Lola F. Palenzuela a la dreta a costat de Abir Fekih. Foto Lídia Vilalta
Som conscients i és inevitable reconèixer que s’ha produït un avanç inqüestionable al llarg de les últimes dècades en el Periodisme amb Perspectiva de Gènere.
No obstant això, també és manifesta la permanència de males pràctiques que segueixen ancorant a les taules de redacció els estereotips i la visió esbiaixada d’una realitat plural.
Per acabar amb l’actual situació de discriminació que pateixen les dones en el món del periodisme i la comunicació es fa necessari establir xarxes transversals que actuïn de manera coordinada en tots els àmbits. Però cal anar més enllà, aconseguir la implicació i l’acció conjunta de les organitzacions de dones amb altres organitzacions, institucions i agents socials, així com la participació de les dones en els centres de decisió de les redaccions, tant en l’aspecte professional -comitès de redacció- com sindical, a través dels comitès d’empresa i les seccions sindicals.
Permanència de males practiques i estereotips
Crec que som conscientes i és inevitable reconèixer que s’ha produït un avanç inqüestionable al llarg de les últimes dècades en el Periodisme amb Perspectiva de Gènere. No obstant això, també és manifesta la permanència de males pràctiques que segueixen ancorant a les taules de redacció dels estereotips i la visió esbiaixada d’una realitat plural.
Igualment sabem de la importància dels mitjans de comunicació en la construcció de l’imaginari social, el seu paper educador, de denúncia i de sensibilització de la població. Per tot això es fa necessari establir estratègies comunes que permetin avançar i eradicar vells models de discriminació que segueixen estant avui presents en els productes que aquests mitjans elaboren i llancen a la societat a través dels seus diferents suports.
També això afecta la discriminació de periodistes i comunicadores. I fa per tant necessari generar accions basades en l’establiment de xarxes que permetin treballar conjuntament a organitzacions de periodistes i comunicadores amb institucions, organitzacions socials, acadèmiques i sindicals.
Internacionalitzar les denúncies i les ‘alertes’
En aquest sentit cal construir xarxes de comunicació entre professionals així com donar suport a les ja existents. És important propiciar, mitjançant un suport sostingut, xarxes de periodistes, comunicadores i comunicadors d’àmbit local, regional, nacional i internacional, que serveixin de portaveus i permetin internacionalitzar les bones pràctiques, les denúncies i les ‘alertes’ quan es produeixen situacions de males pràctiques, de persecució i violències contra les i els professionals en el seu exercici de defensa del dret a la llibertat de informació, d’expressió i de prensa, en el marc dels drets humans, dels drets de les dones.
Però aquestes xarxes no només han de servir per denunciar les males pràctiques i les violacions al dret a una informació plural, veraç i igualitària. També, i com un objectiu important, hi ha el visibilitzar i difondre les bones pràctiques que es duen a terme per part dels mitjans, això sí, sense quedar-nos només en mitjans grans. Mirem també al local i als mitjans comunitaris. Donem difusió a les seves accions, a metodologies noves i accions imaginatives que sens dubte es vénen fent.
Treballar amb mitjans locals i del tercer sector
En aquest sentit, una acció fonamental és el treball amb mitjans locals i del tercer sector, amb mitjans de proximitat, que no per ser petits la seva capacitat d’influència ha de ser menyspreada, ja que si es treballa bé la seva programació pot arribar a comptar amb un gran poder de penetració en la comunitat.
Hi ha, sens dubte, un gran potencial en aquests mitjans, que tenen una important incidència social, en la comunitat, urbana o rural, en la qual s’insereixen.
Alhora, cal ajudar a la formació i incentivar la seva feina amb ajudes que les i els permetin seguir endavant, amb la formació dels seus professionals i l’equipació, en aquells casos que es necessiti, de mitjans materials que permetin desenvolupar aquest treball. Els mitjans de proximitat són els grans oblidats, alhora que en molts casos són els més perseguits i castigats, tot això sota el mantell més absolut del silenci.
