Lydia Cacho
OPINIÓ
Durant un esdeveniment internacional en què discutíem estratègies per eradicar l’esclavitud humana, a la nostra taula, dedicada a plantejar com afeblir l’economia criminal dels responsables de la trata, hi havia la directora de la xarxa mundial de sexeservidores.
Un expert financer va fer la seva ponència, tot seguit la dona australiana va prendre el micròfon, va explicar que ella havia estat prostituta i va carregar contra les organitzacions que rescaten víctimes de tràta al món. Va dir que hi havia una mena de complot de dret humanistic per arrabassar a les dones i joves el dret a vendre el seu cos.
I va intentar desacreditar als qui han salvat milers de nenes i nens de les urpes d’explotadors per al turisme sexual al sud-est asiàtic. El sabotatge a l’esdeveniment va quedar clar, però per a les organitzadores angleses era políticament incorrecte increpar la promotora de la indústria sexual. Després, un expert de la Interpol ens va dir a porta tancada que aquesta dona era sospitosa de promoure prostíbuls en els quals hi havia una clara esclavitud de dones molt joves. Es va quedar en conversa de passadís ja que davant el més petit intent d’obrir aquesta discussió, se’ns va acusar de moralitzar sobre el dret de les dones a usar el seu cos com els sembli.
Fa uns dies,El Universal, va revelar que les autoritats de la Ciutat de Mèxic van detenir Alejandra “La Madrota“ del Carrer Sullivan, que es presentava com a defensora sexeservidores i que, segons l’àmplia investigació que va dur a terme la Procuradoria de Justícia, en realitat es dedicava a mantenir esclavitzades a 40 dones, a le quals juntament amb el seus fill mantenia amenaçades de mort i maltractades en una sòlida xarxa d’esclavitud sexual. Els testimonis de les joves que van aconseguir escapar i denunciar aquesta suposada activista de drets de treballadores sexuals, evidencien les estratègies que les i els responsables de trata utilitzen a tot el món a mesura que es creen noves lleis per eradicar el tràfic.
Per descomptat, no totes les activistes que defensen els drets de humans en la indústria del sexe comercial són responsables de trata. Però hi ha moltes supervivents de trata que, inserides en la indústria criminal, decideixen ser part d’ella i es convencen que ara és el seu torn per explotar a una nova generació de joves, normalitzant la trata com a falsa forma de llibertat econòmica controlada per tercers. Hem vist centenars de casos de baix i alt perfil en què la indústria de l’explotació gana; tal com el del clan Andrade / Trevi, que recolzats per la indústria de l’entreteniment, van aconseguir sortir triomfants i més famosos després de destrossar les vides de diverses jovenetes. Les lleis avancen més ràpid que els canvis culturals, i la cultura de la violència es converteix en un obstacle que impedeix l’avanç de la justícia i l’evitació del delicte.
Hi ha una gran perversitat en el debat que impedeix aclarir les complexitats de l’esclavitud humana com a empresa criminal. Segles de normalització de l’explotació laboral en nom de l’avanç econòmic han abonat a crear un fals discurs que justifica les desigualtats de raça, de gènere i econòmiques com una cosa inamovible. És a dir, la noció que l’explotació, la pobresa, el racisme el classisme i el sexisme són inevitables i s’han d’assimilar, ha calat en la nostra cultura. La majoria de responsables de trata argumenten que el que fan és administrar la seguretat, l’economia i la llibertat de les persones que són prostituïdes i que per això tenen dret a una retribució econòmica i a controlar a les seves “treballadores”.
Ningú ha dit que sigui senzill determinar com cada ésser humà assumeix les seves llibertats parcials, com i per què milions de persones criades en contextos de violència familiar i social, reprodueixen els mateixos patrons de comportament i assumeixen el maltractament com una cosa merescuda. Ningú ha dit que sigui fàcil reconèixer els components psico-emocionals i manipulació afectiva i psicosexual que porten a algú a ser esclavitzada i creure que mereixen la condició d’abjecció.
Rafaél Barret va dir: “Si el bé no existeix, cal inventar-lo”. Parafrasejant podríem dir que és hora de recordar que si la llibertat no existeix, cal inventar-la. Sens dubte l’única manera d’eradicar l’esclavitud consisteix en denunciar cada grup que insisteix en justificar la venda d’éssers humans com una empresa econòmicament rendible, perquè com hem vist en el recent cas de la madrota de Sullivan, els responsables de trata estan asseguts a la taula que defensa la llibertat d’esclavitzar disfressada de llibertat d’escollir.
