Per Ànima A. Ochoa Moctezuma. SemMexico
En els propers tres mesos, 537.000 dones hauran de parir a Mèxic segons estimacions del Consell Nacional de Població (Conapo).
Aquests naixements estan emmarcats en l’emergència sanitària mundial causada pel COVID-19, que fins al moment ha deixat dos morts maternes i suma 449 persones mortes al país.
El COVID19 posa en escac a Mèxic i al sistema de salut, ja que d’una banda ha d’atendre la pandèmia i reduir el més possible l’índex de contagis i, de l’altra, ha de garantir les condicions habituals d’atenció per a totes les persones, especialment per a les embarassades i per als nadons.
“Davant de l’emergència sanitària i com a estratègia fonamental de salut pública, és indispensable garantir la gratuïtat d’aquests serveis en afecció al marc dels drets humans i els drets sexuals i reproductius”, enuncia el butlletí 100 de el Centre Nacional d’Equitat de Gènere i salut Reproductiva (CNEGySR).
Habilitar espais no hospitalaris per a l’atenció obstètrica de dones amb embarassos de baix risc, incorporar a les llevadores professionals en l’atenció i promoure una major vinculació amb llevadores tradicionals, són algunes de les línies d’acció per als governs estatals que assenyala el document.
Les cures
Carolina Toga és una dona que viu a Veracruz, té 22 anys i un embaràs de 32 setmanes, abans de la pandèmia per COVID-19 ella mantenia el seguiment en la seva unitat d’Institut Mexicà de l’Assegurança Social (IMSS), i alhora amb un mèdica privada.
Fins al moment, Carolina Toga ha rebut informació sobre les cures per reduir el risc de contacte, com les mesures de distanciament social. No obstant això, no té la certesa d’on atendran el seu part, la recomanació amb què compta és que busqui l’atenció en una clínica de primer nivell, sense més detalls de com fer-ho.
L’ocupació de Toga li permet quedar-se a casa i continuar amb algunes activitats en línia, almenys fins que pugui tramitar el seu permís de maternitat.
En el cas de l’atenció obstètrica, evitar que determinades dones arribin als hospitals, pot ajudar en diversos sentits, va explicar David Meléndez Navarro, secretari tècnic del Comitè Promotor per una Maternitat Segura a Mèxic (CPMS-Mx), pel fet que és una mesura per evitar la saturació dels serveis amb atencions que han de ser destinades per complicacions obstètriques i per a dones que presenten símptomes i signes de COVID-19.
“Les dones que estan embarassades amb alguna complicació o necessiten cesària, i les dones amb sospita o diagnòstic confirmat de COVID-19, elles, elles sí han d’arribar a l’hospital”, va dir Meléndez Navarro.
El Centre Nacional d’Equitat de Gènere i Salut Reproductiva va emetre el “Lineamiento para la prevención y mitigación de COVID-19 en la atencinó del embarazo, parto, puerperio i de la persona recien nacida”, on assenyala les recomanacions que hauran de seguir totes les entitats federatives per facilitar aquests serveis.
Això vol dir que cada entitat federativa ha d’establir un pla estatal perquè totes les embarassades, amb sospita, o diagnòstic confirmat de COVID-19, tinguin accés a serveis de qualitat, incloent atenció obstètrica, neonatal i avortament segur.
S’ assenyala que l’enviament de dones a hospitals pot limitar-se en la mesura que augmenta la demanda d’atenció per COVID-19, de manera que assenyala que el primer nivell d’atenció pot ser incorporat com la primera línia d’atenció de el part en casos de baix risc obstètric i dones considerades sanes.
Aquest document també assenyala que per garantir l’operativitat dels serveis, cal la participació del primer nivell d’atenció, els hospitals designats per a l’atenció maternoinfantil, els districtes sanitaris (abans jurisdiccions sanitàries) i les Secretaries de Salut estatals.
Els serveis de salut sexual i reproductiva, i de manera particular, l’atenció durant l’embaràs, part i puerperi i del nadó, es classifiquen com a serveis essencials de salut que s’han de mantenir en inclinació a les mesures de prevenció i mitigació de la transmissió de COVID-19, davant això, la Federació i els Estats estan obligats a mantenir el millor nivell de qualitat possible en la prestació dels serveis.
Les persistents bretxes de desigualtat es tradueixen en riscos per a les dones en edat fèrtil (15 a 49 anys), per això és necessari que les accions dels estats es centrin en garantir l’accés als serveis de manera equitativa, contínua i amb qualitat.
Els riscos
Quan treballes pel teu compte i vius a el dia, agafar un permís de maternitat i fer distanciament social no és tan fàcil. Marisela Galván treballa en una botiga de San Cristobal de las Casas, a Chiapas, i assegura que la feina no és tan “pesada” i que es cuida de no tenir contacte directe amb les persones que hi van a comprar.
“Aniré a treballar fins que m’ avisin que ja no es pot, em paguen per dia i no puc faltar”, va dir Galván.
Les condicions de desigualtat que hi ha a Mèxic poden accentuar-se amb la crisi que representa el COVID-19, aquesta emergència deixarà de manifest les més sentides vulnerabilitats i també podria representar una oportunitat per dissenyar polítiques públiques, programes i serveis més eficients i equitatius.
