Dimarts 23 abril 2024

Dimarts 23 abril 2024

Compartir

Si és tan normal, ens seguiran matant

 

OPINIÓ

Ja fa setmanes que hi dono voltes… i no ho acabo d’entendre.

Aquest estiu –no sé si abans també- durant els “telenotícies” del migdia emetien, en forma de notícia, la mort de totes i cada una de les dones que han anat sent assassinades a mans d’algun home proper i, com a sèrie de sobretaula, per exemple, “Amar es para siempre”.

Cal, una sèrie on hàgim de recordar els temps en què una dona no podia divorciar-se, no podia deixar casa seva si la maltractaven i cal una sèrie on una dona és apallissada pel seu marit i no pot confessar-ho?

Aquesta setmana TV3 ha estrenat sèrie: he de dir que només vaig veure els vint-i-cinc primers minuts, més o menys, del primer capítol, i que no sé si la intenció és denunciar, però hi ha coses que avui no he sentit a la ràdio que sorprenguessin a ningú.

L’aula és plena de noies i de nois i el professor Merlí comença amb un “vull que la filosofia us faci trempar”.

Dos alumnes –nois- fan exaltació dels òrgans sexuals masculins, llavors, i el mateix dia –és el primer dia de curs- Merlí, en els passadissos de l’institut, interromp un possible petó entre una professora i un noi perquè a ell la noia li agrada, li defensa que la pot qüestionar sobre qui li ha d’agradar i qui no i li diu, a més, que quin problema hi ha en què li digui aquestes coses, que està sent educat.

Perdonin, però… no havíem de treballar, especialment amb la gent jove, per a eradicar estereotips de gènere, acabar amb el masclisme i denunciar la violència contra les dones?. Merlí acabarà matant alguna dona. Com tots els Merlí que hem vist que aquest estiu han matat alguna dona “seva”: perquè es permet el luxe de fer servir un llenguatge sexista en un aula d’institut, perquè se sent segur de poder dir a una dona què li convé i què no, perquè fa invisible, a l’aula, l’existència de dones i d’homes i perquè fa servir un to modernet que el fa prepotent i semblar que va “de bon rotllo”.

La intenció és que al llarg dels capítols les adolescents prenguin consciència que si es troben amb un professor així no s’han de quedar callades, oi?. L’objectiu és que els adolescents facin per a treballar la seva masculinitat i no la fonamentin només en el seu penis, oi?. El que es vol, des de la tele, és que les noies i els nois de Catalunya en veure la sèrie, a l’endemà, facin fòrums sobre la quantitat de mandats de gènere que surten a la tele i com aquests poden trencar la vida de les dones i també dels homes que no s’hi identifiquin, oi que sí?.

Perquè si no, no entenc res.

N’hi ha moltes, de formes de violència: no és el mateix que una dona que ha de fugir del seu país hagi de sotmetre’s a abusos sexuals, només pel fet de ser dona, per a intentar arribar a algun lloc que la mort de dones a mans dels seus marits o ex-parelles. I no és el mateix tot això que passar sèries a les nostres televisions on se sostingui el masclisme de manera flagrant. No és el mateix perquè són maneres, formes i situacions diferents. Però és un circuit inacabable de violència d’homes contra dones i cal que ens hi posem ja. Amb totes. En cada una de les seves formes.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Dones que demanen asil recorden la violència d’un sistema colonial, patriarcal, capitalista i racista.

  El 20 de juny es celebra el Dia Internacional de les Persones Refugiades i...

La més nombrosa manifestació del 8 de març a Barcelona

    El lema de la MANIFESTACIÓ d’aquest 8 de març de 2017 ha estat:...

Doblebanda, productora de Dona’m cine i de documentals d’èxit

    “Les mans d’Alicia”, és un documental sobre material inèdit d’Alicia de Larrocha, que...