Divendres 29 març 2024

Divendres 29 març 2024

Compartir

Tanzània: El treball sexual, prostitució i VIH durant la COVID-19 a Zanzíbar / La Independent / Notícies Gènere

Per Redacció SemMéxico

«Des que va començar la pandèmia de la COVID-19, ha estat dificilíssim tenir clients», afirma Teddy Francis John, treballadora sexual de Zanzíbar. La COVID-19 ha fet que porti mesos tenint greus problemes per dur ingressos a casa persobreviure ella i els seus dos fills.

«Tot s’ha tornat molt complicat i vaig haver de obrir un petit negoci dedicat a la venda d’alcohol, una mena de cerveseria local», explica. La botiga li permet conèixer a possibles nous clients, ja que els homes acudeixen a ella per buscar la seva beguda i hi ha menys vigilància respecte a les normes de distanciament social.

La Sra. John solia viure i treballar a la mateixa ciutat de Zanzíbar, però, per guanyar més i no haver de pagar lloguer, va decidir mudar-se a una zona més rural. Diu que allà li resulta més senzill trobar clients que vagin al seu local.

Rehema Peter es troba en una situació similar, però ella està just a l’altre costat de l’oceà, a la Tanzània continental. Viu en una àrea molt massificada de Temeke a Dar es Salam. És treballadora sexual i col·labora com a voluntària amb les persones que viuen amb el VIH i aquelles que consumeixen drogues.

Els seus clients eren persones habituals que solien anar a casa seva i homes  de confiança. Al domicili s’hi desplaçava ella. Però, només sorgir el brot de la COVID-19, el treball es va aturar. Els clients van deixar de cridar-la.

«La malaltia del coronavirus ha fet que la meva vida sigui ara molt difícil. Cobrava molt poc, i amb la COVID-19 la situació ha empitjorat encara més. Els meus clients van deixar de venir i de cridar-me. Als poquíssims que solien venir sovint els vaig trucar jo mateixa, però em van dir que no tenien diners a causa de la crisi de la COVID-19. Alguns havien fins perdut la feina.

Com a assessora d’iguals, li van proposar menys torns de treball, el que es va traduir en menys ingressos. Ja que ella mateixa havia estat consumidora de drogues, va començar a rebre ajuda per part de la Xarxa de Tanzània dedicada a les persones que consumeixen drogues (TaNPUD, per les sigles en anglès), la qual ha comptat amb el suport d’ONUSIDA per distribuir aliments i productes d’higiene entre les persones consumidores de drogues i les que estan en recuperació.

«Intento estar tranquil·la i buscar altres fonts d’ingressos. Estic buscant altres organitzacions que puguin donar-me suport d’alguna manera. També estic tractant de posar en pràctica el que vaig aprendre a TaNPUD, i estic fent sabó i oli per vendre’ls ».

Serveis continuats

Tant la Sra. Peter com la Sra. John estan vivint amb el VIH i estan en tractament. Gràcies a l’enorme implicació d’ONUSIDA i d’altres socis de Govern de Tanzània, al país amb prou feines s’han interromput els serveis de VIH. I això és una cosa que les dues dones valoren en gran manera.

“Durant tot aquest temps, ha estat molt complex rebre assistència mèdica en instal·lacions sanitàries públiques. Calia anar a un hospital privat, i per a això cal tenir diners. No obstant això, no hem tingut cap problema amb els serveis relacionats amb el VIH, incloent-se aquí la dispensació del tractament “, recalca la Sra. John.

La Sra. Peter explica que rep la dispensació multimensual per a tres mesos del seu tractament antiretroviral (i podria ser de fins a sis mesos), ja que el personal sanitari prefereix evitar les aglomeracions a les clíniques. I aquesta és una mesura que ha ajudat a les dues dones a adherir-se a el tractament.

Major estigma

Tant la Sra. Peter com la Sra. John han estat víctimes d’un major estigma i s’han vist aquests mesos més excloses socialment per ser treballadores sexuals i viure amb el VIH.

“Hi ha gent que sap que viu amb el VIH, i es burla de mi. Em diuen cruelment: Prepara’t per morir-te. La gent com tu mai es cura. Prepara’t ja per al final del viatge “, explica la Sra. Peter. Ha experimentat la discriminació dins de la seva pròpia comunitat, però la seva família es manté fidel al seu costat.

La Sra. John també ha hagut d’aguantar comentaris i burles pel seu treball.

“La gent procedent d’altres comunitats es va començar a burlar tant de mi com d’altres companyes. Xiuxiuejaven i parlaven de com em guanyaria la vida ara que no hi hauria clients per la COVID-19”, relata Francis John.

Tot i que el brot de la COVID-19 es considera ja superat a Tanzània i encara que aquestes i altres dones no han deixat de esforçar-se per trobar una altra manera de guanyar-se la vida, la veritat és que per la Sra. John i la Sra. Peter segueix sent difícil continuar endavant, a causa de la normativa relativa al distanciament social.

“Des que va començar tot això ens és molt difícil prestar els nostres serveis, i això ens està fent molt de mal econòmicament. Sé que la COVID-19 ha castigat a tothom, però penso que les treballadores sexuals hem estat molt més perjudicades donada la naturalesa dels nostres serveis, ja que impliquen molta proximitat”, assenyala la Sra. John.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: lliurament dels Premis de Comunicació no Sexista 2015 / La Independent / Notícies gènere

Divendres 13 de novembre* tindrà lloc el lliurament dels Premis de Comunicació no Sexista 2015...

De com cert feminisme es va convertir en criada del capitalisme. I la manera de rectificar*

Traducció de Lola Rivera Nancy Fraser “Foto Wikipedia” OPINIÓ Com a feminista, sempre he assumit...

Internacional: 20 de Juny: Dia Mundial Persones Refugiades / La Independent / Noticies gènere

Segons la Convenció de Ginebra de 1951, refugiat i refugiada és la persona que, a...