Per Ándrea Sánchez. AmecoPress
La participació de les dones en els processos de pau preveu més probabilitats d’èxit i garanties en el compliment dels acords
En els darrers deu anys, només tres de cada 10 processos de pau han incorporat la veu de les dones durant les negociacions. La dimensió de gènere també s’aplica als conflictes armats i les violències específiques contra les dones són innombrables.
Les vies que poden combatre aquestes desigualtats encara són poc eficaces i la participació de les dones en processos de pau arriba a ser insuficient. Només un 6% són mediadores, malgrat que l’ONU defensi la inclusió de les dones, ja que amb la seva presència augmenta la probabilitat del triomf dels acords i la perdurabilitat en el temps. S’aconseguirà una pau feminista en algun moment? Aquesta i moltes altres qüestions segueixen sobre la taula i la guerra a Ucraïna no deixa més que interrogants.
El primer pas que es va fer des de les Nacions Unides per reconèixer el paper de les dones en la resolució de conflictes es va consolidar a través de l’Agenda Dones, pau i seguretat (resolució 1325) de l’any 2000. Aquesta resolució va ser aprovada pel Consell de Seguretat de l’ONU, per tal d’incrementar la participació de les dones durant els processos de prevenció, gestió i solució de conflictes.
A més, pretén garantir la protecció dels drets de les dones i les nenes en situació de conflicte armat. María Villellas Ariño, investigadora a l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, ??explica: “aquesta agenda ha servit sobretot per donar visibilitat i reivindicar el paper de les dones com a subjectes polítics rellevants per a la construcció de la pau”. També, afegeix: “els resultats reals han estat molt pocs i molt lents, això no vol dir que l´agenda no sigui útil, sinó que xoca amb la manca de voluntat dels governs i de la comunitat internacional”.
Des de l’Escola de Cultura de Pau, centre de recerca per a la pau, destaquen alguns reptes per aconseguir que l’Agenda Dones, Pau i Seguretat continuï sent una eina eficaç per construir una pau feminista. La reducció de les despeses militars ha de ser cabdal en la presa de decisions, afirma l’equip de recerca. Segons el SIPRI (Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm) durant el 2021 s’ha produït un augment del 0,7% del pressupost militar a nivell mundial. A més, els països amb més partida destinada a l’àmbit militar (Estats Units, Xina, Índia, Regne Unit i Rússia) representen el 62% de tots els recursos econòmics globals per a aquest sector.
La multipolaritat de les desigualtats s’accentua durant els conflictes armats
Una altra de les vies que proposa l’Escola és aplicar una visió ecofeminista, que consideri també la diversitat de les persones. Les circumstàncies relacionades amb la identitat de gènere, l’orientació sexual, l’expressió de gènere o diverses característiques sexuals també s’han de tenir en compte dins dels conflictes armats, ja que aquestes persones tenen més probabilitats de patir violències. Respecte a la visió interseccional en les anàlisis de conflictes armats, María Villellas destaca: “és molt important que incorporem i enriquim la nostra anàlisi amb altres eixos de desigualtat, entendre la diversitat i la pluralitat de situacions que travessen les dones ha de ser present al anàlisi dels conflictes armats i en el disseny de ferramentes de construcció de pau”.
Segons un informe publicat pel bloc del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) sobre la dimensió de gènere en els conflictes armats, les dones i les nenes reben violències especifiques tant de manera directa com de manera indirecta en aquests contextos. Ruth María Abril Stoffels, investigadora i experta de Dret Internacional Humanitari de la Universitat CEU-Cardenal Herrera, destaca: “les dones pateixen violències visibles com les violències sexuals, esclavitud sexual, matrimonis forçats, prostitució forçada, embarassos forçats…”, afegeix: “també hi ha una violència econòmica quan les dones no tenen mitjans per alimentar les famílies i una violència de tipus polític, quan no es reconeixen els drets de les dones a participar en els processos de pau”.