Les embarassades, juntament amb adults majors i persones amb malalties cròniques, són els principals grups de risc i han de seguir totes les indicacions de distanciament social, ha assenyalat Hugo López-Gatell. Ramírez, subsecretari de Prevenció i Promoció de la Salut.
El funcionari federal també va dir que les embarassades han de suspendre les seves activitats laborals i els patrons han de facilitar el seu resguard.
“Les mesures de prevenció inclouen la suspensió d’activitats laborals. Si a algú no se l’hi està permetent absentar-se, si és una dona embarassada, amb més raó no ho ha d’ acceptar i ha de denunciar-ho a la Procuradoria de la Defensa del ‘Treball. No pot ser que l’obliguin a estar a la feina si es tracta d’una embarassada”, va dir López-Gatell. Ramírez,
Estimacions de la Secretaria de Salut indiquen que Mèxic podria registrar 250 mil casos detectats de Coronavirus. D’aquesta xifra projecten que el 30 per cent poden cursar un procés asimptomàtic o amb símptomes lleus i no buscaran atenció sanitaria, mentre que el 70 per cent (175 mil) presentaran simptomatologia i eventualment buscaran serveis d’atenció mèdica, dels quals el 80 per cent cursaran un procés amb símptomes que no requerirà serveis hospitalaris; 14% (24 mil 500) requeriran hospitalització i un 6 per cent (10 mil 500) requeriran unitats de cures intensives i respiradors.
El Conveni i l’atenció obstètrica
Com una estratègia per alliberar espais en els serveis públics de salut, el Govern Federal va anunciar un conveni amb Associació Nacional d’Hospitals Privats A.C. i amb el Consorci Mexicà d’Hospitals A.C. els hospitals adscrits facilitaran 3 mil llits.
Tot i que aquests 3 mil espais dels serveis privats representen certa expansió dels serveis, encara no són suficients, un punt que la Secretaria de Salut ha d’analitzar és de quina manera prioritzarà l’ús d’aquests espais.
El 40 per cent del total de l’atenció que brinden els serveis públics de salut correspon a serveis obstètrics, va assenyalar el secretari tècnic del Comitè Promotor per una Maternitat Segura, i aquesta és una raó per derivar aquests serveis als espais convinguts pel Govern Federal amb els serveis privats.
“Si bé és cert, són pocs,no són gens menyspreables aquests 3 mil llits,i has d’analitzar com pots treure-li el major benefici, s’hauran d’optimitzar; a mi em sembla que per números haurien de prioritzar l’atenció obstètrica, absolutament perquè és una de les principals causes de demanda d’atenció, és a dir si els altres hospitals estaran centrats en l’atenció de pacients per COVID, vol dir que una opció per derivar aquests llits és a l’àmbit privat “, va assenyalar el secretari tècnic de l’CPMS-Mx.
Accés a avortament segur
Durant abril i fins al juny, la Secretaria de Salut ha estimat que 25 mil dones requeriran la interrupció de l’embaràs en els establiments públics de salut, per això també assenyala que l’accés a la interrupció legal de l’embaràs s’ha de garantir en el compliment de la NOM-046.
És a dir, els serveis de salut públics han de garantir, protegir i mantenir l’accés al dret a la interrupció legal de l’embaràs amb la major normalitat possible.
La implementació de l’atenció ambulatòria permet atorgar el servei mitjançant la consulta inicial a urgències, atorgant el tractament per autoadministració, acompanyat de consergeria, indicacions i signes d’alarma.
Fins al moment, l’evidència científica indica que la infecció per COVID-19 no s’ha associat a un major risc d’avortament.
El personal de salut
A Mèxic, el personal de salut que presenta condicions que potencien el risc d’un quadre greu (diabetis, sobrepès i obesitat, hipertensió, etc.), és al voltant del 30 per cent de personal.
Tenir cura al seu personal de salut, és el primer pas per fer funcionar eficientment els serveis, en aquest moment quan a Mèxic està pròxima l’arribada de la fase 3 és indispensable identificar el personal que té francs riscos de tenir una progressió negativa.
A més, el sistema de salut mexicà opera amb 2.4 metges per cada mil habitants, en relació amb 3.4 de mitjana indica l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), i compta amb 2.9 d’infermers / es per cada mil habitants, xifra menor a la mitjana dels països integrants d’aquest organisme.
“Els països que tenen una despesa relativament menor en salut, generalment tenen pocs doctors i infermeres, com en el cas de Mèxic, Turquía i Polònia, els recursos humans existents hauran d’incrementar els seus esforços per atendre la demanda addicional que es requereix”, assenyala l’OCDE en el seu informe sobre els sistemes de salut i la seva resposta davant el COVID-19.
La mitjana de la despesa en salut a Mèxic és de mil 80 dòlars per persona, xifra que és quatre vegades menor que la mitjana de l’OCDE, de 4 mil dòlars.
Davant d’aquest escenari que presenta un franc dèficit en recursos humans, els governs, en els seus diferents nivells, i el sistema de salut mexicà s’enfronten el repte de garantir la protecció de la salut de les embarassades.
En aquest moment, la prestació dels serveis a determinades embarassades en el primer nivell d’atenció es converteix en l’opció més segura i eficient per dues coses fonamentals: mantenir els espais hospitalaris per a l’atenció de la pandèmia de COVID-19 i reduir el risc de contagis en dones i els nadons.
