Dimecres 24 abril 2024

Dimecres 24 abril 2024

Abans, durant i després de les guerres”. El conflicte bèl·lic a través de la literatura i les dones

Per Ana Quereda. AmecoPress

17 d’octubre se celebra el VII Dia de les Escriptores per crear unes jornades per la visibilització, la recuperació i la conscienciació de les dones escriptores i de les seves obres

La Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) juntament amb la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE) i l’Associació Clàssiques i Modernes porten organitzant aquesta iniciativa des de l’any 2016. Durant aquest dia se celebren activitats i tallers per reconèixer el treball i les obres de les escriptores, i que el seu llegat sigui vàlid i reconegut. També compten amb el suport de la Secretaria d’Estat de Cultura, del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i intenten coincidir que el dia marcat sigui el dilluns més proper al 15 d’octubre a causa de la festivitat de Santa Teresa de Jesús, la patrona dels escriptors espanyols.

Aquest esdeveniment és ple d´activitats i tallers, on destaquen la lectura de fragments representatius de les obres d´algunes escriptores i l´Editona del Dia de les Escriptores, en col·laboració amb Wikimedia España. Aquesta última és una jornada que se celebrarà el 18 d’octubre i que consisteix en l’edició de Wikipedia per oferir a aquesta enciclopèdia en línia una millor perspectiva de gènere i visibilitzar el llegat de les escriptores hispanes i hispanoamericanes a través de l’edició, la creació i la millora darticles.

En aquesta edició el tema és “Abans, durant i després de les guerres” que, com indica el seu nom, tractarà sobre una realitat tan complexa com ho és la guerra des del punt de vista de les dones. Per això s’han seleccionat uns textos basats en testimonis de guerra i postguerra, més enllà del nostre país, per entendre el conflicte bèl·lic i la presència de les dones com una realitat a tot el món. Les lectures dels textos escollits giraran al voltant d’aquest tema.

Per a cada edició s’escull una comissària, l’encarregada de seleccionar el tema al voltant del qual es farà la lectura de textos, que seran llegits per persones reconegudes amb gran prestigi social i cultural. Aquest any, la comissària és l’escriptora Carmen Domingo, que ha fet una selecció de textos que contenen fragments en català, gallec, èuscar i molts dels diferents accents del castellà d’Espanya i de Llatinoamèrica, escrit per dones que formen part de la cultura d’aquesta llengua però que malauradament no són conegudes més enllà dels seus països respectius.

Carmen Domingo explica com va ser el procés d’aquesta elecció:

“És cert que a Espanya tenim encara l’ombra de la Guerra Civil però no volia cenyir-me a un sol conflicte ni a un sol país, perquè el Dia de les Escriptores vol parlar a molts dels accents de l’espanyol, i a tots els països de parla hispana les dones han mostrat el dolor, la tristesa, la ràbia, la vergonya o la indignació davant de les guerres. Em vaig disposar a localitzar dones que, d’una manera o altra, van reflectir les guerres als seus països d’origen, per intentar donar en aquest dia una representació àmplia i merescuda del que va passar. Així, juntament amb plomes de la nostra literatura peninsular com Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán, Carmen Martín Gaite o Almudena Grandes, ens acompanyaran l’hondurenya Berta Cáceres, la mexicana Rosario Castellano, la guatemalenca Alaíde Foppa, la xilena Ángeles Jeria o l’argentina María Walsh, entre d’altres”.

La Biblioteca Nacional d’Espanya ha convidat a formar part d’aquesta jornada totes les biblioteques del Consell de Cooperació Bibliotecària, la xarxa de centres culturals de l’AECID, la xarxa de biblioteques de l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid, les biblioteques que formen part d’ABINIA (Associació de Biblioteques Nacionals Iberoamericanes) i totes les institucions que vulguin formar part d’aquest dia i unir-se a la celebració.

Ameco33333

Biblioteca del Llibre i la Lectura – Dia de les Escriptores 2018

“En aquestes set edicions hem tingut oportunitat no només de descobrir i gaudir de la literatura de tantes dones escriptores oblidades, sinó de fer ponts entre dones de diferents àmbits. Hem connectat el món de l’empresa amb la novel·la, la poesia, l’assaig… El que importa és escoltar què han de dir les dones des de tots els àmbits i donar-li valor”.

I Fátima Anllo, presidenta de Clàssiques i Modernes, també és conscient del que han suposat aquestes set edicions que ja porten celebrant-se, ja que “han proporcionat intensitat i volum a la veu de les dones que circulaven de manera dispersa, quan no subterrània” .

Malauradament aquesta celebració no és internacional, encara que sí centrada en els països hispanoparlants, però a través de diferents activitats, la Biblioteca Nacional busca que s’uneixin a aquest dia el nombre més gran de persones possibles per treure les escriptores de la discriminació i de l’oblit i poder ressaltar el seu treball a la literatura.

Pots ser oblidada si mai no has estat reconeguda?

Gairebé des de l’inici de l’escriptura a les dones se’ls ha privat, no només del seu aprenentatge, sinó també de la realització. Aquelles que malgrat els inconvenients van poder escriure sempre va haver de ser sota pseudònims.

Va ser majoritàriament al segle XIX quan moltes escriptores van començar a signar amb pseudònims masculins i a amagar-se darrere d’ells, sent conscients de la desigualtat que patien a la societat i que era l’única forma en què les seves obres no fossin infravalorades.

