OPINIÒ
L’edifici de les Nacions Unides a poc a poc s’ha quedat sol. Les dones van migrar després d’una intensa activitat. Més de 200 reunions paral·leles i la por d’anar cap enrere en els drets de les dones.
Els passadissos són transitables, ja no hi ha enrenou, sinó negociacions molt diverses. Una principal és la del finançament, després d’un reconeixement tàcit que les coses no han estat tot el reeixides que semblaven. Ja sé que, quan això es llegeixi, hi haurà moltes persones que diran que ja ho sabien. I la realitat n’és la millor mostra. Però la realitat està feta de diverses imatges.
Qui no recorda les discussions en l’any 2000, (perquè tot restava “entre cometes”, com es diu en l’argot de les Nacions Unides), la batalla per posar-li el nom als drets sexuals i reproductius, el tema d’incorporar per llei la igualtat entre homes i dones, les resistències conservadores i masclistes per a l’establiment de les quotes de gènere, la reafirmació que els drets humans també inclouen a les dones, els diàlegs infinits per acordar com abordar l’assumpte de les costums i les religions que es tracten de imposar en països laics?
Les accions de les dones organitzades i les seves aliances per anar caminant, encara que sigui un passet, tenen sentit i l’avantatge és que hi ha qui inverteix energia i temps per fer-ho. Aquí això ha succeït, un passet, deixant ben clar que no pot seguir endavant la discussió mundial, que cal mirar uns altres 15 anys endavant, tractant de redreçar el planeta amenaçat per la pobresa, la rebel·lió amb causa, les guerres i l’escassetat energètica. Accions que no poden fer invisible, que hi ha mig món, exactament, la meitat de tot, que som les dones.
La diferència és que aquí se n’han anat les dones una mica decebudes perquè al moviment feminista, promotor, autor, avantguarda en cada tram d’avanç i llei, l’han tret de l’edifici de les Nacions Unides, li han tallat la tradicional interlocució i l’han intentat fer callar en els seus reclams. El passet és que sí, que algunes ONG es van entrevistar amb la cap d’ONU Dones i es van queixar del baix perfil de les actrius principals i de la desequilibrada forma de funcionament.
Altres van poder estar amb les seves missions governamentals. Parlar de tu a l’autoritat i sol·licitar seients, compromisos, reunions per al futur, i hi van fer presència. Bé fins i tot els hi van exigir, com si estiguessin a casa. En missions on hi ha una postura oberta, com en la de Mèxic, fent honor a la seva antiga tradició de política exterior i obertura, que ja se’ns havia oblidat, després d’aquell “menges i te’n vas”.
Fa dos dies fins a les dues del matí va tenir lloc la discussió perquè el seguiment d’aquesta avaluació mundial es faci incloent a la societat civil, però no només això, recuperant paraules que en els documents de les Nacions Unides són fonamentals. Com? És que de sobte en aquestes regles es va treure el mot drets humans una i altra vegada, en paràgrafs que semblaven innocents, o es pretenia eliminar el diàleg social, o es donava més importància a petits avenços que als grans i persistents problemes.
El vaixell es va redreçar, els compromisos de l’ECOSOC, la intervenció diplomàtica de diversos països, entre ells Mèxic, la força de la raó i encara que no es cregui, la importància de la presència física de les organitzacions, si més no va detenir la intenció dels mascles encoberts, dels països de sempre, aquesta, una intenció d’endarreriment i desmesura. Se m’accelera el cor quan em recordo i quan em veig amb tanta innocència en el passat. L’any 2000 tot just hi havia alguna dada sobre el negoci universal de la trata amb fins d’explotació sexual, avui és un tema de preocupació a la boca de l’ECOSOC. Llavors era de vida o mort dialogar amb la delegació mexicana, de vida o mort un paràgraf que es volia treure.
És clar que alguna cosa ha canviat, i els governs que són les Nacions Unides, saben molt bé que el treball de les dones és garantia perquè sobrevisqui el sistema econòmic i base de grans guanys en tots sentits. Què farien els amos del món sense la intel·ligència i els braços per treballar que avui aporten les dones? Fins i tot en aquests que semblen els més endarrerits, on les dones amb burca també produeixen per a l’economia mundial.
El que segueix: El Post 2015
Es diu agenda de desenvolupament post 2015. Aquesta agenda és la negociació central a les oficines i les dependències de les Nacions Unides.
L’agenda ha de contenir clarament un enfocament de drets humans: es diu que serà una agenda universal, transformadora, centrada en la inclusió socioeconòmica i el desenvolupament sostenible.
Una part central d’aquesta agenda són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que a diferència dels Objectius del Mil·lenni (ODM) que van ser elaborats per pocs i sense participació, ara estan fets a través d’un procés intergovernamental de negociació de més de 18 mesos, en els quals hi han contribuït no solament estats membres de Nacions Unides, sinó actors rellevants de la societat civil, l’acadèmia i els organismes internacionals.
Mèxic, cal saber-ho, cal anotar-ho, segons se sap, va impulsar la perspectiva d’inclusió social i econòmica, la naturalesa transversal de la perspectiva de gènere i l’apoderament de les dones, així com l’enfocament i coneixement que la pobresa té efectes multidimensionals.
S’espera que l’agenda de desenvolupament post 2015 i els seus ODS com a guia per a l’acció global, regional i nacional en els propers 15 anys, siguin adoptats en una cimera a celebrar al setembre de 2015, en la qual hi participarien caps d’estat i de govern. És aquí on han d’estar ben posats els drets de les dones.
D’aquesta agenda se n’ha de desprendre la rendició de comptes, que no podrà tenir sentit, si no hi ha forma de mesurar, mecanismes clars de demostració tant d’avanç com de retrocés. Un tema fonamental del qual la societat civil n’ha de prendre nota.
Per això és tan transcendent que les dones no deixin d’estar sempre alertes. Encara es requereix d’un gran esforç per estar dins del procesos d’informació i negociació, en aquells, aquests, i els que vindran.