Lola Fdez. Palenzuela a l’esquerra, durante la seva intervencio. Foto Lídia Vilalta
Crear espais d’acompanyament i vigilància
Sens dubte és important la creació d’espais d’acompanyament i vigilància per part d’organitzacions potents de caràcter internacional o regional que permetin avançar en aquest àmbit d’indubtable influència social. L’acció transversal que uneixi mitjans públics, privats i del tercer sector, mitjans locals, regionals i nacionals, tancarien un cercle d’acció en les bones pràctiques que impulsi el canvi de model actual.
Pel que fa a la situació laboral i professional de les periodistes avui, la discriminació que pateixen no és diferent de la que pateixen les dones en els altres àmbits laborals. La discriminació es manifesta en les dades que any rere any llancen les estadístiques, pitjors salaris que els seus companys homes, pitjors contractes, major índex d’atur i una política ofensiva d’ascensos a prefectures i direccions.
En aquest sentit es fa necessari que les dones abordem la nostra incorporació a un altre espai de lluita imprescindible, els comitès d’empresa, les seccions sindicals de les nostres empreses, així com els òrgans de direcció dels propis sindicats. La nostra representació en aquests espais ha d’incrementar. Hem de tallar, per tant, aquesta tendència. D’aquesta manera, el poder que atorguen aquests espais dotarà d’una major incidència a les nostres propostes.
Calen mes dones al Comités d’empresa i de redacció
El nostre paper en aquests àmbits de poder és necessari. Hem de coliderar la representació col·lectiva de les i els treballadors dels nostres centres de treball ja que és des d’aquí, des d’on podem exercir més força en la vigilància i denúncia de la desigualtat de sexes en les tasques quotidianes de les redaccions i en l’escala de responsabilitats. Sense oblidar per descomptat la qualitat de les informacions que elaborem i servim a la ciutadania.
Hem de tenir clar que la nostra lluita discorre per tots els camins. Només des del transversal podrem treballar i tallar els problemes que avui pateixen la comunicació i el periodisme. Hem doncs d’ implicar-nos el més possible en la presa de decisions. Hem d’entrar i participar en els comitès d’empresa de les nostres empreses. Vetllar pel compliment de la normativa laboral, negociar els convenis col·lectius, font de dret que com a acte jurídic és exigible i denunciable davant l’autoritat laboral i els tribunals. Tenir presència en els comitès de redacció que regulen els aspectes professionals dels mitjans, els drets i deures de les i els periodistes i la seva relació amb els codis deontològics.
Són molts els fronts que se’ns presenten per poder experimentar un veritable canvi. I a tots ells hem d’acudir. No hem d’abandonar tampoc, com deia, el nostre paper en les organitzacions sindicals, tot el contrari, l’hem de incrementar, coliderant aquests espais en què també les dones ens veiem relegades. Abordem aquests fronts. Concurrim a codirigir les organitzacions sindicals, els comitès d’empresa, els consells de redacció dels nostres centres de treball.
Portar als centres de treball l’esperit de la 1325
Si en la Resolució 1325 ‘Dones, Pau i Seguretat’ de Nacions Unides s’incideix en la necessitat de l’augment de la representació de les dones en la gestió i resolució de conflictes i en les taules de negociació de la pau, en les nostres empreses, en les nostres redaccions a Espanya, Rússia, Tunísia o l’Equador ha de ser el mateix. Els nostres centres de treball són també zones de conflictes on s’han de buscar les causes i oferir solucions. I per això nosaltres hem d’estar aquí, per portar als centres de decisió l’esperit de la 1325. Les nostres veus s’han de fer escoltar. Aquest és el camí.
La Resolució 1325 (2000) de Nacions Unides en l’Articl1, insta als Estats membres a vetllar perquè augmenti la representaciónde la dona en tots els nivells d’adopció de decisions de les institucions i mecanismes nacionals, regionals i internacionals per a la prevenció, la gestió i la solució de conflictes. (http://www.un.org/es/comun/docs/?symbol=S/RES/1325%282000%29)
*Lola Fernández Palenzuela, és periodista i doctora en Comunicació. Dirigeix el Departament de Comunicació de la Fundació Euroàrab; és Secretària d’Igualtat de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) i integrant del Consell de Gènere de la Federació Internacional de Periodistes (FIP).
