Les activistes canàries se solidaritzen amb la causa sahrauí
“La por és una reacció primària, però es passa, posant per sobre de tot les conviccions. Així es creix… Som molt madures i els nostres actes estan molt reflexionats” responia Conchi Reyes Fernández, presidenta de l’Associació Canària d’Amistat amb el Poble Saharauí, a la pregunta de si va sentir temor quan va ser retinguda fa pocs dies per les autoritats marroquines, al costat d’altres set persones al port de l’Aaiun. Ella i altres activistes canàries es dirigien a Gdeim Iziko, l’anomenat “campament de la dignitat, la justícia i la llibertat”, situat a 13 quilòmetres de l’Aaiun. Allà s’hi han anat agrupant des de fa gairebé un mes, prop de 20.000 persones procedents de diferents zones del Sàhara Occidental per acabar amb la situació de marginalitat que pateixen en els que consideren “territoris ocupats”.
A aquest campament és on es dirigien Conchi Reyes i la resta d’integrants de l’Associació Canària d’Amistat amb el Poble Saharaoui, “amb motiu de la invitació realitzada per diferents agrupacions sahrauís, que denunciaven que estaven patint un setge militar i policial de les forces d’ocupació marroquines des de feia ja 21 dies “, segons les seves pròpies paraules. Les activistes afirmen que la seva intenció era només “presentar el condol a la família de Nayem Elghari (el menor assassinat per la policia marroquina el passat diumenge 24 d’octubre)”.
Conchi Reyes, juntament amb la resta de persones de la seva associació i en col.laboració amb la comunitat universitària, han promogut des que van arribar una gran acampada al campus central de la Universidad de La Laguna, que s’acaba d’inaugurar aquest dimecres 3 de novembre a Tenerife. Així és com vol donar-se a conèixer la situació en què es troben la col.lectivitat sahrauí que habita en el campament Gdeim Iziko, bloquejat militarment, amb la conseqüent escassetat de queviures, aigua potable i amb la dificultat d’entrada als mitjans de comunicació internacionals que volen informar del que hi passa.
Crítiques per la suavitat de les declaracions de Trinidad Jiménez
Les activistes pro sahrauís estan “preocupades per la manca de condemna del Govern espanyol de fets tan cruents” com el de l’assassinat i enterrament clandestí del menor saharauí, metrallat en intentar arribar al campament. També protesten per la manca de denúncia a les reiterades agressions a la llibertat d’expressió que està patint la població d’aquests territoris. Aquestes organitzacions d’activistes de drets humans han criticat que la recent nomenada ministra d’Exteriors, Trinidad Jiménez, s’ha limitat només a “lamentar” aquesta mort, en unes recents declaracions després d’una reunió amb el seu homòleg marroquí, Taieb Fassi Fihri, convocada a propòsit d’aquests esdeveniments.
Fa gairebé un mes saltava a la premsa la imatge de la cara moradenca de Carmen Roger, una altra companya i activista de Tenerife que, juntament amb un altre grup d’activistes, va ser colpejada per la policia marroquina durant la seva participació en una manifestació pro sahrauí a la mateixa ciutat. Després d’aquest esdeveniment i a l’any de la vaga de fam que Aminatu Haidar va fer durant 32 dies a l’illa de Lanzarote, tots els pronòstics indicaven que la situació del poble sahrauí estava per tonar-se cada vegada més intranquil·la.
Conchi Reyes -solidària des de fa més de 15 anys amb la lluita de les dones sahrauís- pensa que “com a poble d’origen nòmada, estan sentint-se lliures en tornar al desert. Són principalment les dones les que estan, juntament amb els joves sahrauís, gestionant l’organització del campament “. Finalment afirma: “això demostra una vegada més que les dones sahrauís sempre han estat a l’avantguarda dins de les seves estructures i que també han aconseguit altes quotes de representació, dins dels seus organismes, en comparació amb altres pobles de cultura musulmana”.