Les escriptores signaven sota pseudònims masculins o, directament, amb el nom del seu marit, el qual s’acabava portant tot el mèrit, per poder publicar, perquè la seva obra fos llegida, reconeguda i que gaudís de respecte, admiració i pes cultural. D’aquesta manera, els homes les llegien i les escoltaven, encara que fos des d’una ombra.

Moltes eren dones excel·lents i la societat no els permetia ser més que els homes, necessitava callar-les i apartar-les a un segon pla. La llista d’escriptores que van haver d’existir amb un pseudònim masculí per poder publicar és molt extensa. germanes Brönte (Curren, Ellis i Acton Bell), Matilde Cherner (Rafael Luna), Amantine Aurore Lupin (George Sand).

A mesura que la societat va anar avançant, va ser més senzill poder començar a signar sota un nom de dona si escrivies novel·les de costum o poesia, però per a llibres d’història o de ciència seguia sent inadmissible. Per exemple, les germanes Brönte van poder arribar a desfer-se dels seus pseudònims, però Mary Anne Evans va haver de ser George Eliot tota la vida.

Però els darrers anys s’ha estat lluitant de diverses maneres per poder visibilitzar i reconèixer el treball de les escriptores tant aquelles que la societat els va impedir lluitar, com les actuals o emergents.

Gràcies a internet i a les xarxes socials s’està aconseguint una conscienciació massiva. Grans plataformes es dediquen només a difondre els treballs d’escriptura femenina, a les editorials la gran majoria dels seus més venuts són obres escrites per dones i les escriptores estan aconseguint moviments i mobilitzacions de milers de persones seguidors de les seves obres. El fenomen arrasa, sobretot, a la literatura juvenil, cosa que ens deixa veure que el futur pot arribar a ser molt prometedor.

Ameco 444444

Joana Marcús, autora actual juvenil en una de les signatures

Aquest moviment social actual per les escriptores és tan potent que fins i tot s’han vist casos on la història ha “intercanviat els papers”. Durant els Premis Planeta 2021 vam poder veure com la guanyadora Carmen Mola no era més que un pseudònim femení per als que eren en realitat tres escriptors i guionistes amb renom: Antonio Mercero, Agustín Martínez i Jorge Díaz.

Carmen Mola està aconseguint ser el pseudònim més famós dels darrers anys a causa de la quantitat d’exemplars venuts, els premis i la polèmica de tres autors apropiant-se d’un nom femení. Ells afirmen que “no s’han amagat tres darrere una dona, sinó darrere un home”, però no ha deixat de ser un fet que moltes persones han catalogat com un retrocés a la nostra societat i fins i tot com a burla, ja que no entenen com tres homes amb una carrera amb èxit han sentit la necessitat d’escollir un pseudònim d’una dona quan històricament les dones s’han hagut d’amagar sota noms masculins per poder publicar. Per xarxes socials van ser molt denunciats públicament de voler aprofitar-se de l’èxit actual i la quantitat d’exemplars venuts de què disposen les escriptores. 

Ameco 55555

Una de les polèmiques que més va incendiar internet a causa de Carmen Mola, va ser amb la llibreria “Mujeres y compañía”, una botiga madrilenya que va retirar els seus exemplars de Carmen Mola després de conèixer la seva identitat, ja que la línia del seu negoci és l’especialització en narrativa femenina, feminisme i contes infantils no sexistes. El seu comunicat a twitter va ser clar i directe: “la nostra aportació al hashtag Carmen Mola, però Mola més que els senyors no ho ocupin tot”, juntament amb un vídeo en què amuntegaven en caixes els seus llibres per tornar-los a l’editorial Penguin Random House.

Actualment, Carmen Mola (tres autors, tres homes, tres guionistes de cinema) segueix gaudint d’un gran èxit amb les seves publicacions i sembla que han sabut aprofitar-se d’aquesta polèmica de la millor manera possible, ja que segueixen entrant a llistes d’èxit i amb prou feines la gent recorda qui és darrere. La seva darrera novel·la publicada es diu “Las mares” i capta l’atenció del públic que el tema que aborda sigui la realitat sobre els ventres de lloguer i la violència sobre la dona.

Malgrat tot l’avenç que es pot notar amb les escriptores al món editorial i a la societat, encara queda molt camí per avançar. En moltes ocasions se’ls segueix denigrant el treball qualificant-les com a “autores juvenils” o “autores de romanç”, gèneres que volen deixar veure com que no són “literatura de veritat”, en premis literaris segueix sent estrany que hi hagi un nombre superior de dones que d’homes, i encara la història la segueixen marcant els escriptors.

Però la conscienciació de la societat és molt real i la joventut està fent molt de soroll. Els números de venda parlen per si sols i l’afecte de les persones lectores és en un costat clarament femení. 

Fotos: arxiu AmecoPress

Peu de foto 4: Carmen Mola recollint el Premi Planeta 2021. Cedida per Planeta

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

El Prat de Llobregat: CURS Novel·la criminal escrita per dones / La Independent / Notícies gènere

  Coordinat per Elena Losada (Centre Dona i Literatura) amb la participació de l’escriptora Rosa...

Catalunya: Dolors Aleu, una dona pionera en el seu temps /La Independent / Notícies gènere

Per Dolors Reguant L’article de  Nuria Jar, periodista especialitzada en ciència i tecnologia, que enllaçem, ens parla...

Niger: Dones alliberades de la violència de Boko Haram / La Independent / Notícies gènere

  Les dones que han pogut alliberar-se de la violència de Boko Haram, s’estan ubicant...