1-Seminario-Violencia-Genero-1

Comunicar les violències de gènere demanda aprenentatges integrals

Redacció SEMLac

Presència de dinàmiques laborals sexistes als mitjans de premsa; manca de capacitació de periodistes, però també de directius; i una escassa cultura jurídica.

Aquestes són les classificacions com les principals debilitats per a un tractament comunicatiu coherent de la violència masclista, segons periodistes i especialistes participants d’un curs a l’Havana.

“Els mitjans de comunicació no determinen la violència de gènere, però sí que contribueixen a reforçar les normes culturals i estereotips que la sustenten”. Aquesta tesi, reconeguda des de la convocatòria, va centrar les activitats docents d’un seminari finalitzat el 4 de novembre a l’Institut Internacional de Periodisme José Martí (Iipjm), per proveir eines professionals de cara a la jornada contra la violència que s’inicia el proper 25 de novembre.

“És un curs que preparem cada any, des que es va identificar com a proposta en un dels postgraus de Gènere i Comunicació iniciats per la periodista i professora Isabel Moya fa prop de dues dècades”, va precisar SEMlac Ileana González, subdirectora docent de l’Iipjm.

Convocat per la Càtedra de Gènere “Mirta Aguirre” d’aquesta institució docent, també fundada per Moya i que justament aquest 2022 celebra els seus 20 anys, aquesta vegada la proposta va comptar amb el suport d’Oxfam i l’Ambaixada de França a Cuba i va sistematitzar els més recents avenços legislatius per atendre el problema al país, entre altres assumptes.

Foto 2 SemLa

Sistematitzar l’anàlisi de la violència als mitjans i no abordar-lo només en dates específiques oa partir de la cobertura d’esdeveniments, va ser una necessitat identificada pels que van participar al seminari.

“Els estereotips i rols de gènere, aquests mandats assignats culturalment a dones i homes, estan instal·lats a l’imaginari social i els mitjans de comunicació els reprodueixen, moltes vegades sense ser-ne conscients. Per això és essencial realitzar activitats d’aquesta naturalesa”, va explicar la periodista Dixie Edith Trinquete, coordinadora del seminari, al taller que va iniciar les jornades de treball.

La inauguració de l’espai acadèmic va comptar amb la participació de l’ambaixador de França a l’Havana, Lauren Burin Des Roziers, que va valorar la importància d’eradicar els estereotips de gènere en l’àmbit mediàtic, especialment en el context de l’aprovació i la implementació del nou Codi de les Famílies, aprovat el 25 de setembre passat.

La psicòloga Yohanka Valdés Jiménez, d’Oxfam a Cuba, va considerar com un dels principals reptes d’aquest tipus de cursos “aconseguir la participació de professionals d’altres esferes de la comunicació, com ara el disseny o la fotografia”, va indicar durant la inauguració.

Semlac 3

Yohanka Valdés Jiménez, d’Oxfam a Cuba, va considerar com un dels reptes principals d’aquest tipus de cursos, “aconseguir la participació de professionals d’altres esferes de la comunicació, com és el disseny o la fotografia”.

Aprendre des de l’arrel

“La violència contra la dona assumeix diferents expressions o manifestacions que s’interrelacionen i que són canviants, segons els diferents contextos socials; però la seva forma més comuna és la que pateixen les dones per part de la parella o exparella íntima, i moltes vegades culmina en la mort”, va precisar Yudith Ferreiro, directora del Centre d’Estudis de la Dona (CEM), de la Federació de Dones Cubanes (FMC), en una de les jornades de treball.

Al costat de Mayra Díaz, funcionària de la FMC, Ferreiro va presentar resultats d’investigacions i va detallar els elements per a l’atenció a la violència continguts al Programa Nacional per a l’Avanç de les Dones (PAM) i l’Estratègia integral de prevenció i atenció a la violència de gènere ia lescenari familiar.

Semlac 4

Des de la FMC i el centre d’estudis es van presentar resultats d’investigacions i avenços del futur observatori centífic de gènere.

A més, totes dues van avançar elements del que serà l?observatori científic de gènere que actualment es prepara des de la FMC, en aliança amb l?Oficina Nacional d?Estadístiques i informació (Onei).

És imprescindible comptar amb dades estadístiques fiables i actualitzades, que permetin valorar la gravetat del problema i donar millors respostes a aquests fets, van coincidir Díaz i Ferreiro.

Un consens generalitzat entre els qui van rebre la capacitació és que necessiten més aprenentatges sobre gènere i violència de gènere, i també que siguin més sistemàtics, menys puntuals.

“Entre els conceptes més reiterats per les professores va estar que la violència és estructural i que està directament relacionada amb el patriarcat. És complex d’entendre per als que ens acostem per primera vegada a aquests continguts. Necessitem abundar en aquesta base teòrica imprescindible per entendre tota la resta”, va raonar Laura González, una de les participants.

González, estudiant d’últim any de Periodisme a la Universitat de Matanzas, a uns 120 quilòmetres de la capital, va anar al seminari justament per estar realitzant la seva tesi de grau vinculada a la comunicació de gènere.

“Entendre els orígens, característiques i manifestacions de la violència de gènere permet ubicar-la com un problema social, l’origen del qual està determinat per construccions culturals legitimades històricament”, va reflexionar Trinquet.

En aquest camí, visibilitzar allò que s’ha tornat natural és un pas importantíssim per prevenir i atendre la violència de gènere des de la comunicació pública, va analitzar Valdés durant la seva conferència “Introducció a les violències de gènere”.

Semlac 5

El treball en tallers va permetre mapejar la presència de dinàmiques laborals sexistes als mitjans de premsa i la manca de capacitació de periodistes i directius, entre les principals debilitats per a un tractament comunicatiu de la violència de gènere.

Per als que van participar de l’experiència, altres desafiaments passen per sistematitzar l’anàlisi de la violència als mitjans i no abordar-ho només en dates específiques oa partir de la cobertura d’esdeveniments.

També que la formació de gènere no sigui només per donar cobertura, sinó per reestructurar les redaccions i les seves rutines de treball, que moltes vegades són escenari d’assetjament o violència laboral, va indicar Beatriz Ramírez, periodista de l’Editorial de la Dona.

“La violència simbòlica persisteix i s’actualitza fins i tot amb les noves tecnologies de la informació i les comunicacions i les xarxes socials”, va explicar la periodista Lirians Gordillo, professora habitual d’aquests cursos, que va abordar justament aquesta forma de violència i la seva relació estreta amb els mitjans.

“Necessitem anàlisis interseccionals d’aquestes violències, ens cal ampliar la formació i aconseguir un compromís efectiu des dels mitjans per construir discursos inclusius; la comunicació que discrimina no és una comunicació de qualitat”, va precisar Gordillo.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També et pot interessar