Per Ana Martínez, periodista XEDP
Sònia Bardají és la impulsora i presidenta de la Federació Catalana de Famílies Monoparentals de Catalunya, i amb ella parlem avui per conèixer millor la feina que fa aquesta entitat.
Quan parlem de famílies monoparentals de quin tipus de família estem parlant?
Estem parlant del col·lectiu de famílies monoparentals encapçalades per dones en un 90%, que tenen cura d’un o més infants. Cal dir que el col·lectiu de famílies monoparentals és molt divers sense que tinguin un mateix lloc de sortida. Hi ha el cas de la mare o el pare, sense cap altra persona, que opta per aquesta opció, però són la minoria. Majoritàriament acostumen a ser dones vulnerables, que tenen moltes dificultats econòmiques per tirar endavant la família. I ho són per diferents motius: viduïtat, empresonament, però sobretot abandonament. També ens trobem amb l’estigmatització que pateix per ser mare soltera (només en el cas de les dones, clar) però no és normal que a dia d’avui estigui encara tan estigmatitzada.
Si ja representaven un sector força vulnerabilitzat, imaginem que la pandèmia haurà agreujat molt més aquesta situació, oi?
Amb el tema de la Covid-19 ha empitjorat moltíssim la situació perquè normalment tenen una feina precària, però actualment ha augmentat moltíssim la pobresa i moltes d’elles no cobren l’ERTE i estan patint moltíssim. Nosaltres, des de l’associació, cada setmana repartim a més de 160 famílies.
Ara, moltes persones poden teletreballar, però les nostres famílies normalment tenen feines precàries i la seva feina és més física. I les que poden teletreballar viuen situacions molt estressants, doncs, no poden tenir cura dels infants i teletreballar alhora.
La Covid-19 ha fet estralls, no han pogut sortir de casa durant moltes setmanes i quan tens criatures petites tampoc les pots deixar soles a casa per anar a comprar, per això havien de sortir amb elles i moltes famílies han estat agredides, verbalment, per emportar-se-les a comprar. I no parlem de quan la mare s’ha posat malalta. Coneixem alguns casos que han passat la Covid soles a casa, trobant-se malament, i sense poder anar a l’hospital ja que no tenien on deixar la canalla.
La Federació de Famílies Monoparentals de Catalunya a quantes entitats representa i quantes famílies està atenent?
Quan ja portàvem uns anys d’existència de l’Associació de Famílies Monoparentals de Barcelona, vam veure que cada vegada hi havia més necessitat d’organitzar associacions similars arreu de Catalunya. Inicialment vam donar suport a les persones promotores de Manresa, Sabadell, Vilanova i la Geltrú, la Seu d’Urgell… i quan ja n’hi havia unes quantes vam crear la Federació, que està formada per 8 entitats. I gairebé de manera simultània a Europa va sorgir un moviment semblant que va culminar amb la creació de l’European Network of Single-Parent Families, de la qual la nostra Federació ha estat presidenta. Va ser sòcia fundadora i hem estat al capdavant, però aquest any, amb la Covid-19 no hem pogut realitzar cap mena d’acció.
Tornant a Catalunya, l’associació amb més presència és la de Barcelona, que dona suport a 160 famílies cada setmana. També donem suport puntual amb roba, però ara mateix les nostres forces són per a que totes les famílies puguin menjar. Des de la Federació el que fem també és donar informació i derivar-les a bancs d’aliments o a inserció laboral. Fem orientació i formació per trobar feina, assessorament legal, donem material infantil, entre altres.
Quina és la situació a Catalunya?
A Catalunya tenim un carnet que ens serveix de ben poc, perquè només tenim descompte a nivell de transport, en centres d’ensenyament i poca cosa més.
Les famílies monoparentals som un col·lectiu no ja invisibilitzat sinó clarament ignorat. I els polítics segueixen sense fer-nos cas. Com diu l’últim informe d’Unicef les famílies monoparentals som les persones que patim més pobresa, especialment les encapçalades per dones.
Fixa’t que l’11% de les llars catalanes són monoparentals, segons les xifres de l’IDESCAT 2018, i d’aquestes, el 88% estan a càrrec d’una dona. La renda anual mitjana per unitat de consum és la més baixa i tenim la tercera taxa de risc de pobresa. Aquesta és la situació tan tan precària de les famílies monoparentals encapçalades per dones.
Quines accions i propostes fan des de la Federació?
Lluitem per visibilitzar les dificultats de les famílies monoparentals, treballant per millorar la seva qualitat de vida i donar eines que facilitin la vida amb els seus fills i filles. Reivindiquem també la igualtat de drets i oportunitats per a les famílies monoparentals i per la llibertat de ser mare o pare no des del concepte de família tradicional, sinó des d’una perspectiva de família plural.
Volem el benestar de les famílies monoparentals. Que la llei les inclogui amb una sèrie d’avantatges per la vulnerabilitat social que estan patint aquestes famílies. Tant a nivell estatal com autonòmic demanem el mateix, uns drets i que aquestes famílies no caiguin en la pobresa, ja que tots els informes diuen que som el col·lectiu amb més pobresa que hi ha.
Diverses entitats reclamen una Llei de Famílies Monoparentals, en quin punt es troba aquest tema?
Amb l’actual legislació que tenim és molt difícil trobar-te una família monoparental que no tingui problemes econòmics.
Seguim treballant a nivell estatal per a que es creï aquesta llei. I a nivell autonòmic, la Generalitat es va comprometre a fer una llei de famílies monoparentals, però ara ha quedat tot aturat per la Covid-19 i no hem tingut cap mes informació, tot i que estem pressionant per a que continuïn ajudant les famílies.
Una curiositat, si majoritàriament aquest tipus de famílies estan formades per dones, per què no canvien el nom i li diuen famílies monomarentals?
A nivell estatal estem intentant que el concepte canviï i que es digui monomarental, però a nivell lingüístic es considera monoparental, que ve de la paraula “parent” i no de “pare”. I segons ens diuen seria una incorrecció lingüística encara que entre nosaltres sempre ens anomenem com monomarentals.