Les violències sexuals suposarien atacs directes a les dones que viuen a les zones de conflicte, de fet, aquestes agressions han estat considerades un instrument més per exercir la guerra, segons les Nacions Unides. Una altra de les agressions directes correspondria amb les morts i les ferides, així com la posterior dificultat i desigualtat en l’accés a l’assistència en salut. A més, aquests atacs no s’aturen aquí, ja que arriben a transcendir a la vida quotidiana, dipositant-hi una càrrega més. Aquesta podria ser l?assumpció de les cures familiars i diverses responsabilitats marcades pels rols de gènere.
Què passa quan hi ha un context on impera el militarisme patriarcal?
Algunes d’aquestes comeses fan que menys del 20% de les dones tinguin la possibilitat d’accedir a una feina remunerada, als països on els conflictes es prolonguen en el temps, davant del 69% dels homes. A més, més del 21% de les nenes en edat d’escolaritat primària no assisteixen a l’escola, mentre que el percentatge dels nens és del 15%, segons dades del bloc de CIRC. Aquestes són algunes de les xifres més alarmants que s’estudien des de l’organisme. Tot i això, denuncien la invisibilitat històrica de les dones en la recopilació d’informació i aposten per una qualitat de les dades que inclogui la perspectiva de gènere.
Els centres de recerca ressalten la importància de reunir estudis que contemplin estereotips, normes socials i altres factors que introdueixin biaixos de gènere, per així cobrir punts cecs en la presa de decisions. María Villellas afirma: “no podem entendre els conflictes armats en tota la seva dimensió si no tenim en compte la perspectiva de gènere”, afegeix: “hi ha molt poques dones que participin a les negociacions, això és un primer factor de desigualtat, a més a més en moltes ocasions no s’inclouen en les negociacions de pau qüestions que tenen un gran impacte sobre les dones”.
La bretxa de gènere continua presidint les desigualtats patides a la majoria dels conflictes armats. Segons dades proporcionades per l’Índex Dones, Pau i Seguretat 2021/2022 del Georgetown Institute for Women, Peace and Security, les dones refugiades presenten més grau de dificultat a l’hora de trobar feina al país d’acollida. A més, són elles les que es concentren en sectors no qualificats i mal pagats. A aquestes limitacions a les oportunitats econòmiques, se sumen les barreres de l’idioma, les taxes d’alfabetització més baixes i les cures no remunerades.
També són les dones les que tenen més risc de patir inseguretat alimentària i de rebre violències masclistes. Aquestes situacions no es veuen cobertes a la majoria dels contextos de conflicte, a causa de la interrupció o restricció dels serveis d’assistència, per tant, es veu reduït el suport davant de posicions de vulnerabilitat tan greus. Totes aquestes conseqüències s’estan vivint en els conflictes oberts i actuals que tenen lloc al món, inclosa la invasió militar de Rússia contra Ucraïna.
Les mateixes dinàmiques a la guerra russo-ucraïnesa
El 24 de febrer de 2022 va començar la invasió russa contra Ucraïna. Aquesta guerra ha provocat un desplaçament forçat de la població civil ucraïnesa, majoritàriament dones, nens i nenes, així com persones grans. Ucraïna es va trobar sota el mandat d’una llei marcial, imposada des del primer dia de la invasió i la vigència de la qual es va prolongar fins al mes de maig. Aquesta llei va prohibir als nois joves i homes entre 18 i 60 anys sortir del país, considerant algunes excepcions. A aquesta situació tan esgarrifosa se suma l’important nombre de desplaçaments que es van produir des del començament de la invasió.
Són 8,4 milions de persones refugiades, de les quals 3 milions han tornat a Ucraïna, segons dades proporcionades per l’ACNUR. L’organització ACNUDH també va registrar 3.924 víctimes mortals civils (1.519 homes, 985 dones, 98 nens i 95 nenes i 1.227 persones sense dades de gènere) i 4.444 ferits (907 homes, 604 dones, 126 nens i 104 nenes i 2 més. desagregats).
