Entrevista realitzada abans de la segona volta de les eleccions
“Hi ha tan poques dones al Parlament pel clima polític previ: una cultura i entramat legal contraris. Les candidates necessiten moltíssims diners, suport i poder “
Mozn Hassan és directora de l’institut d’estudis feministes egipci Nazra. Activista des de fa anys, va formar part de l’equip fundador d’aquest centre, amb l’objectiu d’investigar en diferents àrees i d’oferir suport a dones polítiques o activistes, però també per renovar el feminisme. La Plataforma 2015 y más la va convidar fa unes setmanes a l’Estat espanyol per conèixer de prop el seu treball.
A què es dedica l’institut Nazra?
Treballem en diferents àmbits. Tenim, per exemple, una acadèmia de suport a dones que estan o que volen entrar en política, treballem com mentores d’algunes d’elles. Donem suport també a les persones activistes que defensen els drets humans de les dones, que no només són dones que treballen en associacions o organitzacions sinó també aquelles que estan lluitant en l’espai públic. Treballem amb la gent jove i amb artistes, per exemple, amb grups de graffiti i teatre. Ens centrem també en el debat sobre com es construeix la masculinitat i la feminitat.
Quina és la teva opinió sobre les eleccions presidencials que es van celebrar a Egipte fa unes setmanes?
Molta gent que ha participat en les protestes de Tahrir està decebuda. El resultat de la primera ronda és depriment: un dels dos candidats que va passar a la segona ronda és un militar, un general de l’antic règim, i l’altre un candidat dels Germans Musulmans. Alhora, cal tenir en compte altres aspectes interessants, per exemple, que dos candidats que formaren part de la revolució van obtenir junts més vots que els que van aconseguir Shafiq i Mursi. Així que el resultat a curt termini és dur i depriment, però a llarg termini espero que sigui millor, en el sentit que hi ha un grup molt actiu de gent que vol coses diferents i que la mobilització segueixi endavant.
¿Tens por que si guanyen els Germans Musulmans implementin la xaria [llei basada en el radicalisme islàmic]?
Personalment no sento que la islamització d’Egipte sigui una de les pors ni amenaces principals, tot i que serà molt dur si arriba a passar i és un tema important. Però crec que si podem combatre la militarització d’Egipte i tractem de frenar o de minimitzar-si més no, les altres coses formaran part de la lluita social i legal que portem mantenint des de fa anys.
Creus que alguns drets de les dones estan en perill?
Em sembla que els drets de les dones estan més en risc per la militarització del país que per qualsevol altra amenaça.
Un dels vostres programes en Nazra va ser precisament animar i donar suport a dones per a les eleccions
Sí, treballem amb dones que no eren del centre del Caire. Moltes d’elles eren de llocs allunyats, així que va ser tota una experiència per a nosaltres i per a les dones. Les acompanyem sobre el terreny, treballem amb els seus assessors, amb els seus partits … Va servir per fer caure estereotips, com ara que totes les dones polítiques s’enfronten els mateixos problemes, que no és cert, i per conèixer i destacar l’experiència de dones que no se sol visibilitzar perquè no són del Caire o perquè no pertanyen a la classe mitjana.
Però no vareu recolzara a candidates de l’antic règim
Nazra té com a objectiu principal treballar sobretot amb dones amb poques oportunitats i les dones que han estat connectades amb el règim anterior ja s’han empoderat suficient gràcies a ell, així que per nosaltres no són el nostre públic objectiu, no ens necessiten.
“Això dels test de virginitat és un més dels problemes, però no l’únic. Molta gent només veu aquest cas: sembla que allò considerat com un “tema de dones” és una cosa aïllada, i que el que passa als homes és en general “
Vàreu fer també un informe sobre les eleccions i la presència de dones, quines són les conclusions?
L’informe està fet gràcies a l’experiència de 16 dones. Principalment diem que el nombre de dones que han entrat a formar part del Parlament és tan baix pel clima polític previ: la cultura i l’entramat legal eren totalment contraris i inútils. Dos terços del Parlament s’omplen mitjançant llistes proporcionals i un terç a través de llistes individuals i independents. Per aquesta darrera cap dona va ser acceptada. Arribem a la conclusió que el sistema no està fet per a les dones candidates, necessiten moltíssims diners i suport i has de ser una dona amb molt poder previ. A més, encara que van imposar que cada llista havia d’incloure com a mínim a una dona, pràcticament tots els partits les van relegar als últims llocs de les llistes, per això el nombre de dones que van sortir elegides va ser tan baix.
A Nazra esteu en contra del sistema de quotes que es va implementar a Egipte el 2010. Per què?
Sí, va ser perquè es va implementar afegint 64 seients al Parlament i no ens sembla que compleixi amb la definició de quota, que suposa donar més espai a la política per les dones, a compartir, no afegir-ne més. El resultat va ser que al voltant de 62 seients van ser ocupats per candidates del partit de Mubàrak: va ser una manera de dir que si ets una dona i vols estar activa has de ser part de nosaltres.
Aquest sistema va desaparèixer després de la revolució i ara és quan s’han començat a introduir les llistes proporcionals sense quotes: diuen que almenys una dona ha d’estar a la llista, però sense obligar que estigui a la zona més destacada. La nostra conclusió és que si es vol tenir un major nombre de dones electes, el millor sistema és una llista proporcional en què es fixi la presència de dones entre els tres primers llocs. Això obligaria els partits a comptar més amb elles.
Creus que en general la primavera àrab ha contribuït a millorar la situació de les dones?
A llarg termini, sí. Els espais i les discussions s’han obert, ha augmentat la gent que s’ha implicat i tot això serà bo a llarg termini, encara que a curt potser és dur.
Per què?
Perquè es tracta d’una revolució, i el procés és dur, profund i porta molt de temps.
Hi ha qui tem que, tot i la participació de les dones a la primavera àrab, passi com en altres moments històrics i finalment acabin per oblidar els seus drets i reivindicacions …
Un dels problemes que tenim com a feministes és veure i tractar d’implementar una perspectiva de gènere en el desenvolupament dels nostres països. No es tracta només de vigilar la xaria o els seients del parlament, sinó d’aconseguir que els drets s’enfoquin des d’una perspectiva de gènere i de fer que la societat connecti amb els drets humans.
El doctor acusat de fer els test de virginitat a manifestants va ser absolt al març, i encara no s’ha condemnat a cap militar per això. ¿Continuareu amb el procés?
Hem estat una de les organitzacions que van recolzar la instrucció del cas contra els militars, però al mateix temps és important veure que els test de virginitat és un més dels problemes, però no l’únic. Ho dic perquè molta gent només veu aquest cas, és a dir, en ser considerat un “tema de dones” sembla que és una cosa aïllada, mentre que el que passa als homes és en general, la resta. Els test de virginitat és un exemple més del que ha passat i continua passant amb les dones. El nostre programa de suport a les defensores dels drets humans està ajudant a les dones que són objectiu dels militars i de la policia, i les nostres accions d’assistència legal, suport psicològic i documentació de casos continuaran.
Foto: Lli Escuris
