Foto: Wikipedia.org
Primer les advocades de Camerún van adenunciar la mort d’un activista homosexual sortit de la presó i d’un periodista gai assesinat a la capital. I ara a Uganda, el president ha aprovat una nova Llei anti-gai que augmenta les penes.
Augmenten les penes de pressó a Uganda per la homosexualitat. Però no són els únics que apliquen legislacions discriminatòries; també ho fan altres païssos per no mencionar la Rússia dels recents Jocs Olímpics d’hivern.
El president de Uganda, Yoweri Museveni, qualificant de ‘mercenaris’ i ‘prostitutes’ als colectius LGTB, acaba de signar una de les Lleis anti-gai més radicals del món, que endureix las mesures ja existents al país: Condemna a presó de més de 14 anys per a les persones acusades per primera vegada i cadena perpètua per a actes de ‘homosexualitat agreujada’ o reincidència; Castiga i criminalitza als que promocionen ‘aquestes conductes’; i obliga a reportar-ho i a denunciar les persones a les autoritats.
Museveni creu que ‘la homosexualitat es una malaltia’, i la religió l’ha acompanyat en aquesta croada, tant al carrer com a les esglèsies. L’homofòbia s’ha extès a Uganda i a altres païssos africans anglòfons, paral.lelament al creixement de la religió evangélica cristiana, a l’estil nord-americà. El ministre ugandés d’Ètica i de Integritat, Simon Lokodo, opinava desprès de la signatura de la nova Llei a la cadena Al-Jazeera que, l’homosexualitat ‘és contrària a l’ordre natural i, per tant, il.legal’.
‘Violacions correctives’
A Uganda els col.lectius LGTB pateixen freqüents assetjaments i amenaces de violència i algunes defensores i defensors dels Drets Humans han denunciat que les lesbianes han estat víctimes de ‘violacions correctives’. L’activista gai David Kato Kisule va ser colpejat fins a la mort amb un martell a casa seva el 2011 perquè a Uganda es posa el nom i la dirección d’algunes d’aquestes persones a la portada dels diaris, en uns banners on es pot llegir ‘penjeu-los’.
Aquesta criminalització i l’obligació de la delació de gais i lesbianes poden suposar, a més, la pèrdua dels drets al tractament del VIH/SIDA per a aquests col.lectius. Uganda és un dels exemples africans on es dóna atenció pública a aquesta malaltia, sobretot pel suport econòmic dels Estats Units, que ja ha protestat per aquesta nova Llei.
Els Païssos Baixos ja han congelat ajudes al sistema legal ugandés per gairebé 9 milions de dòlars argumentant, segons aquesta mateixa cadena de Catar que, si la judicatura serveix per aceptar aquest tipus de Lleis, ‘no volem estar en aquest procés’. Dinamarca i Noruega, pensen redireccionar uns altres 8,5 milions de dòlars, que anaven destinats al govern, cap el sector privat i les organizaciones de Drets Humans.
Victimes mortals al Camerun
Però Uganda no és l’ únic país en retrocedir en els drets personals i sexuals de les persones. Alice Nkom, advocada camerunesa i defensora de Drets Humans i de violacions a minories sexuals, denunciaba no fa massa temps al govern del seu país per ‘la política homofòbica’, que ella comparava amb l’apartheid. Ho feia a un equip de la televisió France 24 als que explicava que no havía pogut salvar la vida de Jean-Claude Roger Mbede de 34 anys, que va morir el 10 de gener en sortir de la pressó, per ser homosexual, després de romandre-hi empresonat un any, malalt i sensa cap atenció mèdica.
Un altre defensor dels drets dels gais a Camerún, Marc Lambert, li afirmava al responsable de l’equip francès, Marc Perelman, que la legislació anti-gai de Camerún és una mena d’ofensa criminal o millor dit ‘un crim contra la humanitat’, per la persecució de la què són objecte les persones homosexuals, en especial els homes. I asegurava que aquesta actitud homofòbica es la que es reprodueix a tots els mitjans de comunicación: Ràdio, TV i prensa escrita. I aquesta va ser la causa de l’assassinat el 31 d’agost de 2013 a la capital, Yaoundé, del periodista de 33 anys i activista pels drets dels gays Eric Lembembe.
En aquest mar de discriminació, poden semblar suaus les paraules de Christian Tumi, cardenal de Douala, la segona ciutat de Camerún, que afirmava a l’equip de la TV francesa que ‘la homosexualitat no és un crim, pero es inmoral’ encara que això ‘no vol dir que s’hagi d’anar a la presó. Però la majoria dels grups religiosos pensa que les persones homosexuals son ‘menys que animals’ i que ‘no és una conducta natural’.
Càstigs també a Nigèria i en més de 30 païssos
On també van els gais a la presó i per 14 anys és a Nigeria, que ha aprovat un altre normativa discriminatòria que il.legalitza l’homosexualitat i castiga, fins i tot, les mostres d’afecte al carrer. Aquí s’ha promulgat a iniciativa del president Goodluck Jonathan, però recollint les peticions del sistema judicial i el sentir dels mitjans de comunicació i, especialment de l’esglèsia catòlica per la qual l’homosexualitat ‘és una actitud importada d’Occident’ que no té res a veure amb les tradicions africanes.
L’ últim president que acaba d’obrir la boca de manera ofensiva es el de Gambia, Yahya Jammeh que, aprofitant els actes de l’Aniversari de la Independència de l’ Imperi britànic, ha qualificat de ‘feristeles’ els homosexuals i, per si no fos poc, s’ha mostrat disposat a ‘enfrontar-los com si fossin mosquits de la malària’.
A excepció de la nova Sud-àfrica que, després de l’apartheid es un exemple legislatiu antidiscriminatori en termes de igualtat, etnicitat i llibertat, hi han penalitzaciones, obertes o encobertas contra la homosexualitat i el lesbianisme, en 38 païssos del continent africà, en 16 no hi ha problemas legals i a Mauritània, al Sudan, al Nord de Nigèria i el sud de Somàlia, s’aplica la pena de mort, segons Amnistía Internacional.
