Els sabers i les pràctiques feministes estudiades des de diferents sectors dels moviments i organitzacions de dones, així com l’encert de fer-les visibles i conjugar-les, han estat aspectes destacats durant la presentació d’un estudi elaborat per les periodistes Maria Palomares Arenas i Joana García Grenzner.
La investigació, titulada “Sabers i pràctiques feministes: una aproximació al moviment feminista de Catalunya“, recull valuosa informació de sectors des d’on el feminisme actua, i que de vegades té desencontres, com pot ser des de l’activisme, les ONGD, l’administració i l’acadèmia, i aconsegueix plasmar coincidències i rescatar les valuoses aportacions de cadascuna.
La investigació, emmarcada en un projecte de ACSUR Las Segovias, va ser presentada per Joana G. Grenzner, responsable del Programa Veus Dones Sud i coautora de la investigació, Bàrbara Ramajo de la Xarxa Feminista, Edurne Jiménez de l’Associació Candela i Sara Cuentas de la Comissió de Gènere de la Fede.cat (Federació catalana d’ONG de Pau, Drets Humans i Desenvolupament). Es va realitzar a La Cuina del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
Cap a un sentit transformador
G. Grenzner va fer una explicació de les raons de l’estudi, que, com assenyala el document, arran del “qüestionament realitzat a la despolitització i tecnicisme del treball en gènere de la cooperació, que s’allunya de la crítica feminista”, afirma que és un “fet que hi ha sabers i experiències feministes transformadores presents en el moviment feminista a Catalunya que no són presents en altres espais mixtos”.
“Per sabers ens referim a coneixements (aprenentatges) i experiència de vida quotidiana (pràctica), que alimenten processos de transformació personal i social per trencar situacions de subordinació en un context de dominació patriarcal”, afegeix l’estudi.
“Aquests sabers són heretats de la genealogia feminista i sovint prenen una forma implícita i simbòlica, naturalitzada per les persones integrants del moviment feminista i totalment desconeguda per les persones alienes”.
Amb aquesta investigació “creiem que es pot ajudar a que les ONGD assumeixin discursos i pràctiques feministes, més enllà d’aplicar la perspectiva de gènere en les seves accions, per redirigir la cooperació cap a sentits més transformadors”, diu Joana G. Grenzer.
Joana G. Grenzer, Bàrbara Ramajo, Sara Cuentas i Edurne Jiménez. (F.: DEC)
Noms i cognoms
Bàrbara Ramajo va afirmar que aquesta investigació “visibilitza i posa en la història” a moviments de dones invisibilitzats, que són molt potents i amb pràctiques valuoses, per la qual cosa va agrair que s’hagi elaborat i que se’ls nomeni, tant pel que fa a les organitzacions com pel que fa a persones amb nom i cognom.
Va dir que l’actual generació de dones feministes és hereva de tota la saviesa i experiència dels moviments del carrer i també de l’acadèmia, de manera que tenen un valor i un potencial important.
Ramajo va recordar que les feministes des dels seus respectius espais de lluita no sempre aconsegueixen arribar a coincidir, éssent per aquest motiu que aquesta investigació té el valor d’haver sabut conjugar-los i no prendre’ls com a compartiments separats.
Tres aspectes fonamentals
Per a Sara Cuentas, és important ressaltar tres aspectes fonamentals de la investigació. El primer, “el reconeixement del saber situat de les participants, no com a testimonis, sinó com analistes del seu propi entorn. Atorgant-li el mateix valor que les anàlisis acadèmiques que acompanyen i fonamenten el contingut”.
També va dir que cal ressaltar el fet d’haver evidenciat, en analitzar la memòria històrica del feminisme a Catalunya, l’estreta connexió d’activistes feministes amb el sector de la cooperació al desenvolupament i com, des d’aquest espai, s’han assolit fites importants en l’avanç de la equitat de gènere i des d’una perspectiva feminista i no tecnicista.
El tercer punt que Cuentas destaca és “la visibilització de la presència, representació, reconeixement i participació activa i protagonista d’activistes feministes d’altres latituds en el sector de les ONGD, de les que es troben en l’anomenat Sud i de les que van venir d’aquest Sud a viure aquí. Des de la seva visió, que superen la mirada de gènere i fan una crítica des colonial des del seu feminisme als models de desenvolupament i maneres de fer a Europa”.
Teoria i pràctica igualades
La participació d’Edurne Jiménez va estar enfocada a valorar la metodologia de treball de l’estudi, obertament feminista, i amb voluntat transformadora, on tenen un mateix destacat valor tant les aportacions teòriques com pràctiques.
Tal i com les altres participants va reconèixer com a element important de la investigació, es destacable la interacció entre els sectors que treballen en la temàtica feminista des de la intervenció, l’activisme, les ONGD i també l’acadèmia.
Un any clau
Finalment, Sara Cuentas, que també forma part de l’equip de La Independent, va recordar que estem en un any clau per a l’avanç de l’Agenda de les dones. Aquest 2015 se celebra la reunió internacional per avaluar els avenços de la plataforma Beijing + 20, a més és l’aniversari de la resolució 1325 sobre dones, pau i seguretat. També, en el segon semestre l’ ONU aprovarà l’Agenda de Desenvolupament Sostenible on la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones seran fonamentals per a l’èxit d’aquesta nova agenda.
Tot això es produeix en un context on la cooperació internacional passa per unes significatives retallades pressupostàries, prop del 70% a nivell estatal i el 80% a Catalunya, éssent per tant més imperatiu que mai fer autocrítica i repensar altres pràctiques on la dignitat de les persones, els drets humans i la igualtat de gènere siguin el centre de les polítiques de desenvolupament, i també en la realitat interna de les ONGD.
Més informació a:
Sabers i Pràctiques Feministes
Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison