igual que ella.
És un lideratge de les mares de les persones afectades?
El que conforma Gurasoak som mares i pares, però sí que és cert que s’ha donat com un empoderament de les mares i s’ha donat una consciència de dir “a per totes!”. En el meu cas, la meva parella està participant en reunions i actes diferents, assumeix tasques de portaveu, però si és cert que les mares estem apareixent més. Em plantejo fins a quin punt hi ha una lectura sexista, com si el fet de ser mare la societat sembla que connecta més, amb el que és la maternitat, potser s’ha reforçat aquesta part però em sembla una lectura molt sexista. Mares i pares en el sofriment i la lluita estem per igual.
El fet que només hi hagi una dona condemnada pels fets, Ainara creus que l’ha invisibilitzat?
Em sembla que qui ens va ficar en aquesta història, qui va calcular tot, també tenia molt calculada la repressió cap a qui anava dirigida i no va ser casualitat que els nois entressin i les noies sortissin, perquè és més dur per a la societat veure entrar dones a la presó . Allà es va fer una separació amb les dones, al principi estava també Edurne Martínez a la qual desqualificaven com a dona i la minimitzaven, mentre la posaven sota el focus, encara que de la mateixa manera que la van posar la van treure ràpidament, com si res importés. Amb l’Ainara van fer una petició menor de pena, ha fet que el gran, el bàrbar, hagi estat el dels nois, però cal destacar que l’actual portaveu de Gurasoak, Edurne, és la mare de l’Ainara, ella sempre ha estat allà. De cara a l’opinió pública sempre hem volgut tenir cura d’aquesta presència. Si que m’agradaria destacar com han utilitzat, des de l’acusació, a la companya del Tinent a partir de la denúncia d’una suposada pallissa i definir-la com a violència de gènere i exigint, i acusant, al feminisme de no estar al seu costat. Han volgut jugar amb la sensibilitat social al voltant de la violència sexista per posar un plus més contra els nostres fills.
Anar a les llistes d’EH Bildu està en la línia de l’estratègia que teníeu a Gurasoak?
És un recorregut natural. Previ a la detenció i empresonament de l’ Adur, jo ja era una dona crítica, compromesa, amb la lluita feminista, amb un plantejament crític amb la societat, també havia estat en llistes relacionades amb l’esquerra abertzale. No deixem de ser qui som encara que després estiguem en Gurasoak. La decisió d’encapçalar la llista d’EH Bildu és personal, no té a veure amb Gurasoak tot i que, repeteixo, que tot el recorregut de lluita, sensibilitat i activisme polític m’ha portat a decidir anar en llistes d’EH Bildu. No són camins iguals però si paral·lels. EH Bildu ha estat una de les formacions que més suport ha donat a la nostra lluita però no en solitari. El que caracteritza la lluita de Gurasoak i el cas d’Altsasu és que és diversa i transversal. Una lluita que ha portat també a la sorpresa, per com persones tan diverses i d’ideologies tan diferents hem convergit en una mateixa lluita.
Quins són els propers passos a donar en aquests camins paral·lels?
Vaig coincidir a Brussel·les amb familiars dels presos i preses catalanes i hi ha moltes coses que es plantegen en què coincidim i podem aplicar. D’una banda segueixo amb el meu activisme a Gurasoak, he deixat el càrrec de portaveu per ètica, per no identificar un partit amb un grup que és molt divers, però segueixo sent activa. D’altra banda, ser diputada em donarà l’oportunitat d’evidenciar la injustícia i portar el nostre cas a llocs on no es pot portar normalment.
Els fets d’Altsasu s’han posat com a exemple de conflicte social i de convivència, però hi ha molta gent abocada en la solidaritat.
Si, en un principi els mitjans de comunicació, i en els debats electorals una vegada més, han volgut mostrar un poble en conflicte extrem permanent, ens comparaven i posaven fotos de Derry! No obstant això el que s’ha generat és que persones diferents, d’ideologies diferents coincidim en aquesta lluita, i ho fem des del respecte i des d’una convivència molt evident. Ha ajudat a fer més poble i ho ha fet des de la vivència de la dignitat. Han volgut cridar Altsasu el poble del conflicte i hem respost amb el poble de la dignitat. El cas més evident ha estat el de la regidora i el regidor del PSN al poble, persones que van viure amb guardaespatlles, que van viure el conflicte en la seva vessant més extrema i van ser de les primeres que han estat en tot moment oferint la seva solidaritat i la seva ajuda. És d’agrair, això és el que no volen que es vegi, que per res hi ha problemes de convivència i que som capaços de generar més forces i més sinergies.
