OPINIÓ
Per Fabiola Calvo, periodista. Bogotà
Situacions com la viscuda per Vanessa Restrepo, periodista d’El Colombiano que va renunciar perquè sent que aquest espai ja no és segur després d’un acte sexual indegut per una persona del diari.
Per què renunciar-hi? I ell?
Juan Esteban Vásquez, persona a la qual va denunciar penalment Vanessa Restrepo, té antecedents amb altres dues periodistes del mateix diari, una d’elles encara continua en el medi però amb por de denunciar.
El lloc de treball es converteix en el nostre segon territori de convivència però la majoria dels mitjans de comunicació no compten amb un protocol que previngui els abusos, les violències (física, psicològica, sexual, assetjament sexual, laboral) i que assenyalin rutes i sancions quan els fets ocorren.
(Suggerim llegir: “El diari ja no era un espai segur per a mi”:Vanesa Restrepo)
Aquestes accions succeeixen en sales de redacció (cada vegada més inexistents), quan alguns caps, col·legues de treball, fonts o els que donen pauta publicitària, proposen sopars, una copa, invitacions als seus apartaments, tocaments sense permís; quan es fan bromes vulgars i / o referides al sexe; caps que demanen a elles que es presentin amb faldilla curta o un bon escot per aconseguir una informació o presentar un informatiu.
En els estadis o llocs amb aglomeració, els tocaments, l’actitud agressiva de la força pública, paraules com “gossa”, les amenaces contra la vida, la circulació amb informació falsa a les xarxes socials sobre la seva vida personal, és discriminació, és violència de gènere. Sembla que la Llei 1257 de 2008 per eliminar la violència contra les dones, és part del paisatge jurídic en aquesta terra on es legisla perquè no es compleixi.
La Xarxa Colombiana de Periodistes amb Visió de Gènere i la Fundació Karisma amb el suport de Web Fundation, dins de la investigació #PeriodistasSinAcoso, promogué una enquesta fins al 25 d’octubre perquè periodistes i professionals de la comunicació, homes i dones, donessin les seves respostes de forma anònima per transformar-les en xifres.
L’enquesta juntament amb la realització de diversos grups focals i entrevistes a profunditat, són els instruments per a una anàlisi que permetin elaborar conclusions que deixin eines per a polítiques públiques i protocols. Ja no seran anècdotes ni històries, serà un treball acadèmic que contribueixi a la prevenció i eradicació de les violències, més generalitzada contra dones, en l’exercici de la professió.
Un altre entrenament de poder pel poder en un país que segueix virant la seva institucionalitat cap a l’autoritarisme, és el cas de Diana Díaz contra qui la Fiscalia avança un procés judicial per filtrar l’àudio que prova la censura contra el programa Los Puros Criollos, per part de Joan Pablo Bieri, que va ser gerent de RTVC (va renunciar per l’escàndol) i avui exerceix com a funcionari de la presidència de l’atrotinada República.
Per què inicien un procés contra qui presenta una prova? On queda el dret a estar ben informats? Es tracta de dret reservat o l’afany de reservar una il·legalitat? Per què contra ella i no sobre ell? És que el fiscal Francisco Barbosa envia un missatge per a l’autocensura i instal·lar el dret a la por? Hi norma de normes que en moments d’autoritarisme desapareix i converteix el poder en la norma. Qui té a Colòmbia els organismes de control i la Fiscalia?
També va quedar implicada la Fundació per a la Llibertat de Premsa. “Resulta necessari expressar-li la nostra més alta preocupació davant l’ambient de por i autocensura que pot generar l’inici o avanç d’investigacions per part de la Fiscalia General de la Nació en contra de periodistes, fonts, mitjans de comunicació i col·lectius que fan ús de la seva llibertat d’expressió per informar o opinar sobre assumptes d’interès públic”, va explicar el director després que es conegués que, el 8 d’octubre, la Fiscalia li va requerir a la FLIP informar una data per a la realització d’una inspecció judicial en les seves instal·lacions, va publicar El Espectador.
(Llegiu també: “És difícil no veure aquestes accions com una intimidació“: director del Flip)
En un fil en el seu compte de twitter, Catalina Botero Marín (Relatora Especial per a la Llibertat d’Expressió de la Comissió Interamericana de Drets Humans de l’Organització d’Estats Americans 2008-2014) digué: “Res del que va passar en aquesta reunió a la que es va ordenar censurar una persona per tenir opinions crítiques, és reservat. La funcionària està protegida pel dret internacional dels drets humans que protegeix a qui fa denúncies sobre aquest tipus d’arbitrarietats”.
Tant en el cas de Vanessa Restrepo com en el Diana Díaz, per diferents autopistes, es frena el dret a informar i a que la ciutadania estigui informada, s’implanta la por i en tots dos casos s’exerceix violència i busquen la baula més feble en la cadena de poder. Tots dos senyors van ser ascendits. El missatge és clar però la convicció ens porta a seguir insistint en la defensa i respecte dels drets.
