Sissy Vovou (al centre de blanc). Foto Lídia Vilalta
A partir d’octubre de 2015, més del 50% dels refugiats eren dones (algunes embarassades) i nenes i nens, moltes d’elles acompanyades principalment de mares.
En accentuar la imatge de la responsabilitat familiar de les dones es reforcen els estereotips i es perd la mirada sobre el dret autònom de les dones a l’asil i al moviment.
Grècia està enmig de la crisi dels refugiats que va esclatar de forma massiva el 2015, malgrat el fet que la qüestió de les persones refugiades i/o migrades ha estat present durant dècades i segueix en augment. Només el 2015, hi va haver un moviment d’un milió de persones, des de Turquia i el nord d’Àfrica cap a Europa, principalment per mar; unes 850.000 d’elles van arribar a les illes gregues des de Turquia, i la resta va anar a Itàlia.
Un 65% d’homes (principalment joves) va ser la composició de gènere fins a l’octubre de 2015, mentre que a partir de llavors i, a poc a poc, més del 50% ja eren dones (algunes embarassades) i menors, molts d’ells acompanyats de les seves mares principalment. També hi ha hagut un gran nombre de menors no acompanyats, majoritàriament nens d’entre 12 i 17 anys.
Violencia sexual i d’altres discriminacions
Melissa Fleming, portaveu d’ACNUR (l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats), va subratllar a l’octubre de 2015 que aquestes dones i menors no acompanyats estaven en perill de violència sexual i d’altres formes de discriminació i que les organitzacions i autoritats responsables tindrien que adoptar mesures apropiades per protegir-les.
El nostre col·lectiu feminista dóna suport al principi de l’obertura de les fronteres i de la concessió d’asil a totes aquelles persones que vénen de qualsevol zona de guerra. El nostre dinàmic lloc web, anomenat tomov –significa color lila-púrpura- és en quatre idiomes, grec, anglès, francès i en quart lloc en castellà. La nostra contribució a subratllar aquest tipus de problemes i informar al públic, ha estat constant.
En relació amb les dones, els mitjans de comunicació més generalistes assenyalen d’una banda, l’obligació humanitària de donar suport a les dones i menors que, per descomptat és molt positiu però, d’altra banda, alguns mitjans verinosos i islamòfobs, insisteixen en assenyalar que les dones procedents de països islàmics estan més oprimides i que els homes són més violents i, si vénen a Europa, seran un perill per a la igualtat de gènere i per a la seguretat de les dones europees.
Onada de solidaritat de la ciutadania grega
Hi ha hagut una enorme onada de solidaritat cap als refugiats a Grècia durant l’any passat i aquest any, procedent de la ciutadania, ja que la presència de l’Estat era molt feble a l’nici del fenomen massiu i, de vegades, totalment absent. Des del començament d’aquest any 2016, l’Estat va emprendre algunes de les seves obligacions, en general, acompanyades per un comportament autoritari cap a les persones refugiades i les organitzacions solidàries.
Després de la signatura de l’acord entre la Unió Europea (UE) i Turquia el 18 de març les coses han canviat dràsticament. L’essència de l’acord és dissuadir els refugiats o immigrants que vagin a Grècia o Europa i conté una disposició de manera que, totes aquelles persones arribades a Grècia de forma il·legal es tornaran, ja siguin refugiades o immigrants. Però d’altra banda, per a cada refugiat sirià “tornat” (deportat, de fet) a Turquia, un altre refugiat sirià serà transportat a Europa i l’asilat rebrà aquest dret, i per tant, es reduirà al mínim el poder dels traficants, de acord amb el pensament europeu oficial que va ser la base per a aquest acord. Aquest acord però és totalment il·legal, també segons la Convenció de Ginebra, i tal com han denunciat moltes organitzacions internacionals, entre elles l’ACNUR.
Deportació en massa de persones migrants a Turquia
Sobre aquesta base s’està duent a terme una deportació en massa de persones migrants, principalment des de les illes gregues a Turquia novament; per descomptat, les persones protesten i l’activisme solidari els hi dona suport, o donen suport amb més claredat el principi de donar la benvinguda a les persones refugiades i mantenir les fronteres obertes però, per això, es troben sota l’amenaça o repressió de l’Estat o l’agressió dels feixistes, que han ressorgit en els últims dies, de manera massiva i violenta a Grècia. Per descomptat hi haurà revoltes d’immigrants detinguts i el futur és molt ombrívol.
