Dijous 10 octubre 2024

Dijous 10 octubre 2024

Compartir

Sanitàries davant la pandèmia: entrevista a Zoila Agramonte

Fotografia cedida per Farmacia Agramonte

sèrie d’entrevistes

Aquestes dues entrevistes tanquen aquesta sèrie de l’àmbit sanitari. Les entrevistades hi han expressat la seva percepció, experiència, opinió sobre el que ha passat.

Parlem amb Zoila Agramonte és la farmacèutica titular de farmàcia Agramonte al barri de Santa Caterina de Barcelona.

En una farmàcia petita com aquesta, es tracta de ser una farmacèutica orquestra: toca fer de tot. Des de donar consell farmacèutic a clients i clientes -amb suport emocional inclòs- fins a passar l’escombra un cop s’acaba la jornada, després d’estar 12 hores a la farmàcia.

 

Com ha estat viure la pandèmia des de la farmàcia?

Per un costat ho vius amb certa pressió perquè ets el primer filtre del sistema de salut, i fas una feina de contenció que comporta molta responsabilitat. A les jornades laborals que sovint t’esgoten, quan hi afegeixes la tensió d’una crisi com la que estem passant, doncs no és sempre fàcil. Però per un altre costat també és un privilegi. A mi m’agrada la meva feina. I poder ajudar la gent, no només dispensant o aconsellant medicaments, sinó també calmant les seves angoixes amb informació i el tracte personal i proximitat que donem, per mi és una satisfacció.

 

En un primer moment hi havia manca de mascaretes, guants, heu patit per falta de recursos?

Al començament va ser molt dificil, hi havia manca de tot pel que fa a mitjans de protecció. Davant d’això vam intentar posar-hi serenitat, ganes d’ajudar i molta feina. Estic contenta perquè tot plegat ens va donar fruits i, en el nostre cas, per sort, vam poder tenir força cosa durant tot el confinament, varem poder anar oferint mascaretes,guants, gel, informació… a la nostra clientela. Potser no als preus i en les quantitats que volíem però si que vam poder donar servei.

 

La farmàcia és un servei sanitari i, alhora, comunitari. Us arriben les necessitats, percepcions i problemes de les persones usuàries.

Si, crec que hem jugat un paper fonamental, hem estat donant una resposta directa a la població. El que vam fer va ser, des del començament, la venda de tots els mitjans de protecció i orientació a la població. La gent estava molt perduda i no sabia com afrontar la pandèmia. L’ajuda domiciliària, de la ma de l’hospital i el sistema sanitari. Quan la gent era a casa nosaltres seguiem donant servei.

 

Els tests serològics, cribatges, PCR, autodiagnòstic… recau sobre les farmàcies molta pressió?

Ha estat un tema polèmic. La farmàcia comunitària, com a servei important i fonamental, hem patit perquè no hem pogut donar aquest servei, només com a venda perquè no estem adaptades. La farmàcia estava disposada a assumir més responsabilitat en aquesta crisi i era una necessitat. Tot i que de pressió no ens en manca. Som la primera trinxera del sistema sanitari. De fet el Col.legi ja ha reclamat poder exercir un rol més actiu i ara estem esperant l’ordre ministerial en que es defineixi com fer-ho, a partir dels autotest o quin serà el procediment. Cal tenir en compte que són proves costoses, molta gent la necessita i no pot assumir les despeses de laboratori i la gent s’ha trobat molt perduda. Les farmàcies estan preparades per atenció d’urgència però calia més formació que no teníem suficientment, a banda que caldria una organització molt complexa.

 

Que creus que ha faltat durant aquest any?

Les farmàcies hem fet el que hem pogut, com hem pogut i no hem parat de treballar. Hem treballat moltíssim, hauriem haver pogut tenir els test d’anticossos i que la gent se’ls pogués fer a casa, més fàcil i més barat. La gent s’hauria pogut controlar. D’altra banda, les mesures de control i reciclatge han estat un problema. Ha faltat molta informació i no s’ha tingut consciència de com fer-ho. Informar la gent és el que més ha mancat, ara que fa més d’un any si ens posem a valorar tot el que ha comportat la pandèmia això ha estat molt complicat i no s’ha tractat bé, calia educació social de com fer-ho i aquí hi tenim un paper que se’ns podia haver donat des de l’inici.

 

 

Farmacia Republica marcPuigPerez MP18408-1

 Fotografia cedida per Farmacia Agramonte. @Marc Puig_La República

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Carme Porta

Carme Porta

Comunicadora i tècnica en imatge fílmica. Sòcia fundadora d'IDEMTV i La Periòdica. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores i del Grup de Periodisme Ramon Barnils.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Catalunya: Les dones periodistes, més decebudes que els homes / La Independent / Notícies gènere

Si els homes periodistes tenen un sentiment de fracàs i que són explotats en les...

Dia Internacional de la Libertat de Premsa: Censura digital amenaça la llibertat de premsa, segons un nou informe

Nova York, 2 maig 2011 Mentre els periodistes utilitzen cada vegada més les xarxes socials...

Women 360º Congress: Les dones directives també s’han de cuidar

El passat 16 d’octubre va tenir lloc a ESADECREAPOLIS, a Sant Cugat del Vallés,...