L’emergència té múltiples facetes com a feminicidi, violència sexual, trata i esclavitud, violència psicològica, xenofòbia… Un mapa recopila totes les defuncions dels últims anys.
Una massacre silenciosa. Un vessament de sang que es produeix cada dia. És la de les dones veneçolanes migrants i refugiades que moren a l’estranger. En aquest mapa interactiu estan recollits més de 120 casos, la majoria en els últims dos anys i mig. Dones assassinades quan intentaven refer-se la vida, mortes per accidents mentre recorrien la regió en el seu procés migratori, o que han vist en el suïcidi l’única sortida a aquest drama humanitari que sembla no tenir fi.
Certament estem davant una emergència amb múltiples facetes com a feminicidi, violència sexual, trata i esclavitud, violència psicològica, prostitució i explotació laboral, estereotips hipersexualitzats, discriminació i xenofòbia.
No és d’estranyar llavors que l’informe sobre Veneçuela, de l’Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, inclogués un enfocament de gènere, destacant particularment les experiències de dones i nenes. No obstant això, la situació real va més enllà d’una experiència traumàtica; de fet, estem en presència d’una massacre per degoteig, les aterridores xifres de la qual augmenten cada dia.
En un fenomen migratori sense precedents a la regió llatinoamericana, que ja té caràcter d’èxode i que compta amb més de quatre milions de migrants. Segons xifres de OIM i Acnur, l’impacte de gènere i la destinació de les dones migrants i refugiades veneçolanes es dilueix i moltes vegades es torna invisible.
Ja al febrer d’aquest any, el reconegut periodista Fernando del Rincón va realitzar per a CNN en espanyol un reportatge sobre la prostitució de veneçolanes a la frontera amb Colòmbia, a Cúcuta, donant a conèixer al món la fosca realitat que viuen moltes dones a l’estranger.
D’altra banda, el 16 de juliol 2019, el diari veneçolà El Impulso, reportava les declaracions de l’assembleista Manuela Bolívar Rivas sobre el tràgic nombre de dones veneçolanes que han estat assassinades en l’exterior. Bolívar Rivas, diputada de l’Assemblea Nacional per l’estat de Miranda amb el partit Voluntad Popular, específica en referència a les dones víctimes de trata i donava l’esgarrifosa xifra de 41 assassinades. Declarava: “El que hi ha sobre aquest tema és un gran silenci, a les dones els lleven la seva documentació per a ingressar-les a xarxes de trata de persones, 41 veneçolanes han resultat assassinades a l’estranger per aquesta causa. El 2% de les veneçolanes a l’exterior de 15 i 49 anys són supervivents de violència sexual”.
Segons la tasca de recerca proposada en aquest article, podem observar que a aquestes 41 dones assenyalades per Manuela Bolívar Rivas s’hi afegeixen altres desenes de ciutadanes que han trobat la mort en circumstàncies violentes fora del seu país natal.
Colòmbia semblés ser el país més mortífer per a elles. Segueixen el Perú, Mèxic i l’Equador en els primers llocs d’aquesta esgarrifosa classificació. Fora de la regió llatinoamericana apareixen també EUA, el Canadà, Regne Unit i Espanya, demostrant que el fenomen ha assumit un caràcter global. Si el feminicidi i la violència contra les dones a Llatinoamèrica és un fet conegut i fins a cert punt investigat, aquí ens trobem enfront d’un fenomen que no ha estat encara analitzat íntegrament.
Cal adonar-se que estem en presència d’un cúmul d’ingredients que generen una bomba explosiva que té la seva font al país d’origen però que detona en algun punt del procés migratori, en un país de trànsit o d’acolliment, moltes vegades sense mitjans de subsistència, sense l’empara de la família i evidentment, sense cap mena de protecció.
El camí de la justícia comença amb l’haver de la memòria i amb el testimoniatge de qui no calla enfront d’una situació d’opressió, desigualtat i abús. Fer visibles les històries d’aquestes dones, visibilitzar el fenomen en envergadura, crear consciència i impulsar el fet que els organismes pertinents tinguin mesures adequades és el que subjeu en aquest projecte.
Així funciona el mapa
Al mapa s’hi recullen les dades de les desenes de dones veneçolanes migrants i refugiades mortes a l’estranger per assassinat, accident o suïcidi.
Per a cada cas s’assenyala (quan és possible) noms i cognoms, anys de la difunta, data de la mort, foto i article de premsa de referència. Cada cas està col·locat en la localitat on ha esdevingut el fet, representat per un símbol que identifica la causa de la mort.
Els casos han estat recol·lectats a través d’una minuciosa cerca dels articles de cròniques publicats per diferents diaris locals, nacionals i internacionals a internet i les dades i les fotogarfies han estat extrapolats d’aquests articles.
Els casos analitzats es troben majoritàriament en un espai temporal de 2 anys i mig, des de 2017 fins a meitat de 2019, encara que s’hi registren casos a partir de 2012.
