A més de la imatge masculina dels debats televisius dels últims dies, poc abans de les eleccions generals del 28 d’abril, l’absència de polítiques de gènere en les propostes, així com en les preguntes periodístiques, és la tònica general.
Imatge de dues dones fent tasques de neteja al set de RTVE.
En els debats realitzats a RTVE i AtresMedia la presència absolutament masculina dels candidats a la Presidència de Govern (Pedro Sánchez per PSOE, Pablo Casado per PP, Albert Rivera per Ciutadans i Pabro Iglesias per Unides Podem) va contrastar, amb la contundència de les imatges enfront de les paraules, quan es va mostrar que unes dones netejaven el set televisiu com a fidel reflex d’aquesta societat.
La imatge de les candidatures presidencials també contrastaven amb la majoria de representació feminina en el debat organitzat per TV3, en què van participar les formacions polítiques amb representació catalana al Congrés de Diputats: Jaume Asens d’En Comú Podem, Gabriel Rufián d’Esquerra Republicana, Laura Borràs de Junts per Catalunya, Meritxell Batet del PSC, Cayetana Álvarez de Toledo del PP i Inés Arrimadas de Ciutadans. No obstant això, Rufián va assistir en reemplaçament d’Oriol Junqueras i Borràs per Jordi Sánchez, els dos candidats a la presó preventiva a Madrid.
En els debats amb la participació de candidats a la Presidència de Govern els temes plantejats per debatre des dels dos canals televisius es van centrar en “política econòmica fiscal i ocupació, política social i pensions, política territorial i, finament, aliances o pactes electorals” a RTVE i a “programes electorals, model territorial / Catalunya i pactes” a AtresMedia.
Es va parlar molt, molt de Catalunya i del Procés independentista; però, als dos debats d’àmbit estatal no es van convidar als partits amb representació parlamentària específicament catalans i impulsors de la independència, quedant-se fora les representacions d’Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya. Sí que es va convidar al candidat de VOX, Santiago Abascal, partit que és explícitament antifeminista i LGTBIfobo; però, va ser la Junta Electoral qui ho va impedir perquè no té representació parlamentària.
Quatre dones i poc feminisme
Imatge del debat a TV3.
Meritxell Batet, Jaume Asens i Laura Borràs.
Inés Arrimadas, Gabriel Rufián i Cayetana Álvarez de Toledo.
Pel que fa al debat a TV3, els temes han girat al voltant de la situació de Catalunya arran del Procés independentista, tant en polítiques socials, com en propostes electorals i en els possibles pactes que es podrien fer entre partits polítics. Es tracta dels temes plantejats per la pròpia cadena i en el qual les quatre candidates i els dos candidats presents no van saber ni van voler utilitzar-los per parlar també de polítiques de gènere.
Després de dues hores de debat es va sentir el terme “la violència de gènere” de manera tangencial i en un enfrontament entre Batet i Arrimades que va acabar en alguna frase referida a allò que tant el PP i Ciutadans anomenen cop d’estat.
Un debat en el qual les representants d’aquestes dues formacions polítiques van tendir a tallar la paraula i fer soroll quan feien ús de la paraula la resta de candidatures. En aquest marc, les candidates de PP i Ciutadans van criticar al representant de la cadena televisiva catalana, Vicent Sanchis, pel seu suposat posicionament personal a favor de l’independentisme i de TV3, fet que va provocar que altres candidatures donessin suport a la tasca realitzada per aquesta cadena.
Àmbit estatal
Els homes canditats.
En cap debat hi va haver un bloc específic per a polítiques de gènere, per a violència masclista tot i els gairebé 100 assassinats de 2018 i 25 d’aquest any, a les grans desigualtats que afecten les dones, a les múltiples violències.
Segons el repor de màrqueting dels canals, més de 9 milions de televisors van estar encesos veient els debats d’àmbit estatal. L’explosió de l’activisme femení a partir del 8M de 2018, fa pensar que l’expectativa pels temes feministes ha anat en alça, que moltes dones estaven atentes a propostes que les beneficiés, però ha estat molt poc i tangencial el que es va dir al respecte en els tres debats.
Van ser Sánchez i Iglesias qui van portar a debat els temes feministes. El primer va dir que “el feminisme no té com a enemics als homes, el seu enemic és el masclisme” i “la violència de gènere no és un conte” va dir dirigint-se a Casado i a Rivera, qui d’una manera o altra ho han expressat en els seus discursos; Iglesias ho va esmentar quan va dir que havia de baixar l’IVA als productes d’higiene femenina.
Sánchez va fer mencions com: “Em sento satisfet en dir que el nostre partit té un gran nombre de ministres dones en el gabinet”, “estic orgullós d’haver donat suport al Pacte Nacional contra la Violència de Gènere”, “la major independència que pot tenir una dona, és tenir una feina “,” crec en el feminisme sense cap adjectiu “,” l’Espanya que volem és feminista”; per la seva banda Casado i Rivera van buscar tapar les seves propostes amb acusacions específiques respecte al fet que el seu partit va negar la participació d’alguns grups de dones en la marxa del 8M.
En el segon debat d’àmbit estatal, Pablo Iglesias va dir que “en nom del moviment feminista no podem parlar quatre homes”. Ho va dir després que Sánchez tingués un enfrontament amb Casado que apostava perquè les víctimes tinguin una ocupació per fer front al seu maltractador, i el president li va recordar que hi ha víctimes de la violència masclista que són professionals i amb ocupació.
Tot plegat, van ser pocs els minuts a parlar del tema, i no en profunditat ni amb propostes de polítiques específiques. Tampoc hi va haver preguntes de part de les persones que conduïen el debat, llevat d’una de la periodista Ana Pastor al representant del PP referida a l’avortament, a la que Pablo Casado va respondre que el seu partit ja no pretén tornar a la llei de 1985.
