El matí del 19 de novembre la històrica Piazza dei Signori de Vicenza, una ciutat del nord-est italià, patrimoni de la UNESCO, rep l’albada coberta de milers de mantes acolorides que composen un enorme tapís. Una singular obra col·lectiva d’art visual, realitzada amb una metodologia creada i aplicada per primer cop el 2015 a la ciutat de Brescia, a la plaça de la Victòria, per sensibilitzar sobre el tema de la violència a la dona. D’allà, el nom de la iniciativa, “Viva Vittoria”, “opera relacional compartida, de les dones, per a les dones”.
Ha estat una idea de Cristina Begni, assumida per un grup de dones creatives, la que va créixer arribant a 22 ciutats italianes, des de les Dolomites fins a la Sardenya, i ara comença a expandir-se en altres països, com Alemanya. Es tracta d’una metodologia que uneix allò tradicional i allò modern, allò simbòlic a allò concret, entusiasma i fa reflexionar milers de persones, i contribueix a millorar o fins i tot salvar la vida a desenes de dones. Anem explicant-la.
Cada manta, d’un metre per un metre, implica la feina de 7 persones: 4 que produeixen, teixint o amb ganxet, 1 quadrat de llana, cadascun de 50 cm per cada costat, de dibuix lliure; una cinquena persona ajunta els quadrats amb un fil vermell, (símbol d’unió i solidaritat), una sisena afegeix l’etiqueta de la iniciativa, “Viva Vittoria. Opera relacional compartida”, amb un nombre progressiu, i una altra més a la plaça, actua com a venedora o venedor. La tècnica és molt simple. Milers de dones saben teixir, i per a moltes àvies és un gust produir una peça de llana per a algú estimat, però hi han participat no només les àvies de les residències, sinó també les i els estudiants i escolars; fins i tot diversos homes s’han unit a la feina. I la vista d’homes teixint, asseguts en una cadira fora del local ofert per la Municipalitat de Vicenza per recollir les feines que venien de tota la ciutat, ha atret simpatia i curiositat, bromes i compliments. No de casualitat “Viva Vittoria” es defineix com a “obra relacional”, ja que afavoreix l’acostament entre dones i entre persones en general que s’ajunten en un local per produir les mantes, les convida a conversar, en molts casos sortint de la soledat, després de la llarga quaresma de la Covid. Sense que faltin pastissos o xocolates per compartir. Així que a Vicenza, en els darrers tres mesos, han estat més de 3000 les persones, que individualment o a través d’associacions han participat a la iniciativa, assegurant-ne l’èxit.
Com era d’esperar, en poques hores, en aquest matí assolellat del 19 novembre, acompanyat de música i lectures, totes les mantes han estat venudes, tantes que al dia següent unes dones han portat altres “obres d’art casolanes”, per no deixar al públic amb les mans buides. Els 50.000 euro recollits aquest dia, aniran al projecte “La Valigia di Caterina”, (“La maleta de Caterina”) en suport a les dones que pateixen situacions de violència, que volen refer les seves vides, però no tenen els mitjans per sortir del atzucac. Es tracta de suports econòmics puntuals, per a un curs de formació, per a l’avançament d’un lloguer, unes despeses escolars per a fills o filles etc, despeses rigorosament transparents, amb control interinstitucional.
Per poder respondre a les comandes d’ajuda de les dones, les voluntàries del projecte recullen fons a través de sopars solidaris, concerts …, amb la mateixa finalitat de sensibilitzar sobre el tema de la violència masclista. Una maleta amb llibres, sabates, un barret, i altres objectes que poden representar somnis i plans de dones que fugen de la violència, és col·locada a la vista en el local on es realitza l’esdeveniment. Aquesta simbòlica advocada, Caterina Evangelisti, que va defensar brillantment en tants judicis les dones víctimes de violència, i va morir, en plena activitat, el 2015. Ara hi ha també una “Casa de Caterina”, com a refugi per a unes dones amenaçades per les seves parelles, que han de sortir de casa seva.
Mentrestant, a Vicenza, ciutat de 111,000 habitants, augmenten les demandes de suport en centres d’escolta, com “Donna chiama Donna” (Dona anomena Dona), basat en treball voluntari, o el “Centre Anti Violenza”, on són només 3 les operadores assalariades per la Municipalitat. Parlem amb una de les operadores voluntàries de Donna chiama Donna, la psiquiatra Sonia Bardella, sobre els canvis que s’han donat en aquests darrers anys a Itàlia. “Han disminuït els homicidis”, observa Bardella, “però els feminicidis segueixen constants, un cada tres dies, ja que segueix arrelada la mentalitat de superioritat de l’home, tant que no es nota, en els seus “característics” valors, com a “poder”, “organització”, mentre a la dona s’atribueixen “valors de sèrie B”, com la “cura”, la cura dels altres. Fins i tot la premier Meloni parla de si mateixa, com “el” president, reforçant el paral·lelisme home-poder. Però quan hi ha situacions de crisi es tendeix a triar una dona”, opina Bardella, “descarregant responsabilitats i confiant en la capacitat de resistència d’una dona, i fer equip. No obstant això, gràcies a la dura experiència de lockdown a la Covid, ara s’entén i valora més l’aspecte de la cura.
Pel que fa al treball de suport psicològic a les dones que volen alliberar-se de relacions tòxiques, que es realitza a Donna chiama Donna, el període d’acompanyament dura com a mínim 6 a 7 mesos, o més. És un procés que té avenços i retrocessos, ja que a més de la dependència afectiva, en la majoria de casos hi ha també una dependència econòmica de la dona. Per això projectes com “La maleta de Caterina” són importants per ajudar les dones a atrevir-se a fer el primer pas, el salt fora de casa. Després es necessita una feina que permeti sobreviure, i aquest és el tema més àlgid, així que les empreses que per llei haurien d’assumir persones en dificultat no ho compleixen. Tenim moltes idees, que necessiten la col·laboració entre públic i privat, entre operativitat i sensibilització. En això estem, amb acurada paciència, avançant pas a pas”.
L’acolorit tapís de la Piazza dei Signori simbolitza bé aquest compromís. Milers de mans, de ments, de cors s’han unit per dir NO a la violència, i demanar unes altres oportunitats per a la dona. En un desplegament de creativitat, color i alegria, que anima a seguir el camí.
Visita la seva web Viva Vittoria
