L’Estat hondureny, des de fa mes de 30 anys, va ser un dels més de 180 països que signaren la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW).
Malgrat aquest compromís, també des de fa més de quinze anys, cada govern que s’ha anat succeint a Hondures, s’ha negat a signar el Protocol, que pugui permetre a les dones hondurenyes buscar justícia internacionalment, de manera individual o col·lectiva, un cop que se’ls tanca les portes al seu país, per les institucions, i per la falta de coneixement que existeix, sobre els drets de les dones, segons explica la Plataforma Cedaw-Hondures.
En no existir aquest compromis, es genera una impunitat d’un 90% sobre els delictes contra les dones. La situació per a elles a Hondures és molt greu, ja que cada 16 hores, una hondurenya és assassinada, i cada 3 hores s’interposa una denúncia per violència sexual.
Per a la recollida de signatures de la societat civil, es van fixar uns terminis, de l’1 al 18 de Març de 2016. Es feu aquest procés de lluita i reivindicació al voltant del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, creant una aliança d’organitzacions, perquè el govern donés un pas en el compromís, cap a la igualtat.
Un altre dels compromisos i treball d’ONU Dones a Hondures, i que s’està portant a terme, és sobre la situació de les dones indígenes i afro-descendents, incidint en la problemàtica que afecta aquests col·lectius, que en ser tan diversos, el treball es fa directament amb lidereses comunitàries que ja estan dedicant-se a aquesta població concreta.
foto:laprensa.hn
ONU Dones també està recolzant que es dugui a terme, la participació igualitària de les dones en tots els aspectes de la vida, donant prioritat a les següents qüestions, “L’augment del lideratge i de la participació de les dones: L’eliminació de la Violència contra les dones i les nenes: l’apoderament de les dones: Fer de la igualtat de gènere un element central de la planificació: Y fer complir els objectius del mil·lenni.
Després del cop d’estat del 2009 a Hondures, la violència contra les dones es va incrementar i es va sobrepassar, i la seva conseqüència va ser i continua sent el retrocés de totes les conquestes assolides, sent suprimides una a una pel que fa a drets sexuals i reproductius, com per exemple la llei que permetia a les dones utilitzar la pastilla d’anticoncepció d’emergència.
Segons les organitzacions de dones, les esglésies fonamentalistes han tingut molta responsabilitat en aquests retrocessos, ja que el govern els hi va demanar opinió sobre els continguts del Protocol CEDAW per a la seva signatura, i des d’aquestes esglésies “van recomanar” al govern, en una carta adreçada a la Subsecretaria de Justícia i Drets Humans, no ratificar aquest Protocol tot i ser una de les exigències del Consell de Drets Humans de l’Onu, que és qui realitza l’ Examen Periòdic Universal (EPU), que es va fer el maig de 2015.
Respongueren així: “Agraïm l’enviament del document Protocol Facultatiu per a la eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la dona, CEDAW, per la nostra anàlisi i opinió (…) Entenem que l’Estat d’Hondures està considerant la ratificació d’aquest protocol amb l’objectiu de beneficiar la dona hondurenya (…) Per l’anàlisi d’aquest document hem convocat a l’equip multidisciplinari de professionals cristians de la nostra Comissió de Salut i Família”. I entre els arguments que va donar l’església perquè no es realitzés la signatura del Protocol hi havia aquest avís: “Si el Congrés Nacional ratifica el Protocol Facultatiu, estarà cometent l’error de permetre una enorme ingerència externa sobre els assumptes interns. Es crearia un precedent jurídic inaudit i inadmissible com és el d’introduir en un conveni continguts com l’avortament, que van ser exclosos de l’aprovat i signat per gran nombre d’Estats”.
Entre aquestes i altres argumentacions la carta té com a objectiu rebutjar la CEDAW i els seus compromisos per a la protecció dels drets de les dones.
