Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Compartir

El Premi Goldman per a dues dones

 
Ruth Buendia. Foto:amazonicas.wordpress.com
 
El premi, considerat el Nobel de l’ambientalisme, ha estat lliurat la setmana passada a San Francisco i Washington, per l’area de Centre i Sud Amèrica, a una lideressa indígena peruana, Ruth Buendia, ja seleccionada el 2012 per “El País” entre les 100 personalitats més destacades d’ Amèrica Llatina per la seva valentia i compromís.

 
Ruth Buendia, del poble Ashaninka de la selva central  que va patir en el seu territori els horrors de la guerra contrainsurgent de Sendero Luminoso, de nena va ser desplaçada a Lima, però més tard, va tornar la selva, i va fer gran contribució a la formació de les dones i a l’organització de les comunitats per enfrontar els seus enormes problemes.
 
Amb una situació de postergació i indiferència de part de l’ Estat en temes d’educació i salut, narcotràfic, invasió de terrenys per colons andins, entre d’altres, es presentaven recentment noves amenaces, com l’entrada de companyies petrolieres i l’acord signat entre el Perú i el Brasil el 2010 per construir dues grans preses que haurien inundat 100 mil hectàrees i deplaçat 10 mil ashàninkes.
 
Ruth Buendia, elegida presidenta als 27 anys de la CARE fins 2016 (l’organització de les comunitats del riu Gen), no va proposar bloquejos de carreteres, com és freqüent en les lluites populars contra empreses, sinó escollir la via legal, demostrant les irregularitats de l’acord i portant el tema a instàncias nacionals i internacionals, com la Corte Interamericana de Drerechos Humanos. A nivell nacional la CARE va promoure una setmana cultural a Lima per donar a conèixer vida i costums d’aquest poble oblidat per la capital. Com a resultat de la campanya, la construcció de les preses ha estat suspesa, però no cancel·lada.
 
La lideressa, que als seus 37 anys té 5 fills i pretén seguir estudiant dret, quan els seus fills hagin crescut, ha declarat que fara servir els 150 mil dolares de premi per donar una bona educació als seus fills i per a benefici de la CARE.
 
En una entrevista realitzada per TVE del 2011.01.11 “Conversatorio en Casa de Amèrica”, explica per exemple el concepte de “bon viure” dels indígenes, que no exclou millorar la productivitat agrícola o tenir accés a tecnologies modernes, però si que inclou el respecte de la natura i de la dignitat humana. Darrerament unes comunitats Ashaninkes, organitzades en el projecte Kemito Gen, han tingut bons resultats en el cultiu del cacau orgànic i la seva venda en el circuit del comerç just.
 

Helen
Hellen Holden Slottje
 
Pel continent nord-americà, el premi ha estat atorgat a Hellen Holden Slottje, una jove aquitecta que va deixar el seu despatx a Boston per ajudar, amb eines legals, a 170 municipalitats de l’Estat de Nova York per dir no al fracking,la tecnologia que extreu gas en profunditat, amb greus prejudicis ambientals i per a la salut de les poblacions properes.
 
 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Xile: El curtmetratge «El preu de protestar a Xile», és nominat als Emmy 2021

      La cinta té com a personatge principal i centre de la narrativa...

ANÀLISI PROGRAMA SI per FMAC

    SI     MÓN DEL TREBALL Incorporar clàusules socials als processos de contractació...

Tortosa: ArtXiBarri 2012. Noves relacions de convivència

A ArtXiBarri 2012, els barris del nucli històric aporten una visió constructiva de la convivència. ...