Diumenge 28 abril 2024

Diumenge 28 abril 2024

Compartir

Països Catalans: Ha mort l’escriptora Maria Antònia Oliver / La Independent / Notícies gènere

Aquest dijous 10 de febrer ha mort a Palma l’escriptora Maria Antònia Oliver Cabrer ((Manacor, Illes Balears, 4 de desembre del 1946 – Sencelles, 10 de febrer de 2022). L’escriptora mallorquina, que visqué molts anys a Barcelona, sempre es destacà per la seva defensa de la llengua i la cultura catalana.

 

Maria Antònia Oliver al lliurament de la Creu de Sant Jordi el 2007.  Wikipedia

Maria Antònia Oliver va escriure novel·les i narrativa breu, literatura infantil, dramatúrgia i guions. També feu traduccions al català i al castellà (Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville), així com diversos assaigs literaris. Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, francès, italià, espanyol, alemany, portuguès…, essent coneguda a Europa i a Estats Units.

Guanyadora de diversos premis importants de la literatura catalana, rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2016. El 2007 ja havia rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Es casà amb l’escriptor Jaume Fuster i tots dos pertanyien a la “Generació literària dels setanta”. Foren també simpatitzants del moviment Nacionalistes d’Esquerra a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta.

En la seva narrativa dona el protagonisme a la dona. Així en novel·la negra, escriu la sèrie de la detectiva mallorquina fincada a Barcelona, la Lònia Guiu, i ho fa des de la crítica social. Una de les seves obres més importants és Joana E. (1992), amb la qual guanyà el Premi Prudenci Bertrana. A Joana E. escriu sobre els canvis socials en la postguerra amb la història de Joana, una dona mallorquina que l’autora va conèixer el 1979, i que retrata la societat mallorquina d’aquella època.

La seva primera novel·la fou, però, Cròniques d’un mig estiu (Barcelona: Club Editor, 1970), quan només tenia 23 anys i continuà amb: Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (Barcelona: Edicions 62, 1972); El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (Barcelona: Laia, 1976; Barcelona: La Magrana, 1990); Punt d’arròs (Barcelona: Galba Edicions, 1979; Barcelona: Kapel, 1985; Barcelona: Edicions 62, 1996); Crineres de foc (Barcelona: Laia, 1985; Barcelona: Edicions 62, 2002. Finalista del Premi Sant Jordi 1984); Estudi en lila (Barcelona: La Magrana, 1985. Sèrie detectivesca de la Lònia Guiu), fins un tital d’onze. 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

El cicle sobre Lluïsa Cunillé a la Sala Beckett

  La Sala Beckett és molt més que un teatre, s’hi fan cursos, formació teatral,...

Sobre el model de dona que els de faldilles llargues i negres volen imposar

OPINIÓ Que els senyors de faldilles llargues i negres pretenen imposar el seu model social...

Maria Rosa Nogué

Mercè Foradada: El Penedès és terra de xató, carnavals… i escriptores

 OPINIÓ L’autora vilanovina investiga sobre la bondat en la seva darrera novel·la, Perles cultivades.Pispo una...