Per Lirians Gordillo.Semlac
Entre les lliçons que deixa la pandèmia causada per la covid-19 a Cuba hi ha el potencial d’iniciatives ciutadanes i iniciatives comunitaries per al benestar social.
“Els primers dies van ser horribles, imagina’t tu pregant-li a Déu santíssim que s’acabi tota aquesta pandèmia, perquè està acabant amb el món sencer”, recorda María García Solera.
A aquesta adulta major de 70 anys d’edat, la covid-19 no li va canviar molt la vida, entre altres raones, “gràcies a l’ajuda del projecte Afroatenas i el seu coordinador general Yoelkis Torres“, refereix.
El Projecte d’Integració, Intervenció i Transformació Sociocultural AfroAtenas, té la seva seu a la barriada Pueblo Nuevo, a la ciutat de Matanzas, a 104 km de l’Havana. Des de 2009 aquesta iniciativa aposta per la transformació d’aquesta comunitat, allunyada de centre històric de la ciutat i envaïda durant anys per un abocador.
Des de l’arribada de la covid-19 a la nació del Carib, l’equip gestor de AfroAtenas va emprendre accions per donar suport a la comunitat a partir del seu coneixement dels grups vulnerables vinculats al projecte.
“Vam determinar ajudar a dones víctimes de violència que havíem identificat al costat del projecte Soy Luna, la Plataforma Yo si te creo i persones que viuen amb el VIH-sida, tot amb articulació amb el Centre Provincial de prevenció d’ITS VIH-sida”, explica a SEMLac Yoelkis Torres.
Foto: El projecte Afroatenas, a la ciutat de Matanzas, se suma a les iniciatives locals i ciutadanes, que donen suport a grups vulnerables al mig de la pandèmia. Foto de TV Yumurí.
“Incloem persones ancianes que viuen soles i amb diferents malalties associades a l’edat o amb limitacions de mobilitat producte d’alguna discapacitat, així com a menors amb discapacitat intel·lectual que participen en la nostra experiència comunitària En las alas de un colibrí y una niña con huesos de cristal“, afegeix el coordinador general d’AfroAtenas.
Aproximadament un centenar de persones van rebre suports amb entrades de neteja, aliments i llibres, però també tenir cura de la salut mental. Des de principis de la pandèmia, mitjans locals van reconèixer el treball del projecte i la donació de 300 mascaretes a la comunitat.
“Quan vaig saber de la malaltia, em vaig sentir molt malament. Com que sóc pacient de VIH em vaig preocupar, perquè t’imagines a més a més una altra malaltia? “, comenta Hanoi Rubio, de 38 anys d’edat, una de les persones beneficiades amb la iniciativa solidària.
L’experiència de AfroAtenas deixa com aprenentatges de la feina coordinada, el valor dels diagnòstics i el coneixement de la comunitat, les seves fortaleses i debilitats. Un altre aspecte que van tenir en compte va ser l’autocura dels i de les integrants del grup gestor i la seva família.
“A partir dels propis diagnòstics ja teníem un avanç de a qui atendre i com fer-ho, d’acord amb les seves pròpies necessitats. Vam començar a traçar estratègies dins dels grups gestors del projecte per poder arribar a aquestes famílies i fins i tot a les pròpies famílies de el grup gestor”, explica Torres a SEMLac.
L’enfrontament a l’emergència sanitària no va aturar el programa d’activitats d’ Afroatenas i les accions de la seva campanya Todos los derechos para todos.
“Durant tots els dijous i fins al 28 de juny es van estar celebrant colles per la diversitat sexual amb temes de promoció de la salut, sobre drets humans, transformisme i transsexualitat. Portem les accions a les nostres xarxes socials a l’espai virtual”, refereix el coordinador general del projecte.
A aquesta iniciativa la distingeix la integració de l’equitat social, la cultura i les tradicions, la cura del medi ambient i la lluita pels drets de les persones LGBTIQ.
Muralisme, activitats culturals, tallers de formació, conservació i promoció de tradicions culturals i religioses, investigació social i activisme en defensa dels drets humans són algunes de les propostes més visibles del projecte, que ara repensa estratègies per continuar el treball enmig de la pandèmia.
“Hi ha reptes grandíssims, sobretot per a la població, ja que estem en una situació inèdita. Però, tot i que continua la malaltia, hauríem de traçar noves estratègies per a aquests moments. La pandèmia durarà, jo m’imagino que fins 2021, i el repte és cuidar-nos i seguir desenvolupant aquestes línies de treball guiats pel principi de solidaritat que caracteritza el treball comunitari “, reflexiona Torres.
