Dissabte 12 octubre 2024

Dissabte 12 octubre 2024

Compartir

Activistes i feministes marquen ruta comú

 

 

Acadèmiques, activistes, artistes, dones de la capital i l’orient cubà, de l’àmbit religiós i secular van debatre sobre drets i reptes de l’activisme que protagonitzen.

“Acadèmiques i activistes han d’estar entroncades en un sol cos per enderrocar tot tipus de patriarcat”, afirma Diarenis Calderón, del col·lectiu afrofeminista nosaltres, que aposta per una visió àmplia de l’activisme que reuneixi la lluita contra totes les opressions i fonamentalismes.

Calderón va cridar a treballar en la unitat i des de les comunitats durant la seva intervenció a la secció “Derechos retos y activismo, voces del aqui y ahora”, organitzat per la periodista Lirians Gordillo en el col·loqui internacional “Expectativas, éxitos y desengaños del nuevo milenio en la història y la cultura de mujeres latinoamericanas y caribeñas”.

El col·loqui, que realitza cada any el Programa de Estudios de la Mujer (PEM) de Casa de les Amèriques, es va celebrar del 18 al 22 de febrer a la capital cubana.

“L’ultima dècada ha estat escenari propici per la creació de diversos projects i col·lectius Feministes  antipatriarcals I antiracistes a Cuba.

Aquestes veus mantenen viva la ‘tradició feminista’, una herència fraccionada però que persisteix en revelar les formes de dominació patriarcal que sobreviuen en la societat cubana “, va dir Gordillo en presentar el panell.

Les convidades a la trobada van coincidir en una visió àmplia i interseccional de les discriminacions, per aquesta capacitat que tenen les diferents opressions de confluir i reproduir-se entre si.

 

 

 

Acadèmiques, activistes, artistes, dones cubanes de l’àmbit religiós i secular van debatre sobre drets i reptes de l’activisme que protagonitzen. Foto: Il·lustrativa.

 

Segons les panelistes, capitalisme, patriarcat, racisme, homofòbia, transfòbia i lesbofòbia van de la mà, per això la necessitat de “lluitar contra totes les opressions i hegemonismes, vinguin d’on vinguin”, declara Calderón.

La centralitat dels drets és visible en accions i discursos de diferents organitzacions i veus que al país reclamen justícia de gènere davant la violència masclista, exigeixen el reconeixement dels drets de les persones LGBTIQ (lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals i queer) i denuncien la discriminació que viuen poblacions negres.

“Reivindiquem no només tots aquests drets que ens haurien d’assistir com a éssers humans i ciutadanes d’un país. Tenim els mateixos deures que totes les persones heterosexuals, però no tenim els mateixos drets i això ens converteix en ciutadanes de segona categoria. Necessitem no tenir por de dir que som dones lesbianes”, ha apuntat Teresa de Jesús Fernández, coordinadora de la Red Nacional de Mujeres lesbianas y bisexuales que acull el Centro Nacional de Educación Sexual (Cenesex).

En aquesta lluita, les cubanes tenen un trajecte recorregut i la periodista Liliana Gómez veu una fortalesa en els drets conquerits durant els últims 60 anys i la creixent capacitació sobre gènere i feminisme.

“Vull recordar a la periodista i feminista Isabel Moya, perquè va ser determinant en la capacitació de moltes generacions de periodistes al país.

Gràcies també a ella vam poder guanyar en consciència de gènere, assumim inquietuds personals de sempre i ens vam reconèixer feministes com una posició política de transformació en tots els nostres espais”, va declarar a SEMLac la professora de la Universitat de Las Tunas, a la zona oriental del país.

Per l’advocada Liset Imbert, la capacitació també és fonamental. Partidària d’una Llei integral de violència de gènere a Cuba, la jurista va aportar com a punt a una agenda comuna, a més de la llei, un programa de capacitació a professionals de la justícia. “Per a una interpretació equitativa de la norma, les i els juristes hem de ser prou inclusius i per això és imprescindible la capacitació”.

Reptes i punts per a una agenda comuna

El moment de canvis econòmics i legals que viu Cuba, l’emergència mediàtica dels fonamentalismes religiosos i la complexitat del context internacional incideixen directament en l’activisme feminista i antiracista cubans.

La pastora Elaine Saralegui va aportar al debat reflexions sobre com es manifesten els fonamentalismes religiosos i el seu programa polític contra els col·lectius LGBTIQ, però també contra els drets de les dones i el projecte socialista.

“Recentment hem vist al·lusions a l’avortament, amb imatges maniquees que reproduiexen  campanyes internacionals contra aquest dret de les dones”, va  dir Saralegui. Coneixement i pràctica comunitària, passar dels mitjans i les xarxes socials al carrer i la comunitat, va ser també el missatge que van compartir les panelistes.

“La coherència i el caràcter emancipador del feminisme com a teoria i praxi alliberadora no depèn d’avalar acadèmicament els seus postulats, depèn de l’apropiació que en facin les forces socials transformadores per assumir-ho i desenvolupar-lo en la resistència i lluita quotidiana”, comenta la sociòloga Maura Febles a SEMLac.

La investigadora del Instituto de Filosofia del Ministerio de Ciéncia, Tecnologia y Medio Ambiente (CITMA) va cridar a transformar la relació entre acadèmia i pràctica, ja que “situar el feminisme on es fa, o on és possible, és portar-lo de la noció de projecte utòpic a un projecte practicoteòric possible, tan necessitat en els temps que vivim”.

A aquest afany s’hi suma Calderón des de l’educació popular i afirma que “aquesta agenda comuna hauria de fomentar l’apoderament de les dones afrodescendents i les persones queer, legitimant els seus drets i accionar directament a la comunitat, perquè la comunitat té una base important per a la transformació social”.

Per la seva banda, Yulexis Almeida, investigadora i integrant del col·lectiu afrocubanes, opina que per avançar és imprescindible unir en la diversitat i construir aliances.

Davant del repte que representa l’absència d’un moviment articulat i ampli a nivell nacional, la professora universitària proposa “treballar juntes per construir un moviment cubà i per a això cal reunir voluntats, sabers, accions i esforços, tot el que sigui necessari perquè deixem de ser grups atomitzats per la ciutat i pel país”, i alerta.


 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Banca Armada vs Banca Ètica

Banca armada és el terme que després de sis anys de campanya del Centre d’Estudis...

Al món acadèmic sionista no hi ha lloc per a la dissidència

En un comunicat difós el 12 de març, la Universitat Hebrea de Jerusalem va anunciar...

Barcelona: Què suposa la Llei LGBT? / La Independent / Notícies Gènere

Els centres DIXIT organitzen unas conferèncias per explicar els canvis que implica la nova llei...