L’ONU aprova el Tractat Sobre Comerç d’Armes (TCA), el primer que reconeix el vincle entre el comerç internacional d’armes i la violència de gènere
El mes d’octubre del 2012 informàvem de la manca de responsabilitat d’alguns governs a l’impossibilitar la regulació del comerç mundial d’armes, permetent així que cada minut mori una persona per culpa del descontrol de les armes. Efectivament, les negociacions del juliol del 2012 a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) van fracassar estrepitosament. No obstant això, la societat civil va continuar treballant perquè les armes estiguin sota control. I, finalment, la tardor passada l’ONU va convocar una nova Conferència diplomàtica.
La Conferència va tenir lloc del 18 al 28 de març. Era la darrera oportunitat per aconseguir de forma consensuada entre els Estats membre de l’ONU un acord històric. I, de nou, va ser un fracàs. Després de de dies de negociacions intenses, i malgrat el suport de la gran majoria de països, l’Iran, Corea del Nord i Síria van bloquejar l’acord i van fer impossible que s’aprovés un Tractat sobre Comerç d’Armes que reguli aquestes transaccions mortíferes.
Però la vida de vegades dóna més d’una oportunitat per a fer les coses bé. Així, el darrer dia de la Conferència, Kènia va presentar una resolució, amb el suport de cent països, demanant a l’Assemblea General de l’ONU que el dimarts 2 d’abril es votés el text del Tractat que no es va poder aprovar en el marc de la Conferència diplomàtica. Aquesta petició va ser escoltada i acceptada. I, efectivament, es va incloure en l’ordre del dia de l’Assemblea General, on només calia la majoria simple dels Estats per aprovar el document.
I s’ha aprovat, i per una majoria aclaparadora!!!
Deu anys de campanya
Després de més de deu anys de campanya i sis anys de negociacions diplomàtiques, els Estats membre de les Nacions Unides han votat a favor del Tractat sobre Comerç d’Armes (TCA) per una gran majoria (154 vots a favor, 23 abstencions i 3 vots en contra).
El Tractat estableix obligacions vinculants als governs per avaluar totes les transferències d’armes i poder garantir que no seran utilitzades per cometre abusos dels drets humans, actes de terrorisme, pel crim internacional organitzat o en violacions del dret internacional humanitari. Es requerirà als governs que rebutgin qualsevol transferència d’armes si existeix el risc de què els països les utilitzin per violar els drets humans o cometre crims de guerra.
El ventall de material bèl·lic al qual afecta el Tractat és bastant ampli: recull en principi totes les armes convencionals (carros militars, avions de combat, etc). Té en compte les set categories del registre de l’ONU, al qual s’han afegit les armes petites i lleugeres, i també municions, parts i components d’armes, tot i que amb un nivell inferior d’exigència. No obstant això, aquest registre té més de vint anys i algunes armes actuals, com els drons, són difícils d’encaixar en les categories clàssiques. Això pot donar peu a què alguns estats aprofitin aquesta escletxa per continuar amb el seu comerç.
Un text que haurà de millorar
El Tractat aprovat, al sortir d’un procés diplomàtic en què es buscava el consens dels 193 Estats membre de l’ONU, podria ser molt més ambiciós i exigent. Però afortunadament es pot modificar el text si hi ha acord de les tres quartes parts dels Estats. Tenint en compte l’ampli suport que ha rebut, considerem que amb el temps no pot fer altra cosa que millorar.
Cal destacar la feina feta per La Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF) que, conjuntament amb altres tres organitzacions internacionals – la Xarxa de Dones de IANSA, Amnistia Internacional i Religions per la Pau – ha estat reclamant que el Tractat sobre Comerç d’Armes (TCA) inclogui la prevenció de la violència de gènere. Efectivament, ha treballat de valent per aconseguir la inclusió de criteris específics que prohibeixin les exportacions d’armes en casos en què sigui probable que es produeixi violència armada contra les dones. I, què ha passat? Doncs que les demandes fetes, i recolzades per les delegacions de cent països, han estat respectades, i així el TCA és el primer tractat que reconeix el vincle existent entre el comerç internacional d’armes i la violència de gènere.
Preàmbul TCA
(…) Tenint en compte que la gran majoria de les persones afectades pels conflictes armats i la violència armada son civils, en particular dones i nens, (…)
Article 7.4
En realitzar l’avaluació, l’Estat membre exportador tindrà en compte el risc que les armes convencionals compreses a l’article 2, paràgraf 1, o els elements compresos a l’article 3 o a l’article 4 es facin servir per cometre o facilitar actes greus de violència per motius de gènere o actes greus de violència contra les dones i els nens.
Procés de firma i ratificació
Ara, els governs han d’iniciar immediatament el procés de firma, fins al mes de juny del 2013. Posteriorment, els països que hagin signat l’hauran de ratificar i el tractat entrarà en vigor amb cinquanta ratificacions. La coalició Armes Sota Control ha fet una crida a tots els Estats perquè donin prioritat a la firma i ratificació del Tractat. També demana a tots els governs que es comprometin a aprovar la legislació nacional necessària perquè el Tractat entri en vigor al més aviat possible.
Jordi Armadans, director de FundiPau (Fundació per la Pau): “La votació d’avui, que ha permès l’aprovació del primer tractat global per regular el comerç internacional d’armes, és una fita històrica, que marca l’inici d’una nova era. A partir d’ara s’ha acabat la impunitat per als traficants d’armes i els violadors dels drets humans.
És un dia feliç: per a les persones que des de les diverses ONG, centres de recerca i campanyes han estat impulsant-ho i treballant-hi des de fa temps. Per als polítics i diplomàtics implicats. Per als periodistes que n’han informat. Per a la gent que vol un món en pau. Per a les víctimes que han patit la violència armada. I, sobretot, per a les futures víctimes que, amb el tractat, ens estalviarem”.
Més informació:
