Dimarts 28 maig 2024

Dimarts 28 maig 2024

tere moll

26J: Malgrat tot, cal anar a votar

 

OPINIÓ

Ja arriba el dia d’eleccions generals. Els grans partits polítics porten mesos mesurant-se la llengua a veure qui la té més llarga però sense aconseguir formar govern.

 

Depenent dels resultats que s’obtinguin es veuran obligats a pactar per poder formar govern i no haver d’arribar a una tercera convocatòria que per res seria desitjable, sobretot perquè mantindria en funcions a Rajoy i la seva colla al govern i ja sabem com funcionen aquesta gentussa.

Com vam poder comprovar en el debat televisat d’aquesta passada setmana, als quatre candidats machirulos els importen més aviat poc o gens els temes relacionats amb la igualtat entre dones i homes. I davant la pregunta de l’única dona del plató, la periodista Ana Blanco només van dedicar 26 segons a parlar de la violència masclista. I no tots, ja que el PP i Ciutadans no van obrir la boca. Només el PSOE i Unidos Podemos es van manifestar al respecte.

Això sí, després de la insistència d’Ana Blanco, la presentadora vull recordar-ho. Com també vull recordar que va ser un altre machirulo present a la sala, el periodista Pedro Piqueras qui de nou va desviar el tema.

Vull recordar, també, que la violència masclista ha assassinat a gairebé 900 dones des de 2003 i que el 2015 es van registrar una mitjana de 300 denúncies al dia. I que des d’inicis de 2016 i segons xifres oficials són ja 21 les dones assassinades i 17 que no consten com oficials. I almenys dues d’elles han estat assassinades ja en campanya electoral. I només dos candidats van dedicar 26 segons del debat que va durar gairebé 140 minuts a parlar d’aquest tema tan important per a la vida de tantes dones. Com veiem les nostres vides segueixen sense ser importants per a ells.

I encara que ens donen motius més que sobrats per fer-los una butifarra! i no anar a votar, no ens ho podem permetre.

I no ens ho podem permetre, almenys des del meu punt de vista, per motius ben variats:

El primer d’ells i fonamental per a mi, és el respecte degut a qui va donar la vida perquè ara nosaltres puguem exercir aquest dret civil inalienable. Respecte a la memòria històrica de dones i homes que al llarg de la història van lluitar i s’hi van deixar la pell perquè el pròxim 26J puguem exercir el sufragi universal amb llibertat i amb l’única coacció dels pesats missatges de la campanya electoral. Aquest motiu és tant activista com emocional. No puc ni vull oblidar a les dones sufragistes, ni a Clara Campoamor, ni a totes les dones i homes anònims que no van poder votar durant la dictadura criminal de Franco però que van mantenir la flama de les lluites clandestines perquè avui gaudim d’una democràcia imperfecta però que ens permet fer el que en aquest moment estic fent: expressar-me amb certa llibertat i poder anar a votar diumenge que ve.

El segon d’ells és clarament polític: fer fora el PP del govern, encara que sigui en funcions. I per això no puc votar ni en blanc ni he de votar nul. He de votar alguna opció que, tot i que em segueixi sense convèncer en les seves propostes que no em tenen en compte com a dona i molt menys com a dona treballadora i feminista, pugui contribuir decisivament a desallotjar aquest partit que fa olor de podrit i que a través dels seus missatges de teòrica moderació està fent, de nou, una campanya amb la por com a element de fons. I cal dir-li alt i clar que no ens convenç en absolut ni la seva campanya, ni moltíssim menys les seves polítiques. Polítiques que amb l’excusa de la crisi han arrasat drets socials aconseguits amb molt d’esforç i molta solidaritat social per part de moltíssima gent i al llarg de molts anys i que ells i elles han destrossat en només quatre anys.

Ens intenten convèncer que el pitjor de la crisi ha passat i que s’està generant ocupació. Però no ens expliquen que, gràcies a la seva nefasta reforma laboral, l’ocupació que es genera és precaria i indecent. I d’això les dones hi entenem molt. I aquest és només un exemple d’allò que ens han deixat les seues injustes polítiques en tots els sentits.
I si parlem de violència masclista, coneixem perfectament com, de manera intencionada, han anat desmantellant tots els recursos que s’havien posat a disposició de les víctimes.

No, a aquesta gentussa no cal permetre-li que torni a governar. Cal impedir-ho.

Està clar que cada un dels partits portarà propostes diverses en els seus programes sobre els temes que ens interessen com a dones. Per descomptat que les portaran. No em preocupa que les portin impreses negre sobre blanc. El que m’interessa és que les portin a la pràctica. I això ja és una altra història.

Com podem recordar el passat 7 de novembre milers de dones i homes vam sortir als carrers de Madrid exigint que les violències masclistes passessin a ser una qüestió d’estat perquè a les dones ens estant assassinant i no s’actua amb la contundència necessària ni es destinen els recursos necessaris per aturar aquesta sagnia. Crec que, encara que només fos per estratègia política els candidats machirulos haurien d’haver estat molt més generosos amb les dones al llarg no només de les dues campanyes viscudes des de llavors, sinó al llarg d’aquests mesos en què no han aconseguit arribar a acords per formar govern. I no, no em valen arguments com els de la pinça, o els del partit més votat, o els “perquè vosaltres sou uns radicals”. No em valen perquè mentre s’esgrimien aquests arguments i mentre se seguien mesurant entre ells la llargaria de les seves llengües, a nosaltres ens segueixen assassinant. I cada dona assassinada és un fracàs polític en tota regla, agradi o no agradi a qui ens segueixen demanant el vot, però no se’n recorden de nosaltres un cop ho han aconseguit.

Però malgrat tot això, el proper diumenge 26 de juny cal anar a votar. He donat anteriorment dos arguments, però n’hi ha més. Cadascuna i cadascú que pugui arribar a llegir aquestes línies que aporti els seus.

Amb o sense pinça als nassos cal anar a votar. Jo no podria dormir si no ho fes. Una altra cosa és a qui votar. Això allà cadascuna i cadascú amb la seva consciència. Però això sí, per favor, que no es voti a qui ni tan sols va utilitzar un segon per donar la seva opinió sobre les violències masclistes, per moltes lletres que portin impreses en els seus programes, ja que van demostrar la seva incapacitat, fins i tot per explicar aquestes mesures. I si no són capaços d’explicar-les, em pregunto: Com les duran a la pràctica? Doncs això, clar com l’aigua.

Jo aniré a votar el proper 26 de juny. Ens trobem a les urnes, encara que hàgim de portar pinces als nassos?

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Carme Porta Abad

Les dones construïm, es construeix amb nosaltres?

OPINIO Els darrers tres mesos han estat molt moguts en la política, les darreres...

Erotisme, dones i sexualitat després dels 60, en e-book

Ja està disponible en format electrònic l’últim llibre de Clara Coria que parla sobre un...

La Mesa de Apoyo denuncia la violencia sistemática contra las mujeres en Colombia tras la agresión sexual y el asesinato de Rosa Elvira Cely en Bogotá

La Mesa de Apoyo a la Defensa de los Derechos Humanos de las Mujeres y...