Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Compartir

Argentina: viure amb el pare, l’home que va matar a la mare

Anna té nou anys, Joaquín 13 i Tobies, 14. La nena i els nois, que són germans, no es coneixen. Les seves vides estan unides per una història dolorosa: el femicidi de les seves mares, i com si això no fos suficient turment, la justícia va decidir que es vinculin amb els seus pares, aquests homes condemnats per assassinar la dona que els va parir i que estimaven… que estimen.

 

Anna, Joaquim i Tobies** són tres dels 1.859 menors de 18 anys que van quedar orfes a l’Argentina a causa del femicidi de les seves mares, segons els registres que realitza l’organització social La Casa del Encuentro, còmput realitzat entre l’any 2008 i el 2016, davant l’absència de xifres oficials.

La família de la nena i els nens, al costat d’altres familiars que van sobreviure a la mateixa situació i organitzacions que treballen pels drets de les dones, amb l’equip de la Casa del Encuentro, es van asseure a les grades de la Cambra de Diputats argentina per presenciar el debat, que l’últim 26 d’abril, va atorgar mitja sanció al projecte de llei que suspèn la responsabilitat parental (abans anomenat en la legislació local, pàtria potestat) dels femicides.

Aconseguir que les i els diputats arribessin a un acord ha trigat més de dos anys. Al desembre de 2015, La Casa del Encuentro va presentar la primera iniciativa a Diputats, on proposava la pèrdua automàtica de la responsabilitat parental, sense possibilitat que la mateixa fos rehabilitada, a l’home condemnat com a autor, coautor, instigador o còmplice del delicte d’homicidi agreujat preveu l’article 80 del Codi Penal argentí, contra la mare dels seus fills i filles.

Aquest article és el que sanciona els femicidis en la legislació penal, si bé no utilitza el terme.

Després, set projectes més s’incorporaran al debat, fins que el mes passat, es va aconseguir una única iniciativa parlamentària.

Finalment la privació de la responsabilitat parental serà “per a qualsevol dels progenitors en ser condemnats com a autor, coautor, instigador o còmplice contra l’altre progenitor o progenitora o contra el fill o la filla: a) del delicte d’homicidi agreujat pel vincle o mitjançant violència de gènere; b) del delicte de lesions gravíssimes; o c) delictes contra la integritat sexual contra el fill o la filla. La privació opera també quan els delictes descrits es configuren en grau de temptativa”.

Diputades i referents d’organitzacions socials van qüestionar enèrgicament que s’incorporés a “la progenitora”, però “vam decidir avançar perquè si no, aquesta llei no surtiria mai i la canalla no pot seguir esperant”, va dir una font parlamentària a La Independent.

“Estic contenta amb la sanció encara que sigui rebaixada, si bé això s’hauria d’haver solucionat fa molt temps”, explica a aquesta agència, Miriam Zambrano, la germana de la qual, Marisel, va ser assassinada per la seva exparella, José Zerda, el 13 de juliol de 2008, quan Anna, la seva filla, tenia 9 mesos.

La nena va quedar al costat del cadàver de la seva mare per hores. Zerda va ser condemnat només a cinc anys de presó. Ja en llibertat, va començar a demanar la qustodia legal de l’Anna, que viu amb la seva àvia materna. La justícia va decidir que es revinculés amb el pare, a qui ha de visitar, obligada, un cop a la setmana.

“Ella rep ara suport psicològic. És una nena bonica, en tots els sentits. La mare i tota la família l’embolcallem, mentre esperem que la justícia, faci justícia, i no l’obligui a relacionar-se amb l’assassí de la seva mare”, diu amb veu trencada, Miriam.

També comparteix la satisfacció per l’avenç de la normativa al Congrés, Oscar, germà de Rosana Galliano, a qui la seva exparella, José Arce, va assassinar el 16 de gener de 2008, amb la complicitat de la seva mare, Elsa Aguilar.

Arce i Aguilar van ser condemnats a cadena perpètua, però en tenir el benefici de la presó domiciliària per qüestions d’edat i malaltia, Joaquín i Tobies han de conviure amb el femicida de la seva mamà i amb la còmplice del crim.

Després d’un llarg procés on va intervenir un equip estatal de defensa dels drets de la infantesa, la justícia va atorgar permisos de visita a l’àvia i l’avi matern perquè puguin veure els nens, però Oscar no té permès el contacte amb els seus nebots .

“És molt, molt trist els que vivim, però no som els únics. La família Zambrano i nosaltres som els que donem testimoni, anem al Congrés, acompanyem la iniciativa de la Casa del Encuentro, però són centenars els familiars que estan esperant que els seus néts i netes o nebots i nebodes no visquin o tinguin contacte amb el femicida”, explica Galliano.

I aquestes persones “no parlen perquè tenen por, perquè a més de suportar el terrible dolor de l’assassinat d’una dona estimada -una filla, una germana, una neboda- viuen amb por de la represàlia dels femicides que exigeixen la tinença de la canalla que van deixar orfes”, afegeix l’home, un dels que posen veu i nom a la injustícia.

Ell valora aquest primer pas del projecte de llei perquè “suspèn immediatament la responsabilitat parental davant un femicidi i la treu quan la condemna judicial sigui ferma. És un avenç i alhora és trist que hàguem d’estar bregant amb una llei perquè hi ha jutges que es posen del costat de l’assassí”.

Per a Ada Rico, directora de la Casa del Encuentro, una ONG que assisteix a dones en situació de maltractament i a familiars de les que ja no hi són a causa de la violència masclista, la norma en marxa al Congrés “és un avenç per protegir les nenes i nens, víctimes també dels femicidis, perquè li estem exigint a l’Estat que es faci responsable de acompanyar-los, de respectar els seus drets en el moment més terrible de les seves vides”.

Anna, Tobies i Joaquín viuen, cada dia, mirant la cara de l’home que assassina a la seva mare. L’Estat, encara, no pot mirar-los als ulls.

 

*És periodista de l’Agència Estatal de Notícies d’Argentina (Télam), coordina al seu país de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.
** Els noms de la nena i els nens són ficticis per preservar la seva identitat. Les seves històries, lamentablement, són reals.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

eulalia29abril2009

Anacronisme

Eulàlia Lledó fotografiada per Maria Roig Article publicat al Huffingtonpost “La prova que Déu existeix...

Catalunya: La cultura ha de tenir perspectiva de Gènere / La Independent / Notícies Gènere

Nuria Balada, presidenta de l’Institut Català de les Dones, i l’escriptora MªAngels Cabré han acordat...

Barcelona: Creació escènica al novembre Vaca / La Independent / Notícies gènere

Ja està a punt la mostra anual de creacions realitzades per les sòcies del Projecte...