Aquesta guerra ha provocat un increment de la violència sexual contra dones que viuen a la zona del conflicte, segons una anàlisi publicada per ONU Mujeres y CARE. A més, han assenyalat que s’havia produït un augment de les violències masclistes patides a l’àmbit domèstic, una situació que no s’aconsegueix pal·liar a causa de dificultats a l’hora d’accedir a serveis de suport, pèrdues de mitjans de vida i obstacles per socórrer necessitats bàsiques de persones dependents. Un altre dels punts que defineix la clara desigualtat de gènere en el conflicte correspon a l’agreujament de discriminacions ja existents amb anterioritat, abastant també una magnitud racista i homòfoba.
L’augment de les xifres de violència sexual també és potencialment perillós. L’ONU ha confirmat un increment de les denúncies i ha facilitat dades recollides per l’Equip d’Observació de Drets Humans de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides. Aquest organisme ha verificat 28 casos, incloent-hi violació, violació en grup, tortura, nus forçats i amenaces de violència sexual. ACNUDH també va confirmar que la majoria de les violències sexuals dins del conflicte havien estat dutes a terme a les àrees sota el control de les forces armades russes i alguns casos en zones controlades pel poder ucraïnès.
La seguretat sexual no està garantida, ni tan sols als països de destinació i trànsit de dones desplaçades ucraïneses i d’altres orígens. Algunes organitzacions de Polònia, Romania, Eslovàquia i Hongria dedicades al camp dels drets sexuals i reproductius van denunciar aquesta situació. Un context de màxima gravetat, en el qual no estan garantides mesures com l’anticoncepció d’emergència, l’accés a l’avortament, l’atenció prenatal o el tractament per a malalties de transmissió sexual.
L’Índex Dones, Pau i Seguretat 2021/2022 situa Ucraïna al lloc 66 dins d’una classificació global de 170 estats, que mesura la inclusió, la seguretat i la justícia per a les dones. Encara la participació de les dones durant els processos de pau i les mediacions en el conflicte de Rússia i Ucraïna ha estat força feble. Les dones i les organitzacions de la societat civil han estat excloses com a negociadores durant les trobades oficials.
Entre els anys 2014 i 2019, Ucraïna va enviar almenys deu homes, però només dues dones, mentre que Rússia no en va enviar cap. Iryna Geraixtxenko, l’enviada humanitària del govern d’Ucraïna i Olga Ajvazovska, líder de la societat civil, són aquelles que han format part de les converses de pau com a delegades. També se situa Heidi Tagliavini i Heidi Grau, diplomàtiques que representen l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, exercint de moderadores principals del Grup de Contacte Trilateral. Encara el 80% dels ambaixadors continuen sent homes i posen en clara evidència la masculinització d’aquest sector.
Els mitjans de comunicació i la seva responsabilitat com a altaveu
La societat civil no s’atura i és important tenir en compte la diversitat de punts de vista, les aportacions que fan, les respostes que apliquen davant de les guerres… En línies generals, la societat no es presenta com a actor dins de les negociacions i els acords de pau. No es contempla la visió de les persones com a eina útil i necessària per construir la pau i solucionar situacions de conflicte armat.
Manuela Mesa, codirectora de l’Institut Universitari de Drets Humans, Democràcia, Cultura de Pau i no-violència (DEMOSPAZ-UAM) i directora del Centre d’Educació i Investigació per a la Pau (CEIPAZ), afirma: “la societat ucraïnesa té dret a decidir com vol defensar-se d’una agressió com la que està patint (..), per això cal donar veu per donar suport a una sortida negociada, tenint en compte les necessitats de la societat ucraïnesa”. És a dir, planteja la importància de tenir en compte “quina és la seva visió i com voldrien sortir de tot això”.
