Diumenge 28 abril 2024

Diumenge 28 abril 2024

Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib

 

 

En el document final de la trobada Trobada Feminista Llatinoamericà i del Carib, les dones destaquen la importància d’haver-se escoltat, reconegut i après entre totes, buscant posicionaments d’unitat.

 

 encuentro en lima

 

 

Comenten que els queden interrogants nous, i embolics per seguir desfent els nusos, però que van avançant dins de la riquesa dels feminismes que comparteixen, sabent que no hi ha una sola resposta que cal buscar l’entesa i organitzar noves trobades.

 

lima


 

Al XIII EFLAC hi han participat prop de 1.500 dones de mols països de la regió, i amb presència solidària de feministes d’altres regions del món.

S’hi han trobat dones diverses en: colors, races, ètnies, edats, orientacions i dissidències sexuals, diversitat en posicionaments polítics. Aquesta és també la riquesa d’un moviment que s’expressa a través dels cossos múltiples i la diversitat dels feminismes participatius.

 
Els debats es van organitzar en tres dimensions entrellaçades: Les reflexions sobre interculturalitat crítica,  fent evident que la diversitat que s’expressa en el moviment feminista és una diversitat polititzada,que reconeix les diferents ubicacions socials, econòmiques, culturals, sexuals,geopolítiques, de coneixement, de posicionament i d’estratègies, que conté el univers feminista d’aquesta regió. Que reconeix les diferències i els desequilibris de poder a l’interior dels feminismes i que s’esforça a qüestionar i a escoltar les exigències “presència i paraulacom van fer sentir les feministes negres en aquest XII Trobada.

Les reflexions sobre sostenibilitat de la vida, fan evident que hi ha una interrelació entre capitalisme, heteropatriarcat i colonialitat que impacta especialment a les dones.
Que la forma de sustentar la vida ha estat resolta amb l’explotació del treball de les dones, en favor de l’acumulació dels mercats capitalistes i no per a les necessitats de la vida. Que en aquesta etapa avançada del capitalisme extractiu i depredador, la sostenibilitat de la vida al planeta també es veu amenaçada, fet que posa en qüestió els modes de consum i producció imperants.

Les reflexions sobre costerritori develen la varietat de territoris cossos des d’on es construeixen discursos i pràctica feminista –, mostrant que la defensa dels cossos de les dones com a subjectes polítics portadors de drets i la defensa dels seus territoris com a espai de vida material, cultural, històrica i simbòlica, és una lluita central en els  feminismes. Totes aquestes reflexions han estat portades endavant per una varietat de actors feministes, de diferents territoris: joves feministes, feministes de saviesa” acumulada, urbanes, rurals, indígenes, negres, lesbianes, mestisses, heterosexuals crítiques, discapacitades, trans, treballadores sexuals, treballadores de la llar, migrants des de diferents posicionaments i cosmovisions. Comenten que una trobada per si sola no pot desfer els nusos, però si visibilitzar-los, reconèixer-los i contibruir a seguir pensant col·lectivament.

Lima 4

Un repte, comú a les Trobades, és el de la pluralització dels feminismes. Com posar en diàleg, el reconeixement i intercanvi dels diferents posicionaments feministes. Com construir un espai comú, no d’iguales ni de germanor, sinó de diàleg i disputa política, en el reconeixement que la dissidència les nodreix, les disputes reconegudes i treballades, fan créixer el moviment i amplien els seus horitzons de possibilitats.


Estan treballant sobre les identitats de gènere dissidents, subjectes vistos fora de la mirada dicotòmica home dona. També sobre el dret de les dones migrants. Destaquen la importància de seguir treballant perquè es deixi de criminalitzar les decisions de les dones, posant con  primer objetiu, aconseguir la despenalització de l’avortament i la llibertat de les preses per avortar, i en aquest ount es feu una demanda a favor de les feministes salvadorenques a fi que posin en llibertat a les 17 dones empresonades.

En la trobada es va fer una declaració i denúncia unànime sobre els desapareguts de Ayotzinapa. ” Ens unim al reclam mundial per l’aparició amb vida dels 43 estudiants normalistes desapareguts de manera forçada a Guerrero, Mèxic, i expressem la nostra consternació per la crisi de violència, impunitat i violacions als drets humans que es viu a Mèxic“, declararen en el Plenari.

Hi va haver també un suport de totes les dones mexicanes que dia a dia denuncien la desaparició forçada, el feminicidi i l’execució extrajudicial de llurs familiars. Declarant una alerta sobre la violència de gènere, ja que el feminicidi està creixent a l’empara de la impunitat i la indiferència dels governs, com també les agressions a les dones que defensen els drets humans.

Van manifestar enfasi per incrementar la capacitat dels moviments de dones per protegir-se de la violència, per enfortir la solidaritat i per fer de la cura entre dones de tots els moviments  socials, un principi polític fonamental per a la sostenibilitat de les lluites de les activistes.

Es va concloure la necessitat de continuar la lluita contra el racisme, contra la colonització dels cossos de les dones i els seus territoris, i per a l’eliminacion de tota forma de violència.

S’exigí també justícia per les esterilitzacions forçades, frenar les persecucions, empresonament i assassinats que viuen les dones indígenes, així com la voluntat d’integrar-se a la campanya Aigua si, Or noa Camajarca, Perú, exigint la llibertat de Máxima Acuña, empresonada per defensar el seu territori i Dina Mendoza, criminalizada per defensar a Máxima. Es varen denunciar atropellaments contra el medi ambient (Lago Nicaragua), la utilització del cos femení com a territori de guerra i la necessitat que les dones estiguin presents i siguin protagonistes en el procés de construcció de pau.

Se solidaritzen amb les lluites de les treballadores sexuals, assumint la diferència entre trata i treball sexual, (veient la necessitat de fer un debat més profund sobre el tema). S’ha reconegut que aquesta societat patriarcal capitalista és la que “discapacita” els cossos de les dones, generant una altra forma de discriminació invisible, i que els moviments feministes es comprometen a deconstruir, combatre i eradicar.

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Vilafranca del Penedès: Cinc pintores xineses, cinc pintores catalanes / La Independent / Notícies gènere

En un diàleg entre orient i occident, entre la força i la fragilitat, amb un...

Mèxic: Presentació d’un llibre sobre drets humans a la Ciutat Universitària

La Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials, seu Mèxic (Flacso-Mèxic) ha convocat per aquest 11 d’abril...

Gisella Evangelisti 2021

Itàlia, amb una dona premier. Però no és cap festa

  Una dona moderna, però amb idees cavernàries. Fa alguns anys, mirant un debat polític...