Najat Vallaud-Belkacem desencyclopedie.wikia.com
La ministra musulmana d’Educació a França obre un procés democràtic de definició dels valors republicans
Najat Vallaud-Belkacem, una jove nascuda en un poble marroquí on de nena acompanyava l’avi pasturant cabres, i després estudiant de model a Amiens, i a l’ENA (prestigiosa escola d’administració), actualment està casada amb un alt funcionari de l’estat, i mare de dos bessons (nen i nena), i és ara una de les més valorades polítiques socialistes a França. Portaveu del govern Hollande durant la seva caiguda lliure, ha tingut la cartera de Joventut, Urbanisme i Esport, i successivament com a Ministra de Drets de la Dona, ha legislat per la penalització dels clients de prostitució i ha promogut l’ampliació del dret a l’avortament. Recentment, als seus 37 anys, ha estat nomenada ministra d’Educació, sent la primera dona que cobreix aquest càrrec en la història de França. És una bona publicitat per a l’escola francesa, que vol ser oberta al multiculturalisme i sobretot en temps difícils, com ella mateixa afirma en una entrevista al “Corriere della Sera”.
Malgrat les crítiques que li han plogut de l’extrema dreta, la jove ministra té un alt índex d’aprovació en els sondejos, i l’espera una difícil tasca, però també un “desafiament entusiasmant”. Ja que es tracta, en un moment en què els models d’integració de la immigració estrangera en diversos països europeus (com el multiculturalisme per “grups ètnics separats”, practicat a Gran Bretanya o Holanda) mostren els seus límits, i les dretes atien el foc d’una suposada “guerra de civilitzacions”, és cada vegada més necessari trobar un sistema de valors compartits en què els ciutadans i ciutadanes, de qualsevol sexe, origen i creença religiosa, es reconeguin per a una convivència civil i digna per a tothom.
Quin és el mètode escollit a França per reconèixer i / o construir aquest sistema, superant en la societat desconfiances i prejudicis culturals, ia l’escola també les divisions entre els “pedagogistas” (més interessats en la realització personal de l’alumnat que en la quantitat de continguts apresos) i els “republicans” (els que privilegien els sabers)? Repetint una experiència realitzada el 2012 en les escoles superiors franceses sobre el tema de la recerca, Najat Vallaud ha convocat associacions, professors, pares, estudiants, polítics locals, obrint les escoles de tot el país a les “Asises per als valors de la república “. El 12 de maig, conclòs el procés de consulta, seran publicats els resultats.
Un primer èxit està sent la forta participació social: fins als pobles més petits hi ha assistència de 300-400 persones, i les discussions són apassionades.
Quins són els límits de la llibertat d’expressió? És, per exemple, un dels temes més controvertits. O tenen encara vigència i sentit els pilars ètics de “Liberté, Fraternité, Egalité”, sorgits de la revolució francesa? S’ha observat que els nois i noies de sectors desfavorits que no aconsegueixen expressar-se en bon francès cauen amb més freqüència en conductes violentes, mentre els i les que han adquirit valors ciutadans tenen millors notes. Per això, uns mil experts estan viatjant per França per donar pautes i formació al professorat.
Un tema important que s’enfronta actualment l’escola és la influència de les xarxes informatives a la joventut, un instrument com altres, que tan aviat pot tenir utilitat com pot provocar danys, si no se sap gestionar. (El trist cas de l’adolescent català, addicte a vídeos violents, que ha matat un professor, posa un gran interrogant). Per això en una reunió de ministres d’Educació europeus reunits a Paris el 17 de març, ha estat subratllada la necessitat d’estimular en l’alumnat el pensament crític i l’alfabetització mediàtica per desenvolupar resistència als missatges de discriminació i adoctrinament.
Però el més impactant de tot el procés francès és potser la iniciativa d’uns 4000 ciutadans i ciutadanes del carrer, siguin advocats com escombriaires, mestresses de casa com managers, cadascú amb experiències per explicar a l’estudiantat, que s’han ofert voluntàriament al Ministeri d’Educació per difondre a les escoles els valors de la república. Com els reservistes serveixen a l’exèrcit, ells i elles volen servir l’escola. Entre elles, hi ha Latifa Ibn Ziaten, la mare d’un dels soldats assassinats per Mohammed Merah, que parla a la joventut contra el fonamentalisme islàmic. Finalment un exemple de col·laboració entre la societat i l’escola, superant les crítiques recíproques entre una escola que “ja no té autoritat, no sap educar”, o d’altra banda, uns pares i mares que “ja no saben què fer, sinó delegar a l’escola el seu paper en l’educació de la infantesa”.