Per això, és molt rellevant el paper que juguen els mitjans de comunicació pel que fa a la pedagogia per als acords de pau. A més, són els responsables d’incloure els testimonis de les persones involucrades, no només des de la seva postura com a víctimes, sinó com a demandants de drets i participants del context. Per a María Villellas és fonamental la responsabilitat que tenen els mitjans de comunicació: “no donar només visibilitat als actors armats, sinó que donant visibilitat a les persones que treballen per la pau, s’aconsegueix transmetre que la pau és possible”.
El tractament que reben els conflictes armats tendeix a oferir una visió propagandística dels fets. Aquesta opinió és recolzada per Tica Font, experta en economia de defensa i investigadora del Centre Dels d’Estudis per la Pau, en parlar sobre la guerra d’Ucraïna: “Estem veient un periodisme d’emoció, que intenta que visquis la solidaritat envers les víctimes, perquè d’aquesta manera donaràs suport a les decisions que prendrà el govern”. A més, afegeix: “hi ha un periodisme d’emoció i no de reflexió, jo no he vist cap entrevista a persones intel·lectuals ucraïneses, no s’afavoreix cap opinió crítica al govern ucraïnès”.
La mobilització de dones ucraïneses a l’àmbit comunitari, incloent-hi l’evacuació de civils i el suport a persones desplaçades, ha de ser reconeguda i valorada. També han col·laborat en la recollida i distribució d’ajuda humanitària, així com en les xarxes de suport a dones de violència de gènere, violència sexual, en la generació de refugis, la recollida d’informació per localitzar persones desaparegudes i la documentació de vulneracions de els drets humans, entre altres coses. L’heterogeneïtat d’aquesta participació és molt àmplia, ja que també hi ha moltes dones que s’han sumat a les forces armades ia les unitats de defensa territorial.
La secció ucraïnesa de La Strada (organització per als Drets Humans) critica el paper dels mitjans de comunicació i rebutja la victimització pública que estan patint les dones ucraïneses. Una altra posició que afecta el periodisme de guerra és aquella donada per la cofundadora de l’Associació de Juristes Ucraïneses (JurFem), Larisa Denisenko. La representant va reclamar un tractament de la informació seguint criteris dinformació amb un enfocament de gènere, per no agreujar els danys ja existents. També s’ha exigit des d’òrgans de la societat civil prestar especial atenció a pal·liar el perjudici i l’estigma que recauen sobre persones refugiades, però també sobre la població russa que no recolza la invasió.
Tica Font: “Només parlen les armes i els homes”
Una possible via per reduir l’impacte negatiu d’anàlisis públiques i privades a la guerra es podria basar en la inclusió d’avaluacions amb perspectiva de gènere. Aquest abordatge podria ser canalitzat, segons el CIRC, mitjançant polítiques i pràctiques incentivades pel vector d’ONU Dones, així com la implicació de la resta d’Estats en aquesta matèria. L’organització assenyala que la incorporació d’un enfocament de gènere a les obligacions respectives del Dret Internacional Humanitari revertiria en una millora de la qualitat de les informacions. Però com explica Tica Font, responent a una possible aplicació de l’Agenda Dones, Pau i Seguretat a la invasió russa contra Ucraïna: “quan les coses estan tenses, d’aquesta agenda es prescindeix totalment, tornem a allò de sempre, els homes se situen amb valors molt masculins abordant les situacions, sense deixar espai a les dones, amb una altra mena de visió i partint des d’altres valors”.
Tots els esforços per combatre la via militar i l’esclat de guerres recalquen que “la guerra en si no arregla els problemes, els fa créixer”, “per defensar la vida, la guerra no serveix”, com esmentava Tica Font en la seva entrevista amb nosaltres . A més, no podem oblidar que “al llarg de la història, militarisme i patriarcat han anat sempre de la mà i s’han reforçat mútuament”, paraules de Maria Villellas. Aquests missatges de pau i feminisme són les veritables eines per assolir realitats millors i sostenibles, que incloguin la diversitat present a totes les societats.
