Divendres 26 abril 2024

Divendres 26 abril 2024

Compartir

Respostes a la escomesa fonamentalista contra les polítiques de gènere

 

 

 

2.200 Feministes d’Amèrica Llatina i el Carib en el 14 EFLAC d’Uruguai

Les feministes van demanar a Montevideo ‘democràcies paritàries, amb igualtat de Drets (quotes, llistes i altres presències reals) i Estats laics’ per frenar ‘l’escomesa fonamentalista’ i perquè ‘els Estats democràtics post-dictatorials tenen Drets i mecanismes institucionals, però no han deixat de ser patriarcals’.

 

2017 14EFLAC.2 LidiaVilalta

Comprovació d’ inscripcions i recollida de materials a l’ entrada del Prado de Montevideo

 

L’ Eix: Democràcia Estat laic i fonamentalisme, va ser una de les 10 Assemblees del 14 EFLAC (Encuentro Feminista de Latinoamérica y el Caribe) i va ser abordat en diferents debats i transversalitzat en diverses discussions, entre elles, Estratègies intergeneracionals en el moviment feminista enfront dels fonamentalismes religiosos (JóvenesRedLac); L’enfocament de gènere en el procés de pau a Colòmbia; Drets en risc: una crida d’advertència per al nostre temps (Observatorio Universalidad de Derechos)  i l’Informe de Drets en Risc; a més de la taula anomenada Escomesa fonamentalista contra les polítiques de gènere, a proposta de feministes del Paraguai, Colòmbia, Perú i Brasil i amb participants de l’Uruguai, El Salvador, Xile, Argentina, Mèxic, Guatemala i assistentes d’altres països.

 

La batalla de ‘la ideologia de gènere’

L’envestida fonamentalista que tergiversa les polítiques d’igualtat amb el concepte de ‘la ideologia de gènere’ , es va internacionalitzar durant la campanya de les forces conservadores (elits, esglésies i militars) que van recolzar el NO en el referèndum de l’Acord de Pau a Colòmbia. El seu argument era que s’estava vulnerant el concepte de ‘família tradicional’ i es tractava d’imposar un nou model familiar i personal. El mentor va ser l’ exprocurador i actual precandidat presidencial Alejandro Ordóñez, fet que indica que sorgirà la batalla amb nova força en la campanya electoral colombiana del proper 2018.

 

 

 

2017 14EFLAC.3 LidiaVilalta

Un dels actors religiosos localitzat, amb ulls vidirosos, i exposat dins de d’ ún recinte 

 

 

 

La taula Escomesa fonamentalista contra les polítiques de gènere, va repassar aquestes polítiques i els arguments i estratègies que s’utilitzen en els diferents països perquè calin en les societats. “La ideologia de gènere és la que practiquen ells, és patriarcal i inquisitorial’ i contra això no es guanya sent suavecitas”, va assenyalar la uruguaiana Luci Garrido. Line Barreiro de Paraguai, va afegir que “l’escomesa fonamentalista no és només religiosa” sinó que cal sumar-hi també “els grups conservadors que volen canviar les estructures, la cultura i ataquen gairebé tots els drets” tot i que ja “sabem que va ser una obra (originària) de Joan Pau II i Ratzinger”.

 

Lluitar pels imaginaris, a més de les lleis

A Xile ho van viure en directe en discutir la Llei de matrimoni igualitari i l’avortament, explicava Macarena: “van portar el Bus de la Llibertat afirmant que els nens tenen penis i les nenes vulva. Que no t’enganyin” deien, i aquí s’acaba tota la diversitat. “Les organitzacions evangèliques van realitzar falques radiofòniques que demanaven ‘la lliure expressió dels nostres fills’, afirmava, ells prenen els aspectes del sentit comú i li donen la volta per enfortir el conservadorisme i les seves idees”. Per això, va plantejar que “no n’hi ha prou amb lluitar per les Lleis, sinó també pels imaginaris: cal entrar en la quotidianitat de les famílies” i aliar-se amb elles amb el seu llenguatge i les seves problemàtiques perquè “cal reconèixer la nostra diversitat per enfrontar els fonamentalismes”.

Garrido, va demandar que “s’aportin números” i estadístiques perquè “a l’Uruguai sí que hi ha escoles laiques, gratuïtes, obligatòries i també feministes, però és difícil aconseguir una escola pública per poder reunir-nos, així que hem de utilitzar les esglésies dels pobles” per a les reunions.

 

 

 

2017 14EFLAC.4.LidiaVilalta

La comunicació feminista, una de les ienes mes importants en la lluita contra els fonamentalismes

 

 

Ens estan foragitant amb l’excusa de l’objecció

De l’Argentina prengué la paraula, Lucila. Va recordar que governa la dreta en gairebé tota l’Amèrica Llatina, també a l’Argentina, i “amb l’excusa de l’objecció de consciència nos estan corriendo” afirmà. Vicky, del Perú, va parlar de l’existència de “3 problemes al seu país: 1. L’Església, amb diferents casos de pedofília, però va considerar que alguns dels seus grups ‘ens poden ajudar’; 2. els Partits: no tenim esquerra, va afirmar, i sí problemes de masclisme; i 3. la Joventut, amb alts índexs de violència; va explicar que tenen testimonis de noies amb històries de vida” molt violentes.

Morena Herrera del Salvador va indicar que els fonamentalismes “han atacat a tota la societat, perquè estan contra totes les propostes socials. Nosaltres hem conquerit canvis en la relació social i últimament ens hem centrat en els drets més durs i del cos, com els Drets Sexuals i Reproductius (DSR) i l’avortament”. Ells afirmen que “nosaltres volem destruir la família, però no és cert; alguns policies entenen la nostra tasca en aquest sentit, va mantenir, però altres uniformats, no”. Així que, Herrera va considerar que “hem de aliar-nos amb els polítics que són ‘políticament correctes’ i els que parlen de llibertat de consciència també per a ells, perquè podem coincidir-hi en alguns temes”.

 

2017 14EFLAC.5 LidiaVilalta

Una de les lluites encara no resoltes es el dret a l’abortament sense penalitzacions

 

 

Ja no parlen del pecat sinó de Drets i confonen

La mexicana Glòria Careaga, va destacar que aquests grups conservadors “han mogut el seu discurs al camp dels drets” i, a més, “han observat la nostra estratègia i d’allí han construït la seva”. Ara “ja no parlen del pecat, sinó de Drets i confonen”.

Careaga va mantenir que “el seu discurs construeix concepte, com el de gènere; també utilitzen el terme del canvi climàtic per a l’homosexualitat. Deixen de ser pelegrins per esdevenir moviment social amb estratègies i recursos. És així com els hem de veure”, va afirmar. “Li donen sentit a la gent i això és una amenaça perquè el seu discurs els atrapa”.

Des d’una mirada de Guatemala, Verónica va introduir una experiència centreamericana diferent en assenyalar la problemàtica del Triangle Nord amb els Estats Units. “El ‘Pla Prosperitat’ conté apartats com la Violència contra les Dones i els Drets Sexuals i Reproductius però, alhora, atorga permís a les empreses extractives” per actuar en els territoris indígenes i contra els seus drets. Per això, ella va assenyalar que “s’ha construït molt poca confiança entre les feministes i els indígenas” perquè es van valorar bé aquests primers drets però “no van fer el mateix amb les polítiques extractives”.

 

Resultats progressistes de denúncies davant la CEDAW

Una altra participant de Mèxic va assenyalar que “les empreses que ara creen energies netes i eòliques, eren les mineres i les petrolieres d’abans i sempre contra la nostra població indígena”. Va recordar que “la Fundació Bill i Melinda Gates està en contra de la diversitat sexual” en els seus programes i donacions. Va ressaltar, en canvi, que “la CEDAW (Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona), ha efectuat unes importants Recomanacions a Noruega sobre polítiques extractives en assenyalar que afecten les dones: els afegeix més feina i retrocedeix en la divisió sexual del treball ja que torna a les dones a les tasques de la casa”. Ella va suggerir estudiar els casos de denúncies efectuades a la CEDAW -els seus resultats són els més progressistes- i fer comparatives entre els diferents països.

 

 

2017 14EFLAC.6 LidiaVilalta

Sessió de debat, en un dels espais habilitats amb nom de dones importants

 

 

Garrido, periodista de Cotidiano Mujer va esmentar de nou la importància de tenir les dades per efectuar accions concretes: “l’església a l’Uruguai no paga l’IVA; s’hauria de fer un estudi de quines esglésies no paguen l’IVA” a la regió. “Aquí els paguem la jubilació als religiosos. És a la Constitució, per això volem una nova església” va concloure.

 

Mapejar i concretar els fonamentalistes de la regió

Fernanda de l’AMB (Articulació de Dones Brasileres), va explicar que la ‘bancada evangèlica’ del Brasil, -un dels grups fonamentalistes que mes va actuar per defenestrar la presidenta Dilma Roussef– té cases de convivència per a la joventut.

En la sessió, Morena Herrera que va estar a càrrec del resum dels debats, va ressaltar que és necessari: “1. Una acció regional per elaborar un mapatge feminista per concretar a quins grups fonamentalistes ens enfrontem; 2. Que les treballadores sexuals no s’excloguin perquè són atacades; 3. Col·laborar amb sinergies amb les dones que treballen en el sector públic i l’Estat; 4. Revisar els informes sobre els Drets en Risc  i, 5. Sabent que els grups anti-drets tenen molts recursos, veure quins d’aquests drets podem consensuar amb ells”.

 

 

2017 14EFLAC.7 LidiaVilalta

El moviment de persones trans va reivindicar el seu espai i reconeixement en el Plenari

 

 

Precisament l’Informe de 2017 de l’Observatori sobre la Universalitat de Drets citat per les assistents i repartit en diferents sessions, coincideix en alguns d’aquests arguments esmentats sobre aquests actors conservadors, que actuen, a més, en el pla internacional i que divideixen en 3 grups: les missions de països i els blocs estatals; les organitzacions de la societat civil, ONG i altres actors no estatals; i els organismes intergovernamentals i religiosos.

Els arguments dels grups anti-drets humans

L’Informe sobre els Drets en Risc assenyala com a arguments d’aquests grups anti-drets humans ‘la protecció de la família’ que “sota aquest títol aparentment inofensiu” intenten “substituir els drets individuals” per a “promoure una idea unitària, patriarcal i heteronormativa de ‘la família’ i soscavar els drets infantils, els drets a la no discriminació i les proteccions contra la violència en els contextos familiars”.

El dret a la vida, “per promoure la seva agenda antiavortament amb la idea no fonamentada que la vida comença en la concepció”. Els drets paternals/maternals i els drets de la infància; “el llenguatge sobre els drets d’aquests últims és manipulen per soscavar els drets, la protecció i l’autonomia de nenes i nens davant els suposats drets paternals-maternals, que no estan reconeguts en l’àmbit internacional”. Amb la Llibertat religiosa i els drets culturals: “reformulen el dret a la llibertat religiosa com si es referís a la protecció de les creences i no de les i els creients”.

I tot això, afirma l’Informe, impacta en les cimeres internacionals i en l’ONU en Resolucions regressives o en objeccions d’alguns Estats a l’Agenda 2030 amb l’excusa que “només s’implementaran objectius que estiguin ‘en línia’ amb els valors culturals i religiosos dels seus països”. D’aquí la importància i la necessitat dels Estats laics, per l’autèntica llibertat, igualtat i progrés per a les dones.

En les Conclusions del tancament del 14 EFLAC, es va afinar l’agenda. Pel que fa a l’Eix al voltant del Estat laic, Morena Herrera, la responsable de presentar-les davant del Plenari, va lamentar “un dèficit de treball com a feministes: no n’hi ha prou amb declaracions i peticions d’un Estat no confessional va afirmar, perquè els fonamentalismes amenacen els processos i construccions democràtiques i els avenços dels drets humans”.

 

 

2017 14EFLAC.8 LidiaVilalta

El dia 25 les nenes i les families de Montevideo reclamaven el dret a la llibertat i respecte 

 

 

Passar de la denúncia a la proposta i articular-nos

“Cal passar de la denúncia-demanda a la proposta, va subratllar; hem d’organitzar-nos regionalment per exigir que l’Estat compleixi les seves obligacions -nacionals, regionals i internacionals- i articular-nos millor com a feministes per enfrontar els fonamentalismes amb una resistència col·lectiva diversa, però no dispersa que abordi diferents nivells”.

En el pla polític, va plantejar “enfortir els moviments feministes i els moviments socials; en el pla organitzacional, construir aliances per compartir informació i el ‘mapeig’ dels grups fonamentalistes en els diferents països; i a nivell comunicacional, utilitzar llenguatge accessible per a totes les dones i sectors de la societat, a més de recuperar l’humor”.

Els fonamentalismes -polítics o religiosos- després de diverses sessions i molta transversalitat en les diferents discussions, es van considerar “estratègies articulades que tenen la capacitat de convertir-se en forces polítiques i tenir representació”. “Ens ha sorprès el seu impacte en les institucions de l’Estat” afirmaven i, sobretot, “el seu paper, els seus arguments i les seves estratègies, que atempten contra les propostes de vida i societat i els ideals feministes, com la igualtat de gènere, que és una de les bones conquestes de la humanitat” i que “ja circula dins dels corrents mundials (193 països ja inclouen propostes de gènere)”.

Per això, va concloure Herrera, “hem d’incloure discursos i demandes en totes les nostres propostes; preparar-nos per rebre desacreditaciones contra els nostres moviments i lideratges.Però els enfrontarem, va subratllar, perquè hem acumulat coneixement i ens coordinem des de l’experiència. La batalla ara és no deixar perdre els avenços per aquesta ‘batalla del gènere’.

 

 

 

 2017 14EFLAC Viol.4.L.V2017 14EFLAC Viol.1.L.V

2017 14EFLAC Viol.2.L.V2017 14EFLAC Viol.3.L.V

2017 14EFLAC Viol.5.L.V

 

2017 14EFLAC Viol.7.L.V2017 14EFLAC Viol.6.L.V

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Colombia: La Justícia falla en les reparacions a les dones que han patit violència sexual

En el marc del conflicte armat intern que Colòmbia viu des de fa més de...

Olga Sacharoff, pintura, poesia, emancipació

Olga Sacharoff. Fotografia wikipedia En el marc de l’Any Sacharoff, pintora de Georgia que es...

TALLER DE FLAMENCOTERAPIA /La Independent/Notícies gènere

L‘ànima d’aquest projecte és l’educadora social, antropòloga, experta en gènere i ballarina professional Chari Ronda....