Divendres 26 abril 2024

Divendres 26 abril 2024

Presumpció d’innocència versus presumpció de falsedat

Fa uns dies va saltar a la tribuna pública l’últim escàndol en matèria d’agressions sexuals, perpetrat en una sala de festes. Des de llavors apareixen in crescendo veus en articles periodístics, en els informatius de la ràdio, en els  missatges a les xarxes socials (que han passat de ser un bé democràtic a unes escombraries) que exigeixen la presumpció d’innocència per a l’agressor i, de retruc , per a tots els agressors sexuals. Quina exigència tan estranya, tenint en compte que la presumpció d’innocència és un principi constitucional inviolable. El Tribunal Constitucional l’estableix com un dret absolut no subjecte a cap mena de ponderació. Entre altres aspectes, assenyala que la presumpció d’innocència no admet excepció i roman incòlume durant tota l’etapa de la investigació i del judici. De manera que aquesta puntualització que alguns periodistes i articulistes estan exigint desaforadament és fora de lloc perquè la presumpció d’innocència és absoluta; està rotundament garantida. Ningú no és culpable fins que les proves demostrin el contrari.

Però, en realitat, allò que s’està pretenent amb aquesta narrativa mediàtica, no ens enganyaran, és sembrar un estat d’opinió en contra de la noia agredida. El que s’intenta és disseminar, propagar, difondre dubtes sobre la veracitat de la denúncia. Senyors, la presumpció d’innocència del denunciat ja està garantida per la Constitució i és clar que l’assumpte s’ha d’enfocar des d’un altre angle, des del punt de mira de la presumpció de falsedat que pateixen les dones agredides. Una presumpció que emana del pensament patriarcal i la masculinitat erigida sobre la base d’una situació de superioritat sobre les dones. Aquests individus agressors utilitzen la seva situació de poder per agredir-les sexualment. Més ben dit, estan tan convençuts de la seva superioritat al món que, a partir d’aquesta percepció d’omnipotència, creuen que poden fer amb elles allò que els plagui. Dit encara d’una altra manera; agredeixen sexualment les dones com una demostració de poder. La masculinitat patriarcal no pot concebre no ser benvinguda, no concep no ser acceptada, per això assumeix que quan les dones diuen que no desitgen atacs sexuals —perquè això és el que són— ho diuen amb la boca petita, per molt que insisteixin en el contrari. En aquesta lògica de la masculinitat patriarcal, els relats de víctimes d’agressions sexuals, si és que s’han produït realment, (recelen ells), són una exageració de les dones. No n’hi ha per tant, diuen, els molt cretins. En altres paraules: segons aquests mascles, aquesta dona que ha denunciat el seu agressor s’inventa coses que no han passat o que no han passat de la manera i amb la magnitud amb què ella les pateix i les explica. Aquests individus faran el que sigui per desprestigiar la paraula d’aquesta dona, ja que, des de la creença de la seva superioritat moral autoatorgada, no val res. És clar, ja se sap, l’únic que pretén és perjudicar l’home o rebre una indemnització. Però, ai làs, els ha sortit el tret per la culata, perquè, coneixedora de la narrativa masclista, ha rebutjat rebre cap indemnització.

Deixem que la justícia decideixi, però, igual que hi ha la presumpció d’innocència, no hem d’acceptar la presumpció de falsedat, per mitjà de la qual la societat patriarcal pretén exculpar els “presumptes” agressors. Si hi ha algú que té els seus drets amenaçats, aquesta persona és la «presumpta» víctima. Tota la resta són envestides defensives. Per tant, la qüestió primordial és emparar els drets d’aquesta noia presumptament agredida i posar tots els mecanismes perquè una investigació profunda i equànime aclareixi els fets.

Compartir

7 respostes

  1. Benvolguda Sra. Maria Àngels Viladot,

    M’ha agradat el seu article “Presumpció d’innocència versus presumpció de falsedat”

    Analitza molt bé la problemàtica que significa per a les dones agredides sexualment el fet de que no són cregudes degut a la presumpció d’innocència dels agressors. De fet la justícia fa que siguin elles les que tinguin presumpció de falsedat.

    Cada vegada hi ha més associacions feministes que exigeixen la inversió de la càrrega de la prova als homes en casos de violencia envers les dones, inclús ho exigeixen associacions de dones juristas expertas en dret com Themis, i fins i tot partits polítics com ara el Partido Feminista de España.
    Però no es tracta d’un caprici de les feministes, sinó que ho proposen com a una molt bona eina jurídica per protegir els drets de les dones, que siguin cregudes als judicis, que no pateixin interminables interrogatoris que les revictimitzen. D’aquesta manera les dones denunciants gaudirien de totes les avantatges jurídiques en un judici.
    Les feministes argumenten que les denúncies falses són tan sols el 0,01%, per tant la inversió de la càrrega de prova protegiria a totes les dones, actuaria contra tots els agressors ja que no podrien amparar-se en la presumpció d’innocència, mentre que molt pocs homes innocents estarien desprotegits (10 homes i en canvi 990 dones protegides per cada 1.000 denúncies)
    Com a home reconec que no és gens fàcil acceptar lleis penals feministes que ens inverteixin la càrrega de la prova, però davant dels sòlids arguments de les feministes poc podem dir els homes, més encara quan ho argumenten expertas en dret i en violència envers les dones. De fet protestar seria estar en contra dels drets de les dones.
    Les feministes tindran però moltes dificultats per aconseguir aquests drets.
    Atentament,
    Leonardo

    1. Benvolgut Leonardo,
      moltes gràcies per haver llegit l’article i pels seus comentaris, els quals l’enriqueixen. Continuem contraposant, anivellant la balança, avançant gram a gram en la lluita en contra de les injustícies. No deixar-les passar, posar-les sobre la taula, esclarir-ne els rerefons és una manera de combat també.
      BON NADAL i UN MILLOR 2024!
      Cordialment,
      Maria Àngels

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Maria Àngels Viladot

Maria Àngels Viladot

Doctora en psicologia i escriptora.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

La prevenció, sí funciona

Aquest 31 aniversari des de la primera vegada que es va establir el Dia Mundial...

Cèlia Sànchez-Mústich presenta el seu darrer poemari On no sabem

El passat dijous dia 24 es va fer la presentació del darrer llibre de poemes...

Girona: Presentació de l’obra de teatre social “Harmattan”

L’obra de teatre social “Harmattan” de la Companyia de teatre social Kilalia, es presenta a...