A més de la informació anterior, que és en gran mesura coneguda, hem d’avaluar els elements ideològics que es desenvolupen o surten a la superfície en el curs d’aquest procés, que inclou grans quantitats de persones migrades/refugiades.
La major part de la comprensió i de la solidaritat, prové del fet que moltes dones, especialment a partir del mes de setembre passat, van començar a venir a Europa a través de Grècia, acompanyades dels seus fills i filles sobre els quals tenien responsabilitat. Moltes d’elles fins i tot embarassades. També moltes dones van donar a llum en condicions terribles, en tendes de campanya, sense assistència mèdica. Això va causar simpatia i comprensió per les persones que fugen de la guerra amb les seves famílies. Per tant, les dones eren les causants dels sentiments més forts de solidaritat, per la raó que són mares i tenen menors al seu càrrec.
Vovou a l’esquerra, prenent notes. Foto Lídia Vilalta
S’ignora el dret autònom de les dones a l’asil i el moviment
No hi va haver, en canvi, cap discussió sobre el dret autònom d’asil de les dones o de moviment fora dels seus països i això difereix molt amb l’actitud cap als homes, que són considerats ciutadans que s’allunyen de la guerra. En el marc d’aquesta mentalitat, es ressaltava molt la idea de la família que, per descomptat, segueix sent principalment responsabilitat de les dones.
L’altre element que s’ha subratllat en ocasions, és la violència contra les dones refugiades per la seva pròpia gent, com destaquen, molt sovint, diferents mitjans de comunicació, que van trobar l’oportunitat de representar la imatge d’un refugiat-violador en lloc d’expressar la seva preocupació per la seguretat de les dones refugiades davant la violència de gènere.
Es podria pensar que la família i els menors són la responsabilitat de les dones en una societat patriarcal com de la que vénen i així es mostra com una forma natural d’analitzar i presentar la realitat. Però, de fet, es posa massa èmfasi en aquest tipus de persones i relacions i es perd així la imatge de la del dret autònom de les dones.
Enfortiment de la familia patriarcal i la seva jerarquía
Enmig d’aquesta crisi que involucra tant als refugiats com a la població local en diferents formes, la idea de la família s’enforteix en ambdós costats: el que no afavoreix a les dones, ni als seus drets i, per l’altre banda, s’oblida l’anàlisi feminista que la família és el primer i fonamental nucli de la societat on s’estableixen la jerarquia, l’opressió i la discriminació.
Els elements anteriors relatius a la dona i als rols de la dona als ulls de la societat que els acull, van acompanyats d’arguments com ara que, les dones en aquestes societats es troben en una situació social inferior i sota un patriarcat més fort; així els grans grups de refugiats que arriben a Europa soscavaran els drets guanyats per les dones locals i europees.
Tals arguments ocupen una posició determinada de la preocupació ideològica més global sobre la influència dels refugiats a les nostres societats.
No tots ells són racistes, sinó que sovint mostren simplement la seva preocupació en un entorn que està canviant en les nostres societats a causa dels resultats de les guerres i els seus efectes i, per tant, imposen un canvi en la manera de pensar i de viure.
Instrumentalització de les diferències existents
En molts altres casos són conscients de la instrumentalització de les diferències existents de les persones que van a viure junts per temps desconegut, per tal de promoure o fins i tot per crear actituds racistes o xenòfobes.
Les feministes estan influenciades, per descomptat, pel clima més general i les seves pròpies preferències polítiques, per tant, no totes les persones podem estar d’acord amb la idea d’una societat oberta.
Vull tancar aquest treball subratllant la fortalesa mostrada per moltes dones activistes en el camp de la solidaritat, però també expressar el fet que aquest fenomen massiu ha mobilitzat i motivat a moltes dones a entrar en l’espai públic en forma dinàmica i molt creativa.
Sissy Vovou es Comunicadora grega, integrant de l’ Equip o Comité Editorial del diari electrònic TOMOV (que significa color lila-púrpura). Les conclussions de la trobada Mediterrània de l’IEMed a Barcelona són en aquest enllaç
