Conferència d’estats part de la Convenció de Belém do Pará
En el marc del “Diàleg Regional: El rol de les institucions electorals enfront de la violència política contra les dones” (16 i 17 de novembre, Ciutat de Mèxic) la Comissió Interamericana de Dones – CIM col·loca novament a nivell públic la seva preocupació sobre l’assetjament polític cap a les dones.
Conferència d’estats part de la Convenció de Belém do Pará
Per a la Comissió Interamericana de Dones l’assetjament polític és una forma de violència contra les dones actives en la vida pública, és una barrera que impedeix la participació de les dones en la presa de decisions. L’assetjament o violència política reforça els rols de gènere tradicionals i les estructures polítiques dominades pels homes, que debiliten la qualitat de la democràcia, el desenvolupament i els drets humans. Aquest tipus de violència és un problema generalitzat des dels nivells municipals fins als parlaments nacionals.
A Amèrica Llatina i El Carib, fins fa pocs anys, no es coneixia la real dimensió de l’assetjament polític com a obstacle per a l’exercici dels drets polítics de les dones i per la democràcia a la regió. El sistema masclista i patriarcal continua consolidat formes per disminuir la voluntat política de les dones de participar en la presa de decisions dels països. Encara podem observar com centenars de dones renuncien a participar en cada nova elecció causa d’una sèrie d’actes dirigits contra elles per a restringir el seu dret a la participació política i l’exercici de la funció pública.
Segons la CIM la situació d’assetjament a les dones candidates i autoritats en els nivells de poder municipal i regional representen un seriós obstacle per a l’exercici dels seus drets polítics i una seriosa deficiència en el compliment de les mesures afirmatives per a la participació política de les dones . Per aquest motiu, durant la VI Conferència d’estats part de la Convenció de Belém do Pará (octubre de 2015, Lima – Perú) es va adoptar la Declaració sobre la Violència i el Assetjament Polítics contra les Dones, que significa el primer acord regional íntegre sobre aquesta problemàtica.
Per què és important aquesta Declaració?
Representa el consens regional dels estats part de la Convenció sobre la magnitud i la definició del problema, així com les accions que es poden prendre per prevenir, atendre i sancionar la violència política contra les dones. A través de la declaració, els Estats acorden: Impulsar l’adopció de normes, programes i mesures en tots els àmbits des d’un enfocament transformador; Generar evidència empírica; encoratja als partits polítics i mitjans de comunicació per actuar front a aquest problema; Definir la violència política com una violència basada en el gènere i té com a objecte o resultat menyscabar o anul·lar els drets polítics de les dones; Tenir en compte la “Llei contra l’assetjament i violència política cap a les dones” de Bolívia, pionera al món, així com avenços en altres estats de la regió; Afirmar que la violència política contra les dones està vinculada a l’augment de la participació política de les dones en els càrrecs de representació política; I reconèixer que l’assoliment de la paritat política en democràcia requereix d’un abordatge integral que a més de l’accés igualitari de dones i homes a posicions de poder, asseguri condicions lliures de discriminació i violència per a l’exercici dels drets polítics.
Els Estats tenen l’obligació d’assumir els seus compromisos
Si bé els estats d’Amèrica Llatina han avançat en prioritzar la legislació com a solució davant de la violència contra les dones a través de la Convenció Interamericana per Prevenir Sancions i Eradicar la violència contra la Dona (Convenció de Belém do Pará), la qual estableix el deure dels Estats d’harmonitzar la seva legislació interna per garantir els drets establerts en la Convenció i d’eliminar normes, pràctiques i costums que aprofundeixin la violència i la discriminació contra les dones, encara la CIM considera que és prioritari que es refermin els compromisos per elaborar i aplicar efectivament un marc de normes jurídiques i de polítiques públiques per promoure plenament els drets humans de les dones i eliminar la impunitat, ja que tenen l’obligació d’adequar les institucions estatals per a garantir els drets de les dones establerts en la Convenció.
És imperatiu superar els buits normatius de prevenció davant de la violència i assetjament polític que faci efectiva una acció d’exigibilitat per aquest compliment. El cas de Bolívia és un exemple a seguir. El 2012, Bolívia va adoptar la Llei sobre violència i assetjament polític cap a les dones i el 2016 es va signar el Decret 2935 per reglamentar. Altres països de la regió com ara Costa Rica, Equador, Hondures, Mèxic i Perú han presentat iniciatives de llei per a la consideració dels seus parlaments.
