Crònica de la VI Trobada dels Clubs de Lectura de l’Alt Penedès-Garraf
La trobada
Divendres 2 de juny va tenir lloc la VI Trobada de Clubs de Lectura Alt Penedès-Garraf, una activitat amb què acaba el curs 2016-17, tot reunint els clubs que, amb una destacable vitalitat, mantenen les biblioteques i els bibliobusos de les diferents ciutats, pobles i poblets d’aquestes comarques.
Iniciada cinc anys enrere, la Trobada de Clubs ha tingut com a protagonistes l’autor vilafranquí David Monteagudo (any 2012), l’autora vilanovina Mercè Foradada (any 2013), l’autor de Gelida Jordi Llavina (any 2014), l’autora txeca, afincada a Sitges, Monika Zgustova (any 2015), l’autora barcelonina Sílvia Romero (any 2016) i, enguany, la gironina Alicia Kopf.
Així com, en les anteriors Trobades es feia un treball previ de lectura i comentari de diferents obres de cada autor o autora, a fi de gravar una pregunta que cada Club formularia el dia de la trobada, aquest curs 2016-17 es va optar per simplificar la sessió i tothom ha llegit un únic llibre, “Germà de gel”, d’Alicia Kopf (L’Altra Editorial, Premi Documenta 2015, Premi Llibreter 2016). Imma Martínez, bibliotecària itinerant, s’ha ocupat durant tot l’any de visitar les diferents tertúlies de les biblioteques i de recollir les opinions de les lectores i dels lectors. Les seves ressenyes s’han anat enviant per correu electrònic, de manera que en arribar al 2 de juny, tothom ha disposat d’un corpus prou complet a l’entorn de “Germà de gel”, la primera novel•la d’aquesta jove autora que ha aconseguit un èxit fulgurant amb una obra que no estava pas destinada al gran públic.
L’autora
Alicia Kopf (àlies d’Imma Ávalos Marquès, Girona 1982) és una escriptora i artista multidisciplinària. Llicenciada en Belles Arts, graduada en Teoria Literària i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona (2010) i diplomada en estudis avançats (2007), treballa amb vídeo, escriptura i dibuix. També treballa com a professora al Grau de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Ávalos fa servir el pseudònim d’Alícia Kopf des de 2006. Aquest nom artístic va néixer a Alemanya, quan va fer un projecte on es veien una sèrie d’escorços d’una dona cercant un cap, fins que una visió general mostrava que la dona cercava el seu propi cap. Alícia Kopf és, doncs, una al·legoria d’algú que cerca, però no el conill blanc d’Alicia, sinó la seva pròpia identitat.
En la seva obra artística actual s’interessa pel concepte d’exploració, enllaçant l’èpica de les històriques conquestes polars amb elements personals i autoreferencials. Destaca el seu projecte Articantàrtic, (Fundació Antoni Tàpies, 2013; Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, 2014.)
En la seva novel·la utilitza el material bibliogràfic relacionat amb les primeres conquestes polars, i els relaciona amb la pròpia interioritat, utilitzant tècniques de l’autoficció i, així mateix, explorant la relació amb la seva mare i el seu germà autista, d’on ve el títol.
“Germà de gel”
Després de llegir la novel·la, de comentar-la en el Club de Lectura que condueixo, “La Crisàlide”, de la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú, de llegir les ressenyes de les altres tertúlies i també les entrevistes publicades en diferents diaris i mitjans de comunicació, tenia la impressió de conèixer l’obra i els seus propòsits, els seus encerts i les seves mancances, de manera que no esperava que la trobada amb l’autora em pogués revelar gran cosa; m’ho imaginava més com una formalitat.
Cal dir que no va ser pas així. Alícia Kopf, o Imma Ávalos, es va presentar com una jove ben pròxima, amb les idees clares, natural, fins i tot riallera, ben lluny d’aquella imatge de fredor que transmeten tant el to despullat, gairebé neutre, dels seus textos, com tota la documentació relacionada amb els pols i amb el gel, col·locada d’una manera tan objectiva com si estiguéssim llegint algun tipus de treball acadèmic.
Durant la tertúlia a l’aire lliure, de gairebé una hora i mitja, l’autora va explicar-nos el que potser ens mancava saber: les seves motivacions internes, la voluntat de reflectir la solitud que l’havia marcada des d’una infantesa viscuda en el si d’una família desestructurada, on el germà discapacitat absorbia totes les forces de la mare, mentre ella, de ben aviat, es dedicava a anar d’una biblioteca a una altra, a llegir sense treva, a observar-ho tot amb uns ulls àvids d’entendre i a trobar la calma a casa del seu avi Miquel, l’únic que surt al llibre amb el seu nom propi. També ens va explicar com havia escrit l’obra, amb la voluntat conscient que no fos una obra convencional, sinó de tornar als orígens de la novel•la. “Això que faig jo, que sembla tan modern, és en realitat molt antic; és el que feien els primers novel·listes, com Laurence Sterne: aplegar dietaris, narracions de viatges, informacions afegides a una història central no necessàriament marcada pel narrador omniscient”. “Tant de bo la vida tingués un narrador omniscient! Li ho preguntaria tot”, resumí l’autora, aixecant una riallada del públic.
Pa amb oli, olives negres, vi del Penedès i fotografies amb Alícia Kopf
Un cop acabada la tertúlia, a la plaça major de Sant Pere de Riudebitlles, la població amfitriona d’enguany, ben representada per l’alcaldessa i el bibliotecari, les conductores dels clubs, les bibliotecàries i les lectores i lectors, ben bé un centenar i escaig de persones, cal dir que d’una impressionant majoria femenina, ens vam aplegar al voltant d’unes taules que ens obsequiaven amb productes de la terra. Parlàvem, rèiem, comentàvem encara els aspectes que ens havien sobtat de “Germà de gel”, quan vam veure que l’Alícia Kopf accedia a fer-se fotografies amb la gent dels diferents clubs de lectura. Molt somrient i afectuosa, d’una cordialitat fora de dubte, també ens hi vam retratar nosaltres, les del club “La Crisàlide” que rep el seu nom d’una obra de Teresa Costa-Gramunt, escriptora vilanovina que en va fer el bateig literari.
I ara, què?
Després d’un debut tan sonat, la pregunta era obligada. “Què escrius, ara?”, li vaig dir, aprofitant la proximitat que em donava el moment de les fotografies. “Tinc coses al cap…però ara he d’estar per “Germà de gel”. D’aquí dos o tres anys, ja ho veurem”. Doncs aquí estarem, Alícia, esperant-te. Segur que el que escriguis no ens deixarà indiferents.
Lectores del Club La Crisàlide amb Alícia Kopf, a la VI Trobada de Clubs de Lectura de Sant Pere de Riudebitlles. (D’esquerra a dreta) Anna Maria Montaner, Rosa Raventós, Maria Jesús Alonso, AliciaKopf, Maria Rosa Nogué i Soledad Marsal.
