maribel

Compartir

Avui encara, i més que mai, un altre 8 de març

 

 

OPINIÓ

Encara avui sentim qüestionar el perquè de la commemoració del 8 de març com a Dia de les Dones, que tan de bo un dia ja no calgui reivindicar aquest dia perquè ja tinguem igualtat…

La veritat és que aquests mateixos arguments ens confirmen quan camí encara s’ha de fer per tal que les dones puguem gaudir de drets efectius assolits en un llarg trajecte que ve de lluny, i que en el supòsit que arribem a alguna fita que s’aproximi al que hom creu, com el de tenir tots drets igualitaris, encara ens mancaria tot el camí que ens permetés desenvolupar la nostra identitat tot projectant un futur diferent, més igualitari i –sobretot- més just, per anar més lluny encara…

Volen desautoritzar-nos com a subjectes de dret

Aquest 2014 ha començat amb una de les ofensives patriarcals més greus dels darrers 30 anys: la contrareforma de la llei d’avortament dissenyada pel govern del PP amb el Ministre Alberto Ruiz Gallardón de protagonista. Aquest projecte representa un atac de naturalesa clarament patriarcal i fonamentalista contra les dones i la nostra lliure determinació sobre els nostres cossos i les nostres vides. Una reforma que pretén infantilitzar-nos, victimitzar-nos i, en definitiva, desautoritzar-nos com a subjectes decisoris, tot atorgant la potestat sobre els nostres cossos a l’Estat, l’Església, metges, psiquiatres, psicòlegs, pares i d’altres “experts”, que tornaran a tenir el poder de forçar-nos a ser mares, mentre que a dones solteres, lesbianes o bisexuals se’ls nega el dret de ser-ho vetant-los l’accés a la reproducció assistida en un clar exemple de discriminació i d’apologia d’un únic model familiar legítim: l’heterosexual”.

Volen segrestades de nou a la llar

En un moment de retrocés històric en drets i llibertats en mans de les dretes, tant al govern de l’Estat com també a Catalunya, on se’ns retorna clarament a la situació que vivíem sota el franquisme (reforma del Codi Penal, privatització de la sanitat i l’educació públiques, persecució de les migrades i treballadores sexuals, retallades en la llei de dependència, criminalització de qualsevol expressió de dissidència, etc…), les dones patim la part més dura d’aquesta ofensiva patriarcal i capitalista que pretén relegar-nos i segrestar-nos a les nostres llars.

Sobrecàrrega de tasques sense cap reconeixement

Ens trobem davant una pèrdua dels drets laborals en un mercat de treball on el capitalisme mostra la seva cara més salvatge; amb una sobrecàrrega de les tasques domèstiques i de cura de les persones que haurien d’estar garantides per l’Estat, però que acabem continuant exercint les dones sense cap reconeixement, retribució econòmica ni corresponsabilització per part dels homes d’una tasca de reproducció de la vida mateixa que hauria d’estar compartida, i ho fem amb una precarització generalitzada dels temps i dels treballs que palesa el rostre femení que la pobresa té a casa nostra.

Les retallades legitimen la violència masclista

Tot just hem començat l’any i ja hi ha onze dones assassinades per les seves parelles entre els Països Catalans i el conjunt de l’Estat espanyol. Les retallades i el desmantellament dels plans d’igualtat i de prevenció de la violència de gènere, així com l’actual reforçament de l’heteropatriarcat en tots els àmbits, no està fent més que legitimar i promocionar la violència masclista contra les dones. Estem fartes de sentir que els mitjans de comunicació, les institucions i certs professionals patologitzen els agressors d’una societat que promou una masculinitat agressiva i una feminitat submisa i obedient: les agressions masclistes no son més que la reafirmació de la relació jeràrquica de poder existent dels homes vers les dones,sustentada sobre un sofisticat aparell de legitimació simbòlic destinat a perpetuar l’accés a la mà d’obra barata, si no gratuïta, de les dones.

El feminisme, projecte de transformació i emancipació social

Davant aquesta conjuntura, un cop més les dones seguim apostant pel feminisme com a alternativa i projecte polític de transformació i emancipació social. Un projecte que té per objectiu construir entre totes una societat lliure de tota relació jeràrquica i de dominació, on puguem decidir lliurement sobre els nostres cossos, les nostres vides i sexualitats. On el centre de la societat sigui la vida sigui i no pas els mercats, on es reparteixi per igual els temps, els treballs i la riquesa. Una societat on cap persona sigui il·legal i on els pobles i les persones puguem decidir lliurement el nostre futur.

Des del feminisme, continuem lluitant

És enfront d’aquesta situació que patim les dones que, des del feminisme, continuarem en lluita contra el capitalisme i la seva aliança criminal amb el patriarcat, i continuarem identificant i denunciant els responsables d’aquesta submissió, sense oblidar que, a banda de la classe dirigent responsable d’aquestes polítiques escanyadores, denunciarem també els suposats aliats que, per tal de no renunciar als beneficis que els atorga el sistema patriarcal, romanen immòbils i en silenci..

Aquestes manifestacions formen part del manifest feminista d’aquest 8 de març, perquè els motius de commemorar el Dia de les dones ve de lluny, és ben vigent avui i continuarà encara ben viu el mateix demà.

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar