Per Redacció SemLac
Malgrat els avenços que en matèria de drets marca la nova Constitució aprovada a Cuba el 2019, encara les dones lesbianes i bisexuals han d’enfrontar nombrosos prejudicis per defensar la seva maternitat.
En això van coincidir experts i activistes participants en el debat “Maternitat lèsbica i reproducció assistida: entre l’estigma i la discriminació”, un espai que va versar sobre les bretxes que persisteixen en la garantia dels drets a la salut sexual i reproductiva de les dones lesbianes i bisexuals (MLB), així com les perspectives que podrien obrir-se amb noves legislacions.
Yuleiski Moré, assessor jurídic del Centro Nacional de Educación Sexual (Cenesex), va comentar que, davant la impossibilitat d’accedir al programa de reproducció assistida i altres vies, moltes van a les relacions heterosexuals o la inoculació de semen fora de centres de salut, la qual cosa fa que s’exposin a malalties.
El dret a l’exercici de la maternitat en les dones lesbianes és un reclam d’aquest grup des de fa dues dècades, va apuntar en l’intercanvi l’activista Teresa de Jesús Fernández, coordinadora nacional de la xarxa de MLB.
Un dels foristes, Ernesto Luis, metge de professió, va assenyalar que els programes de reproducció assistida al país estan concebuts per a parelles heterosexuals que, a més, tinguin problemes de fertilitat, la qual cosa deixa doblement fora a la comunitat MLB.
A això s’ hi suma la inexistència d’un banc de semen, una seriosa limitació tant per a elles com per a aquelles dones que optin per una maternitat independent, ha afegit.
L’obligatorietat de trobar un home que realitzi la donació d’esperma de forma voluntària genera, igualment, dilemes ètics i legals en relació amb els drets a la paternitat, i d’acord amb els participants és un assumpte que ja ha propiciat processos judicials, alguns acompanyats pel Cenesex.
Moré va explicar que la Carta Magna cubana és una de les poques al món que dóna suport de manera explícita els drets de les persones LGTBIQ, fruit de més d’una dècada d’activisme ciutadà i institucional, i d’una progressiva tasca política i governamental en funció de l’educació integral de la sexualitat.
Va destacar la rellevància de l’Article 42, referit a el dret a la igualtat i la no discriminació, així com el 43, que aborda els drets sexuals i reproductius de les dones i posa a l’Estat com a garant per a aquest desenvolupament integral.
Va recordar, a més, que recentment es va aprovar el Programa Nacional per a l’Avançament de les Dones, “que és perfectible, però d’alguna manera deixa clara la voluntat política d’aconseguir la igualtat de tots els seus ciutadans i particularment la igualtat de gènere tan enyorada”.
No obstant això, ha reconegut que en matèria legal encara hi ha moltes bretxes, algunes de les quals han de quedar solucionades amb el nou Codi de les Famílies i la Llei de salut, en els quals s’ha treballat, amb una participació fonamental del Cenesex en la redacció les normes jurídiques, incloses en el cronograma legislatiu de Parlament.
“Però no n’hi ha prou que estiguin dictades les normes jurídiques”, ha precisat Moré. “Paral·lelament s’ha de treballar en les àrees de sensibilització, de capacitació dels operadors que tindran a veure amb aquest tipus d’assumptes, com els del Dret i els que presten servei de salut, entre d’altres”, va dir.
Continuar amb l’activisme i exigir que es garanteixin els drets aprovats per la majoria va ser un dels punts comuns exposats durant l’intercanvi. També la necessitat de treballar la comunicació, la promoció, el debat en diferents nivells i comunitari, per sumar a més persones.
Un suggeriment realitzat per l’administradora del grup, la psiquiatra Yamira Ponts, va ser que els grups LGTBIQ s’unissin i, des de l’evidència, mostressin els resultats i buits que existeixen en la Constitució i en la nova llei de salut pública.
“Això seria un primer pas. Hi ha activistes amb bona preparació; investiguin, publiquin, demostrin … en altres països ha donat resultats”, va exhortar.
El precedent jurídic assentat per Dachelys Valdés i Hope Bastian, dues dones que van aconseguir registrar al seu fill Pablo com un nadó amb dues mares, també va figurar entre els assumptes analitzats en la jornada.
De la mateixa manera, va sortir a la llum la preocupació sobre si el plebiscit previst per a l’aprovació del Codis de les Famílies es convertirà en un instrument per limitar els drets de les persones LGBTIQ.
Al respecte, l’especialista del Cenesex va respondre que, per primera vegada, la Constitució fixa el principi de progressivitat, el qual estableix que tot l’ordenament jurídic que es dicti en matèria de drets ha d’anar per a més, mai a eliminar-los.
“Els que hi ha (de drets) cal perfeccionar-los, garantir el seu compliment i l’exercici efectiu, però no es pot involucionar en matèria de drets al nostre país”, va afegir.
El debat va tenir lloc el dijous 18 de març de forma virtual, en el grup de Telegram AcompaSex, un espai psicoeducatiu moderat per professionals de la salut, en el qual hi poden participar totes aquelles persones interessades en temes relacionats amb la salut sexual.
Peu de foto: L’accés a la reproducció assistida és una reclam històric de lesbianes cubanes que aspiren a exercir el seu dret a la maternitat i a conformar una família.
Foto: SEMlac Cuba
