L’activista i física hindú és la impulsora de la campanya” Llibertat de les Llavors” i una lluitadora inesgotable contra els transgènics.
Vandana Shiva
Vandana Shiva (Dehradum,Índia,1952) recorre aquests dies el món reclamant la ” Llibertat de les Llavors”
Shiva, carrega sense embuts contra la ” dictadura de Monsanto “, però incita els ciutadans a no conformar-se amb la protesta i a sumar-se al dia mundial d’alimentació, el 16 d’octubre, amb la mà al càvec: “El més revolucionari en aquests temps que corren és un hort “. A través de l’organització Navdanya, Shiva promou la creació de bancs de llavors com a actes de resistència davant “la destrucció ecològica i biològica”.
La llavor és la metàfora?.
La llavor és la font de vida. Cada vegada que parlem de crear alguna cosa nova, parlem de les llavors. I la llibertat és el més essencial. La llavor ha de tenir llibertat per reproduir-se a si mateixa i multiplicar-se. Estem parlant d’un bé comú, com l’aigua o l’aire, no d’alguna cosa que es pugui patentar o per la que es puguin cobrar royalties. És en aquest sentit, que efectivament, la lluita per la llibertat de les llavors és una metàfora de moltes altres lluites en aquests temps que corren. Les llibertats fonamentals són la base de la nostra societat, i quina llibertat més fonamental que la de les llavors, que són l’origen de la vida.
Quin és l’objectiu de la campanya Seed Freedom amb la qual recorre aquests dies el món?
El planeta viu en un moment crític, no ho anem a descobrir a ningú. I si en un moment de col·lapse econòmic i ecològic convertim les llavors en “propietat intel·lectual”, correm el risc de perdre totes les altres llibertats, començant per l’alimentació, que és el més bàsic. Si totes les llavors les hem de patentar a Brussel.les, s’haurà acabat la llibertat: així de simple. Per això és important sortir al carrer aquests dies i fer sentir la nostra veu, amb actes de desobediència civil i en manifestacions. La nostra sobirania alimentària és el que està en joc, i no podem quedar creuats de braços.
¿Fins a quin punt la qüestió dels transgènics s’ha convertit en una lluita pel control? Per ventura els possibles efectes en el medi ambient i la salut han quedat de banda?
El que mou realment la gent, la lluita de fons, és sempre pel control. Ho hem vist també en les batalles per l’aigua. Les llavors haurien de ser com l’aigua o l’aire, ningú hauria de tenir dret a patentar. Els efectes en la salut i en l’ambient que poden tenir els transgènics ens segueixen preocupant, òbviament. Però el més tangible ara per ara és el control antidemocràtic des del més bàsic, que és la llavor. Entre cinc companyies controlen el 75% de les llavors. I Monsanto s’ha convertit en el símbol de la dictadura, la dictadura alimentària, forçant a la gent a prendre productes modificats genèticament. Hi ha un esforç global per part de les multinacionals d’imposar aquest consum en tots els països, fins i tot en els que fins ara es resistien. I també una campanya orquestrada per promoure la confusió i la ignorància entre els ciutadans.
Els transgènics van ser durant una dècada la ” bèstia negra ” de l’ecologisme . No obstant això, el rebuig de l’opinió pública ha anat a menys en els últims anys. Quina justificació li troba a això?
La maquinària de la propaganda s’ha intensificat, sobretot en els últims mesos. Igual que han intentat convertir l’energia nuclear és una solució ” acceptable ” per a la crisi energètica, han intentat vendre’ns els transgènics com a solució” acceptable ” per la crisi alimentària. Però l’evidència és així de clara: se suposa que els transgènics anaven a solucionar el problema de la fam, però ara resulta que les collites són fins i tot inferiors als cultius tradicionals. Se suposa també que els transgènics anaven a permetre deixar d’usar pesticides i productes químics, però al final l’ús de químics s’ha seguit disparant perquè els transgènics no són capaços de combatre la plagues i fins i tot han servit per a la creació de” superherbes” resistents als químics. I l’argument més important: se suposa que aportarien prosperitat als agricultors, però a l’Índia, per exemple, hi ha hagut un augment espectacular de suïcidis per ruïna econòmica.
Vostè porta temps airejant el drama ocult dels suïcidis de pagesos a l’Índia.Quina relació hi ha realment entre el que està passant i la introducció dels transgènics?
Els deutes i les reformes estructurals dels últims 15 anys ens han portat a aquesta situació. Cada trenta segons se suïcida un agricultor al meu país. A Bengala Occidental, hem passat de 51 suicidis el 2001 a 3.000 en l’últim any. I darrere de tot això, insisteixo, hi ha les tres fal·làcies en què es recolza la propaganda dels transgènics: combaten la fam, ens alliberen dels pesticides i porten riquesa al camperolat. L’evidència és molt clara, però la ciència està sent també tergiversada per un interessos molt clars. I també els mitjans, i tot això influeix finalment en això que anomenem opinió pública.
I què poden fer els ciutadan, més enllà d’expressar la seva protesta i mirar molt acuradament el que compren al mercat?
Avui en dia, conrear un hort és l’acte més revolucionari en els temps que vivim. Perquè és una expressió de les possibilitats i el potencial de cada un. Aprendre a conrear almenys una part dels teus aliments en un temps de dictadura alimentària és revolucionari. Et garanteixes el teu propi menjar. I de pas et procures les teves pròpies llavors, i això vol dir que ets part del moviment Seed Freedom. Conrear un hort és al mateix temps un acte de rebel·lió i d’esperança. Una manera de dir: no em rendiré.
La seva conferència en la trobada Educar per a la Vida va acabar amb una crida a la resiliència. n’hi ha prou?
La resiliència és una qualitat important. La vulnerabilitat està creixent en cada persona a nivells: psicològic, econòmic, ecològic .. El cultiu conscient de la resistència davant l’adversitat és important, però és només el principi. Justícia i resiliència acció i imaginació: jo diria que per sortir de la crisi en què enes trobem necessitem aquests quatre ingredients.
