OPINIÓ
Ho va dir l’altra dia en una entrevista a la televisió Irene Montero. La situació que vivim es deu a un excés de testosterona, és a dir, al predomini dels efectes d’aquesta hormona masculina, (tot i que les dones també en generem, cal tenir-ho en compte).
Aquest pols masclista sembla més aviat una lluita de galls, o una baralla de pati d’escola per marcar terreny de supremacia damunt els demés. Això es desprèn de l’actitud d’alguns polítics, enfrontats constantment com en permanent campanya electoral per la conseqüent lluita pel poder, sense tenir en compte que darrere seu tenen -sobretot- responsabilitats de govern.
També l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau ens parlava de deixar enrere tanta testosterona, és a dir, l’orgull de mascle en tenir raó per damunt de l’altre, una actitud que -afirma- ha contribuït en part a generar el conflicte que vivim.
Acceptació de la diversitat
És cert que les llistes electorals són -a més per llei- paritàries, però això no és pas garantia de que es contemplin els fons programàtics i les formes de fer respectant la pluralitat de gènere que representen, tal i com l’entenem des de l’esquerra. Ara que, en aquesta ocasió, els caps de llista de partits estatals tornen a ser tot homes, i això és molt significatiu i propens a l’enfrontament, més per mor de la testosterona que de la intel·ligència i la voluntat.
És cert que hi ha dones diputades -fins i tot amb càrrecs de govern- que són molt vàlides, però també hi ha molts diputats que la validesa no se’ls hi qüestiona perquè -per la seva condició d’home- ja se li pressuposa, mentre que les dones constantment ho hem de demostrar.
El “plus” d’aportació diferent no l’aporta simplement el fet de ser dona, encara que portin vestits jaqueta summament femenins. Vesteixin com vesteixin, i tinguin la orientació sexual que tinguin, el que cal és que defensin aquelles polítiques que tenen en compte les persones, cosa que les dones ho hem de tenir present en la nostra vida de cada dia..
En aquest sentit cal recordar que, abans de la colonització i que el cristianisme arribés a Llatinoamèrica, les persones que presentaven característiques d’ambdós sexes eren valorades per damunt dels demés, doncs es creia que tenien la capacitat d’entendre les coses des d’ambdues perspectives. Llavors es reconeixien cinc gèneres: home, dona, home de dos esperits, dona de dos esperits i transgènere. Els drets que reivindiquen avui el col·lectiu LGTBI, vaja.
Una funció equilibrada
Malgrat que la realitat social encara manté rols de poder diferents, la mentalitat d’avui -sobretot la dels joves- està molt lluny dels estereotips definits pel patriarcat sobre el rol de l’home i la dona. Sortosament avui ja es té en compte que una cosa és la identitat sexual (i n’hi ha moltes) i l’altre són els rols que la societat ha assignat a cadascú.
Però l’esquema piramidal de les organitzacions polítiques -sobretot les institucionals- és molt jeràrquica, i la imatge representativa d’un col·lectiu recau -habitualment- sobre el seu cap o líder gairebé en exclusiva. Costa molt de dur a terme actuacions en política tal i com les concebem pròpiament les dones, perquè a banda de defensar el fons dels nostres drets, ens trobem sovint amb la muralla d’unes formes que ens condicionen sobre manera i que ens suposen un esforç afegit, com si portéssim una escafandre sobre, vaja…
La cultura feminista del diàleg
Des de la cultura feminista donem molta importància a les formes d’actuació comunitària, potser és el què hem après en el marc familiar on hem de conciliar diàriament diferents sensibilitats per tirar endavant els nostres mantenint una certa cohesió. Sovint les dones som l’eix vertebrador perquè alguns membres d’una mateixa família, amb una relació difícil, puguin conviure en desacord.
En aquests moments em sumo a la crida a la empatia, a saber escoltar l’altre, a dialogar amb la voluntat d’establir acords… L’ hormona masculina és necessària, així com la femenina. Cal cercar l’equilibri ajustat a cadascú, i -per tal de sortir de l’atzucac i poder preocupar-nos, cadascú des de les seves competències- del futur de les pensions, del nostre sistema de salut, de l’educació, del dret a l’habitatge i evitar els desnonaments, de la protecció del dret al treball i la dependència, del medi ambient, d’exercir la solidaritat des de les persones que tenim més a prop fins la que necessiten avui tants pobles que, arreu d’aquest mapamundi globalitzat -dominat per bojos- lluiten per la subsistència i la vida i es resisteixen a desaparèixer; i també -com no- pels drets que tenen tots els pobles a exercir el seu dret a decidir, essent la seva llibertat la bandera que ens ha d’unir a tots plegats. Per afrontar tot això, de testosterona: la justa.
